Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat
Els seus presidents consensuen en una cimera una declaració on també es clama per la llibertat dels presos
Torra esquiva tota referència a la investidura i agraeix al seu homòleg el tracte als exiliats
Els presidents de Catalunya, Quim Torra, i de Flandes, Jan Jambon, van protagonitzar ahir al migdia una trobada al Palau de la Generalitat, on la situació política que es viu al país va monopolitzar les converses i els tradicionals pronunciaments posteriors. Tant és així, que el resultat més tangible de la cimera va ser una declaració conjunta de tots dos mandataris, on es dona suport a una resolució del Parlament flamenc del 16 d’octubre que advoca per reclamar diàleg als executius català i estatal per desfer el nus actual, i també l’alliberament dels presos polítics.
El document, però, no s’atura aquí. Torra i Jambon, del partit nacionalista Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), també advoquen per una solució a l’escocesa –és a dir, la consulta pactada i acordada entre les parts en litigi– com a desllorigador. “El referèndum d’Escòcia, la idea de l’autodeterminació pacífica, hauria de ser la base per a una solució política a Catalunya”, resa el text, que també fa una apel·lació directa a la Unió Europea per establir “un mecanisme” que pugui permetre “la integració de nous estats independents nascuts per vies democràtiques dins la Unió”.
Després de la trobada, tots dos van comparèixer davant dels mitjans de comunicació a la sala Torres Garcia. Tot i que l’actualitat crema, el president català només va voler parlar de qüestions relatives a la cimera i, per tant, va esquivar tota pregunta sobre la investidura de Pedro Sánchez. Dit això, el primer que va voler fer va ser agrair públicament: “La solidaritat del poble i el govern de Flandes per l’hospitalitat que han tingut amb el nostres exiliats... Són en un bon lloc”, va dir Torra, que estirant d’aquest fil, i en ple tràfec per resoldre la qüestió de les euroordres, també va expressar la seva “confiança en la justícia belga, a diferència del que passa a l’Estat espanyol, on sabem que no n’hi ha ”. Després de reiterar que les úniques vies per assolir la independència són “la no-violència i la democràcia”, el president de la Generalitat va fer un prec a la Unió Europea: “Si vol ser una referència en democràcia i llibertat, cal que faci un pas endavant en el reconeixement de sobiranies no estatals.”
Al seu torn, Jan Jambon es va expressar en termes similars –“ la nova Comissió Europea ha de posar més el focus en Catalunya”– i va avançar que, en breu, espera reunir-se amb l’ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, per exposar-li, entre d’altres, el seu rebuig a la sentència.
