Sobre l'onada sobiranista
“Jo sóc de mar”, remarca sempre que pot Raül Romeva. I així ho constaten la seva afició als esports d'aigua, des del waterpolo fins al submarinisme, així com els coneixements en el sector de la nàutica (és patró d'embarcacions). Al seu currículum, ahir s'hi va afegir una nova ocupació; serà l'encarregat de dirigir la nau, aquell “veler sense motor” al qual feia referència el president Mas fent ús de metàfores marineres que ara compartirà amb el nou patró. Però, a més, Romeva ha estat eurodiputat els últims deu anys i coneix a la perfecció la ruta cap a Brussel·les i les estructures i el funcionament de la Unió Europa, un dels destins amb més pes en la carta de navegació que Mas va començar a perfilar fa dos anys i que ha acabat pactant amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, estretament relacionat amb Romeva després de compartir travessia política per Europa.
Doctor en relacions institucionals, llicenciat en ciències econòmiques i analista investigador de conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, Romeva és un ferm defensor de l'Europa que va néixer per pacificar els països en guerra i un contundent crític de la deriva en què s'ha convertit una institució més preocupada pels governs estat, els poders financers i la banca que no pas per la seva gent. Al paper que hauria de tenir aquesta vella Europa, defensora dels pilars de l'estat del benestar, Romeva hi ha dedicat conferències, assajos i llibres, com ara el darrer Som una nació Europea (i una carpeta incòmoda), en què també tracta el procés sobiranista de Catalunya, al qual, des del 5 de juliol, dedicava temps i feina des del seu càrrec de director de la campanya Ara és l'hora. D'esquerres i independentista, va optar el març passat per deixar ICV, partit al qual es va afiliar el 1994, quan va decidir que havia arribat l'hora de construir primer l'estat propi i després bastir-lo de contingut.
En una de les últimes conferències admetia que la lectura de Mecanoscrit del segon origen el va convertir en un devorador de llibres i el va deixar capficat. “I si aquella ficció apocalíptica que narrava Pedrolo era una advertència del que havia de venir?”, pensava. Calia, doncs, canviar-ho tot. I en això continua.
