Un duel per deixar-ho córrer
L'intercanvi d'insults entre el PP i el PSOE augmenta l'endemà del debat
Sánchez confia que els atacs esperonin la militància i Rajoy insisteix que va oferir solidesa
Els grups catalans critiquen que el procés fos el gran absent del debat
Maleducat, mesquí, poca-solta, perdonavides... Indecent, corrupte, deshonest... L'endemà del cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez s'accelerava l'escalada d'insults que la nit anterior s'havien dedicat els dos rivals. Aquesta vegada, però, procedien de les direccions del PP i del PSOE, que en la seva particular anàlisi del debat concloïen que l'actitud d'un i l'altre serviria per mobilitzar els seus votants més fidels. Uns perquè es consideraran “agredits” per la “mala educació” del socialista i els altres perquè se senten envalentits pel setge al qual es va sotmetre el cap de files popular. En general, però, els analistes coincidien ahir que la pèssima imatge que va donar el bipartidisme difícilment va moure la bossa d'indecisos cap a les seves opcions; més aviat els van acabar d'espantar. Tot plegat era “per deixar-ho córrer”, apuntava un expert, que hi afegia que en aquest cas el que va mostrar més febleses va ser Rajoy.
Al marge que des del seu equip s'insistís en vendre'l com el guanyador del debat i reiteressin la tesi que això esperona la seva militància, la qüestió és que a pocs dies de la votació sembla que el partit de Sánchez només aspiri a excitar el socialista de soca-rel, quan és un votant que ja s'hauria d'haver activat al començament de la batalla pel 20-D, i en canvi mostra possibilitats de fuga tant cap a C's com cap a Podem. El candidat del PSOE, però, ahir es mostrava desafiant i repetia que quan va titllar Rajoy d'indecent l'únic que va fer és verbalitzar el que pensa gairebé tothom. Mentrestant, des del PP intentaven dissimular que el debat no va ser tant bo per a Rajoy com esperaven, si bé insistien que va semblar molt sòlid. Els atacs i els talls continuats del rival li van impedir esplaiar-se en el lament de l'herència de Zapatero i en el discurs de la recuperació econòmica, que és amb el que fia el seu capital polític. L'aspecte antiquat de l'escenografia, el to groller –especialment l'usat per Sánchez–, les interrupcions i els cops baixos que es va assestar van convertir en alguns moments el debat en un guirigall i van impedir que es pogués avançar en el temari. Instal·lats en el cercle viciós de l'“i tu, més”, el moderador intentava introduir la qüestió del procés català i la reforma de la Constitució. La manca d'interès per abordar un dels assumptes que –dit per ells mateixos– és el problema polític més greu que té l'Estat va provocar ahir una onada de crítiques per part del govern català i de Democràcia i Llibertat, ERC, En Comú Podem o Unió, que no van passar per alt que el tema es despatxés amb quatre frases i que s'acabés convertint en un concurs sobre qui era més sever amb el procés i qui era més patriota. Fins i tot a Albert Rivera, de C's, li va resultar “significativa” la fugida d'estudi i ho atribuïa als minsos resultats dels dos grans partits estatals el 27-S passat.
Queixes del PP
Cridaner, doncs, va ser el capítol català tant per l'escassa durada com per la manca de respostes sobre eventuals solucions, més enllà que Sánchez insistís que la Constitució s'ha de modernitzar perquè toca i Rajoy li respongués que per fer què, alhora que li retreia “l'ocurrència” de traslladar el Senat a Barcelona. Això sí, l'entorn del president espanyol es queixava ahir que no s'hagués pogut abordar més a fons, amb el benentès que consideren que, de cara al seu electorat, a Rajoy li va força bé emfasitzar el discurs de l'Espanya unida i la de mostrar-se dur i no fer cap concessió respecte a aventures que entén que sonen a complicitat amb els sobiranistes.
Més enllà que gairebé no van aprofundir en gran cosa perquè s'encallaven en cada qüestió, la sensació generalitzada entre els analistes després de veure l'actitud més bel·licosa de Sánchez i el posat dubitatiu i a la defensiva de Rajoy és que els dos van perdre una oportunitat de donar una bona embranzida al bipartidisme en el tram final i el que van acabar fent és atorgar la victòria als dos grans absents, Rivera i Pablo Iglesias.
