Política

BALTASAR PARERA

ENGINYER AGRÒNOM I EMPRESARI

“Al meu besavi li agradaria veure l'arròs consolidat”

“Estava abocat a fer d'enginyer, però les circumstàncies em van portar a assumir els negocis familiars el 1975”

“En aquests moments, a qui correspon assumir les decisions és als meus fills”

Un conversador complaent
Baltasar Parera va néixer a Cuba el 1945 però viu a Catalunya des dels sis anys. Es va llicenciar en enginyeria agrònoma, però amb la mort del seu pare va deixar les aules i es va abocar de ple a gestionar els negocis familiars. En aquells moments, la família era propietària de diverses finques a Pals (la més emblemàtica de totes, les Basses d'en Coll, que duen el nom del besavi) i també de dos camps de golf, un hotel de luxe, un càmping i alguns apartaments. Baltasar Parera és un conversador complaent i el descendent d'una nissaga que sap donar valor al passat familiar sense deixar de mirar cap al futur.
L'exemple familiar et condiciona, però les circumstàncies t'ajuden a prendre una decisió o una altra
En aquests moments l'arròs té un valor afegit tan alt que no veig la possibilitat
que es perdi
Sempre he defensat que és compatible
un espai natural
amb el turisme i l'agricultura

Baltasar Parera (l'Havana, 1945) prové d'una família de masovers de la Torre Ponça de l'Estartit que va començar pràcticament del no-res i que s'ha caracteritzat perquè ha trencat motlles. El seu besavi, l'indià Pere Coll i Rigau, va emigrar a Cuba durant la segona meitat del segle XIX i va fer-se ric després d'aconseguir trencar el monopoli espanyol. Quan va tornar al nostre país, a partir del 1894, es va entestar a reintroduir el conreu de l'arròs al Mas Gelabert de Pals i va remoure cel i terra fins a aconseguir-ho. A partir d'aleshores, l'expansió d'aquesta gramínia va ser notable a tot el Baix Ter. El seu avi, Pere Coll i Llach, tampoc es va quedar enrere i va ser un dels primers d'introduir la ramaderia moderna quan aquesta activitat era un simple complement de les economies familiars. I, finalment, els seus pares van fundar el primer camp de golf de la Costa Brava, el 1966, ara fa cinquanta anys, i van començar a implicar-se en el sector turístic. Es tracta, doncs, d'una nissaga que ha deixat una forta empremta al Baix Empordà.

La vocació d'innovar es porta als gens o es tracta d'una característica comuna dels indians, per definició inquiets i innovadors?
L'exemple familiar et condiciona molt, però les mateixes circumstàncies també t'ajuden a prendre una determinada decisió o una altra. Jo mateix estava abocat a fer d'enginyer agrònom com a funcionari i fins i tot vaig estar un parell d'anys al port de Barcelona, però això va canviar perquè la mort del meu pare em va obligar a prendre el relleu dels negocis familiars amb trenta anys. I la trajectòria que tenia previst que fos més tranquil·la va ser molt més agitada.
El seu besavi era Pere Coll, el reintroductor de l'arròs al Baix Empordà que retrata Josep Pla en un capítol de la sèrie ‘Homenots'. Era masover i va fer fortuna a Cuba. Com va anar?
Efectivament, va començar fent negoci fabricant uns llumins que es podien “triar i remenar” i, poc després, va muntar una fàbrica de tabac. Ell guanyava més diners exportant directament als Estats Units que no pas fent-ho aquí. De fet, casos com el seu ajuden a entendre l'interès dels Estats Units per la independència de Cuba i també que a l'illa creixés la desafecció envers la metròpoli espanyola. Estava a favor dels revolucionaris i quan l'illa es va independitzar va seguir mantenint els seus negocis.
En tot cas, el 1894 va tornar a Catalunya amb una vocació filantròpica i aires renovadors, sobretot en l'àmbit empresarial. I es va proposar reintroduir un conreu prohibit des del 1838...
Hi ha una cosa curiosa. El seu pare, el meu rebesavi, havia estat a la Torre Ponça, primer d'arrendatari, i havia sortit d'un mas anomenat de la Jaça, a Bellcaire d'Empordà, que havia estat arrosser. Per tant, alguna cosa devia haver sentit a casa seva sobre l'arròs, i aquell record suposo que el va impulsar a reintroduir-ne el conreu. D'això prové el seu interès. Quan va tornar, abans de la independència de Cuba, va comprar el mas Gelabert i els Arenals. La tradició familiar diu que hi va plantar un milió de pins. Jo no sé si van ser tants com expliquen, però Déu n'hi do.
El 1918, després de la mort del seu avi i el besavi, qui es fa càrrec dels negocis familiars és el germà del seu avi, Pere Coll i Llach, una persona prou coneguda, ja que va ser comissari d'Ordre Públic fins als fets d'octubre del 1934.
La família, ja a l'època del besavi, eren republicans. Jo crec que va influir molt l'enfrontament que va mantenir amb el marquès de Robert pel tema de l'arròs. El meu padrí, en Pere Coll i Llach, tenia una amistat personal amb en Lluís Companys, però no sé exactament per quin motiu. En tot cas, quan va haver-hi les transferència derivades de l'Estatut del 1932, una de les que feien més por a Madrid era la d'ordre públic i, segons sembla, en Lluís Companys li va dir al ministre que tenia la persona ideal per assumir aquella responsabilitat, el meu padrí. Era republicà però al mateix temps un conservador, una persona d'ordre. Tot i això, va estar-hi poc temps, sis o set mesos. De fet, ell portava la finca del mas Gelabert però no n'era el propietari, sinó que exercia d'administrador de la meva mare, que tenia sis mesos quan va morir el meu besavi. En aquell moment, la família es va bifurcar.
Va esclatar la guerra i la seva família va emigrar a Cuba. Quin tipus de lligam manté amb l'illa caribenya?
Jo vaig néixer a l'Havana i hi vaig viure fins als sis anys, però en aquests moments pràcticament no tenim parents a Cuba. I de fet, d'ençà que vam tornar, hi hem anat de manera molt puntual per veure allò que havia estat la fàbrica de tabac que va fundar el meu besavi, que ara són habitatges. A banda d'això, fa deu anys vam promoure la Fundació Catalana Begur-Cuba, dedicada a la divulgació i publicació de treballs de recerca sobre la immigració catalana a Cuba.
El seu besavi va haver de lluitar de valent per consolidar el conreu de l'arròs. Si pogués contemplar la situació actual del conreu i comprovar que fins i tot s'ha convertit en un element identitari del Baix Ter, segurament no s'ho creuria...
Sí, certament. Segur que li agradaria molt saber que l'arròs s'ha consolidat, sobretot perquè el camí, des d'aleshores, no ha estat gens senzill i ha tingut períodes d'alts i baixos. Ha estat un conreu una mica cíclic. Als anys setanta gairebé va desaparèixer.
Si resseguim la trajectòria de l'arròs al Baix Ter comprovem que hi ha períodes de plenitud amb d'altres en què el conreu ha estat prohibit o abandonat pels mateixos pagesos. Avui podem afirmar que està plenament consolidat?
Totalment. Sobretot perquè a Pals s'ha promocionat des del punt de vista gastronòmic, que és el que havia faltat abans. I ara l'arròs té un valor afegit molt important. De variacions sempre n'hi haurà, perquè aquí, a diferència del delta de l'Ebre, s'hi poden fer altres conreus. Però en aquests moments l'arròs té un valor afegit tan alt que no veig cap possibilitat que es perdi. Em sembla que, finalment, està ben consolidat.
De tota manera, una bona part de la producció es comercialitza sense que el consumidor final sàpiga que ve de Pals. Es tracta d'una anomalia o ho veu com a inevitable?
Això és una anomalia, però té una explicació. Quan va haver-hi la crisi dels anys setanta van desaparèixer els molins que hi havia, fins a quedar-ne set. Ara només n'hi ha dos i no tenen capacitat per tractar tot l'arròs que es produeix a la zona. Muntar un altre molí és una inversió molt important. A la llarga, la situació ideal seria que tot el producte sortís amb el nom d'“arròs de Pals”.
L'arròs de Pals ha assolit anomenada i se'l troba en restaurants de prestigi arreu d'Europa. Vostè és un bon coneixedor del producte i fins i tot li va dedicar un llibre. Quins han de ser els reptes de cara al futur? L'agricultura ecològica? La conjunció dels esforços dels productors per reforçar la identitat de l'arròs de Pals?
Jo penso que l'agricultura ecològica s'hauria de potenciar més, encara que sempre serà minoritària perquè necessita molta mà d'obra i comporta molt risc. Jo diria fins i tot que hi ha entrebancs burocràtics. Si fos possible dedicar una part del conreu a l'arròs ecològic i una altra no, probablement hi hauria més gent que s'engrescaria a fer el salt.
En els darrers anys, sense abandonar el sector primari, l'activitat de la seva família s'ha decantat molt més pel turisme. El seu pare va començar a obrir-se camí en el món del turisme a partir d'uns apartaments de lloguer...
Sense deixar l'agricultura, el meu pare va començar a construir uns apartaments de lloguer i es va posar en contacte amb un operador turístic suís. Al principi, la roba i els llençols dels apartaments els rentàvem al Mas Gelabert, que ha estat sempre el centre d'operacions. En aquest moment es van trobar els dos sectors, l'agrari i el turístic.
El 1966 la seva família va fundar el primer camp de golf de la Costa Brava, del qual enguany s'han complert els cinquanta anys. Com va anar això?
També s'ha de dir que, poc abans, una part de la finca l'havien expropiat per fer-hi Radio Liberty. Aleshores, el meu pare, que havia après a jugar a golf al County Club de l'Havana, va pensar de fer-hi un camp de golf i va creure que si situava els nou primers forats enganxats a les antenes, en certa manera compensaria el mal efecte visual que feien. El camp, dissenyat per F.W. Hawtree, es va inaugurar el 15 d'agost del 1966, ara fa justament cinquanta anys. El 1970 es van estrenar nou forats més i el camp de pràctiques. En tot cas, es tractava d'una aposta arriscada des d'un punt de vista empresarial. En aquell moment, la importància turística del golf no era gens clara i, tot i que es coneixia, aquí no era un esport gaire popular.
Fa uns anys, va assumir la gestió de l'espai natural de les Basses d'en Coll. Es tracta de la primera experiència de gestió d'un espai natural en mans d'un privat. Com va sorgir la idea i quin balanç en fa?
La idea me la va donar en Jordi Sargatal. Vam fer un conveni molt interessant. Jo sempre he defensat que és compatible un espai natural amb el turisme i l'agricultura. Aquests tres factors, ben lligats, són compatibles, sempre que un respecti l'altre. Actualment, tot plegat ha quedat incorporat en el Parc Natural del Cap de Creus, del qual formo part del consell rector.
En aquests moments, una bona part de l'activitat empresarial en què participa es concreta en l'àmbit turístic. Juntament amb la seva dona, gestionen els apartaments Golf, el campament de turisme Platja Brava, l'hotel La Costa i dos camps de golf. La seva empremta com a enginyer agrònom és l'obsessió per lligar la gestió turística i l'agrícola?
Jo penso que sí, que és molt interessant. La gent que prové d'altres països i que visiten el Baix Ter queden meravellats quan es troben els camps d'arròs en un clima com aquest. No s'ho esperen. I jo crec que això és un atractiu que val la pena potenciar, perquè també ens permet arribar a la gastronomia o a la història.
Hi ha hagut algun projecte, en aquests darrers anys, que li hauria agradat concretar i que, per diferents motius, no ho ha pogut fer?
En aquests moments, ens trobem immersos en un moment de relleu generacional. Els meus fills són els que aporten noves idees. Per exemple, han impulsat el White Summer Market, un mercat musical que dura tres setmanes i que s'inspira en el que ja s'ha fet a Eivissa, tot el tema d'informatització... I un dels epicentres segueix sent el Mas Gelabert. Penso que ara és el seu torn i que ells sabran fer el que hem fet nosaltres: partir d'allò que ja hi ha i emprendre noves iniciatives.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament aprova una moció que declara la Constitució “antidemocràtica i antisocial”

barcelona

Dimiteix el primer ministre belga després de la sortida dels nacionalistes flamencs de l’N-VA del govern

Brussel·les

El jutjat de Puigcerdà emet ordre de detenció contra el membre del CDR que no s’ha presentat dos cops a declarar

Puigcerdà

El ple insta el Govern a rebutjar “qualsevol intent” d’instrumentalitzar els Mossos

barcelona

Londres posarà 3.500 militars en alerta en cas que el Regne Unit s’avoqui a un ‘Brexit’ sense acord

londres

El Tribunal Suprem absol un tuitaire favorable a ETA i els GRAPO perquè no va tenir gaire difusió

barcelona

Torra: “Volem la independència per poder tenir una millor sanitat, una millor educació i millors prestacions”

barcelona

Els advocats dels presos tenen “poca confiança” que el Suprem traslladi la causa a Catalunya

madrid

Connexió amb el Parlament per seguir el segon dia de debat de l’última sessió de l’any

barcelona