Política

CATHAL BRUGHA

NÉT DE TERENCE MACSWINEY, ALCALDE DE CORK MORT EL 1920 EN VAGA DE FAM PER LES LLIBERTATS D'IRLANDA

“Veiem Irlanda i Catalunya seient de costat a Europa”

“El nostre concepte d'Europa és el d'un centenar de nacions, no tres o quatre països que van a fer la guerra a l'Iraq o Síria”

“En la vida d'una nació, i parlem de segles, el que importa és el llarg termini, no una victòria demà o l'any que ve”

“Vam establir les nostres institucions i la gent hi va donar suport; llavors és irrellevant si et diuen que no pots”

Seguidor de Llull
Gran seguidor, com a expert en nomologia, de Ramon Llull, i la seva aplicació a la lògica actual, Cathal Brugha ha rebut un homenatge a Catalunya com a nét de l'alcalde de Cork Terence MacSwiney, mort el 1920 en una vaga de fam a la presó, on era per defensar la llibertat d'Irlanda. Allò va generar una onada de simpatia al món, i també a Catalunya, des d'on van enviar una nina a la filla (sa mare), llavors amb dos anys, que avui és al Museu de Cork.
Com a Escòcia, esteu aconseguint que els catalans estiguin a càrrec de Catalunya, no Madrid

A

què es deu la seva visita a Catalunya?
Quan les autoritats britàniques el van arrestar el 1920, el meu avi va fer servir un mètode extrem, una vaga de fam, per dir que podia alliberar-se. En altres paraules, va iniciar la batalla d'una persona contra l'Imperi britànic per declarar la independència, perquè ningú tingués autoritat sobre ell. Però la idea era buscar suport a la llibertat d'Irlanda a tot el món. I va aconseguir un extraordinari suport dels catalans. He vingut a agrair-ho; el meu avi també reconeixeria aquell suport, el que Catalunya necessita ara per obtenir la independència. Sóc aquí perquè som nacions germanes.
Nacions que la volen per viure millor, no per tenir més poder...
Exacte. La base del nostre independentisme no va ser el poder militar o polític, sinó els drets humans i el respecte pels ciutadans i la seva llibertat de desenvolupar-se en el món actual. Durant 700 anys els anglesos van intentar desfer-se de la nostra llengua i cultura perquè només volien estendre el seu territori, no els preocupava la nació irlandesa, només la terra. La nostra posició era més dèbil que la de
la nació catalana, forta pels milions de parlants de català.
Hi havia relacions abans entre patriotes irlandesos i catalans?
Sí, grans líders catalans havien establert relacions abans, i hi havia molts paral·lelismes. Algunes polítiques de Macià van seguir idees de líders irlandesos en la recerca d'autonomia.
Els irlandesos coneixen el procés català? Hi donen suport?
Totalment, i hi donen suport. Ara som independents, però encara hem de construir l'autodeterminació pel que fa a llengua i cultura. Ho estem fent, i en això anem darrere de Catalunya, us admirem perquè sota el govern espanyol és molt difícil fer coses de manera sensible i sense violència. El nostre concepte d'Europa és el d'un centenar de nacions, no tres o quatre grans països que van a la guerra a l'Iraq o Síria, això no ho volem. Veiem Irlanda i Catalunya seient de costat com a iguals a Europa.
Europa reconeix el dret a l'autodeterminació de Catalunya?
Sí, els pobles d'Europa. Si ho preguntes als governs no parlaran per Catalunya, però pregunta-ho a la gent i no et dirà el mateix. Al final, cadascú ha de fer allò apropiat per la seva llibertat, el seu govern, els seus joves... El futur serà complicat per l'escalfament global, la crisi financera, la mala política de refugiats a Europa...No se li pot treure poder a Catalunya i donar-lo
a Madrid o Brussel·les.
Catalunya no sortiria de la UE si declarés la independència?
No, perquè és part de la UE, i no gràcies a Espanya: ja és europea. Tot el que podria passar és que caldria trobar nous acords. Sou europeus, com nosaltres.
Què ha de fer Catalunya si li continuen negant el referèndum?
Vam estar en una situació similar en la nostra independència, i el que vam fer és establir l'autoritat de les institucions pròpies. Com que vam fer les coses bé, amb respecte, quan la gent anava als tribunals, anava als tribunals irlandesos, no els britànics. Quan buscava educació, els britànics deien que no ensenyéssim la llengua irlandesa, i nosaltres ho fèiem. Vam establir les nostres institucions i, un cop fet, la gent hi va donar suport. Si llavors algú et diu “no ho pots fer”, això esdevé irrellevant.
Així el consell és: aneu fent...
Sí, aneu fent com esteu fent. En la vida d'una nació, i parlem de segles, el que importa és el llarg termini, no una victòria demà o l'any que ve, i el teu enemic avui és el teu amic demà. Pot ser difícil perquè ells no ho veuen però, si els convences, les males situacions poden tornar-se bones.
Com podria Irlanda ajudar
Catalunya?
Sent amics, compartint interessos i defensant-se l'una a l'altra a Europa. Si Madrid fa res injust, no esteu sols. Teniu amics, nacions germanes a punt per assenyalar-ho, potser al Parlament Europeu. Actuant com una colla d'amics, donant-se suport quan és necessari... Quan necessiteu ajuda, la tindreu.
Irlanda donaria suport a una declaració d'independència?
Crec que sí, hi haurà conflictes perquè voldran mantenir bones relacions amb Espanya, però ho faran, sortirà el vessant més republicà del govern irlandès i el gran sentiment que som països germans, seran molt sensibles. Però cal persuasió, no violència, com a Irlanda del Nord.
Com estan les relacions avui amb Irlanda del Nord?
La situació ha millorat molt. Hi ha un acord entre Irlanda i el Regne Unit per no barallar-nos més i els britànics accepten que si els del nord voten unir-se amb el sud són lliures. I no hi ha més disputes. La política és minimitzar les diferències, les raons per estar separats, i treballar amb el govern del nord. Si tothom fa bé el que ha de fer, a llarg termini les diferències amb la república aniran desapareixent.
I si el Regne Unit surt de la UE?
No creiem que marxi. Ara hi ha el 40% de cada, però a mida que s'acosti, ells votaran amb la butxaca. Les empreses diran: “Si marxeu, haurem de traslladar les fàbriques a França o Alemanya, no ho volem fer però és on tenim el mercat.” L'aïllament seria una mala idea.
Escòcia és un bon referent per a Catalunya?
Sí. Hi va haver un referèndum, la majoria va votar per quedar-se, però en les següents eleccions van votar els polítics escocesos, el partit laborista va perdre gairebé tots els escons. Va passar una cosa similar a Catalunya, tot i no tenir ben bé un referèndum. Ara s'accepta que els escocesos són els que manen a Escòcia, no els de Londres. Aquí igual: esteu aconseguint que els catalans estiguin a càrrec de Catalunya, no Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polònia

Tusk avisa d’una “era de prebèl·lica” a Europa

barcelona
política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona