Pisarello, Sabater i Parlon situen el municipalisme com a motor de canvi cap a la Catalunya del futu
Fixen en les polítiques locals la millora ciutadana i reivindiquen el llegat històric de les seves ciutats als canvis polítics i socials del país
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; i les alcaldesses de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, Dolors Sabater i Núria Parlon, han debatut aquest diumenge sobre el paper de les ciutats metropolitanes en la Catalunya del futur. Convocats per Òmnium Cultural, Sabater, Parlon i Pisarello han coincidit en situar el municipalisme com a motor de canvi de qualsevol pas polític que faci Catalujnya: des de la capacitat dels ajuntaments per dissenyar polítiques públiques que donin resposta a qüestions socials i anhels, fins a treballar per una cohesió social que faci aflorar el sentit de pertinença i d'arrelament, entre d'altres.
Les alcaldesses han recordat el greuge a les seves ciutats respecte a Barcelona i tots tres han subratllat el llegat de les viles del Besòs als canvis polítics, lingüístics i socials del país. Parlon també ha demanat prioritzar el contracte social i no centrar només el debat en la construcció d'un nou estat per “no enrocar posicions”.
Dolors Sabater, des de les tesis independentistes, ha animat a demostrar que el procés no és “identitari” sinó que debat “present i futur” i cap on ha de caminar el país “independentment de l'origen de cada persona”, sobretot arran de la diversitat i la pluralitat de ciutats com Badalona. Precisament creu que en com es posicioni la ciutat té molt a veure amb la cohesió social, el sentit de pertinença d'una persona, d'arrelament a la ciutat o al país. “Tothom s'ha de sentir corresponsable, sentir-se cridat a opinió, sobre aquesta posició de futur del país, amb respecte absolut per totes les opcions, sense estigmatitzar-ne cap, en construcció, barri a barri, cap a la república catalana”. A partir d'aquesta base, ja es decidirà si la república ha de federar-se o actuar com a estat independent. Aquest és el punt en comú de la “unitat popular”, ha dit.
I precisament pel caràcter popular, creu que el procés només es pot fer per dibuixar un país “socialment més just i socialment més cohesionat, sense estigmatitzacions, no es pot separar una cosa de l'altra”. Sabater, que ha reivindicat la lluita veïnal de molts barris de la ciutat per aconseguir millores socials, ha vinculat el “despertar” de la reivindicació nacional amb el “municipalisme emergent”.
Ni d'esquenes ni demanant permís
El número 2 del govern d'Ada Colau, Gerardo Pisarello, ha assegurat que, davant la “degradació” d'algunes zones –pot tendir a fenòmens com la banlieue'francesa- aposta per fer “el salt constituent”. És a dir, que el procés constituent parli a “als ulls” de la gent d'orígens diversos i afronti debats socials com el dret a l'habitatge, l'aigua, i la mobilitat en clau local.
“Amb aliances i sense donar l'esquena a expectatives de canvi als pobles de l'Estat i Europa, però sense demanar permís a ningú, amb independència de quin sigui el resultat final, crec que el motor de qualsevol procés constituent han de ser el pobles, per baix, les ciutats com a motor del procés constituent” a Catalunya, l'Estat i Europa.
Com Sabater i Parlon, Pisarello ha posat en valor el llegat històric de les classes populars als canvis polítics i socials del país i en aquest sentit ha avisat que sense aquestes bases “és difícil” que el procés constituent ara pugui tirar endavant. Pisarello, que ha recordat que el seu govern es defineix sobiranista, ha recelat del terme 'eixamplar' i ha reclamat “altres fórmules” per parlar de la base social a favor del dret a decidir.
Primer el contracte social
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, creu que el municipalisme ha de ser “molt important” sigui quina sigui la Catalunya del futur en “la fórmula que entre tots convinguem”. “Des de la proximitat” es poden dissenyar polítiques públiques que es puguin “associar” tant als problemes “reals” de la ciutadania com als anhels en “reptes o somnis” sobre com relacionar-se entre si o en clau territorial.
Cloenda
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha clos el III Congrés Qüestions d'Estat organitzat per la seva entitat a Badalona i ha cridat a no perdre la feina feta a partir d'ara. Ha apel·lat a Poveda, als llatinoamericans, als fills de castellanoparlants, i a Candel, entre molts d'altres, per reclamar que s'arribi a on s'arribi com a país cal arribar-hi “tots junts”. “Aquesta ha estat la fortalesa del país; no va de renúncies, ningú ha de deixar de pensar o de fer el que fa, va de senzillament compartir amb la lluita, i eixamplar l'imaginari col·lectiu de país”.
