Els caps d’antiavalots de la Policia Nacional l’1-O tenien ordres de no fer detencions i comunicar-se per telèfon

Els inspectors en cap de cada grup de la Policia Nacional que van actuar l’1-O a Barcelona van rebre criteris concrets de com actuar als diversos col·legis electorals de la ciutat, sobretot pel que fa a detencions, comunicacions i factibilitat de l’actuació. Així ho han admès aquest dilluns en declarar com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on han reiterat, com van fer dijous els seus col·legues, que van rebre l’ordre d’anar als col·legis abans que obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra estaven actuant o no. A més, algun d’ells ha admès que les càmeres que portaven al casc o al pit alguns agents, es podien apagar i engegar quan volien.

Els policies que han declarat van dirigir els operatius al centre educatiu Joan Fuster, a les escoles Trini Jove i Estel, al Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment el que va intervenir a l’escola Els Horts i l’Institut Joan Boscà.

Els quatre inspectors que han declarat ho han fet en un sentit similar al dels seus col·legues de dijous passat, però han aportat algun detall més. Han explicat que el divendres 30 de setembre del 2017 van estar en un ’brífing’ dirigit pel cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial ‘Marte’. Allà se’ls va passar el llistat d’escoles de les quals s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà dissabte al matí cada inspector va supervisar la situació i condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat. A la tarda d’aquell dissabte es va tornar a fer un ‘brífing’ amb ‘Marte’ per acabar de donar detalls i, per exemple, es va ordenar que en general no es fessin detencions excepte casos molt greus, i que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses.

Aquests inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra per part dels agents. Així, alguns van dir que es carregués, i altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.

Lluís Mestres, un dels advocats que porta a tres víctimes, ha explicat que un dels inspectors ha reconegut que les càmeres subjectives que cada cap de grup portava al pit o al casc es podia apagar i engegar segons volgués l’agent. Això contradiu altres declaracions prèvies. El jutge instructor ha demanat més d’una vegada totes les imatges disponibles a la Policia, però el cos només ha enviat alguns vídeos curts de les actuacions, no pas les actuacions senceres.

D’altra banda, la d’aquest dilluns ha estat la primera sessió on l’Ajuntament de Barcelona no ha pogut comparèixer com a acusació popular, després que dijous passat fos expulsada seguint el criteri marcat per l’Audiència de Barcelona. L’advocada d’Irídia, també acusació popular, Anaïs Franquesa, ha lamentat que justament ara s’unifiquin criteris i s’expulsi el consistori, que és qui més ha impulsat la causa, “quan ho hauria d’haver fet la fiscalia”.