La situació dels presos obre una escletxa al sobiranisme

Les visions contraposades que des de fa temps mantenen les diferents branques de l’independentisme sobre qüestions polítiques més o menys de fons es van tornar a visualitzar ahir de manera desacomplexada a l’hora de valorar la classificació penitenciària atorgada als presos polítics. ERC, formació que té sota la seva tutela el Departament de Justícia, va optar per un discurs de prudència. En declaracions al Parlament, el vicesecretari general de comunicació i estratègia dels republicans, Sergi Sabrià, va mostrar-se respectuós, des del punt de vista tècnic, amb la resolució de les respectives juntes de tractament, i va explicar que encara estan estudiant si recorren contra la proposta de segon grau –el fet que les diferents resolucions no hagin estat unànimes entenen que els dona base per apel·lar– o bé si ja treballen per sol·licitar l’activació d’altres mesures reglamentàries, com l’article 100.2, que permetria als reclusos sortir unes hores cada dia per anar a treballar o fer tasques de voluntariat. Sabrià, però, va voler insistir que no traslladaran la “pressió” cap als funcionaris, perquè la decisió a prendre és “estrictament tècnica”. També va ser molt emfàtic a l’hora de voler desvincular aquesta discussió de les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez.

Per contra, la lectura que es va fer ahir des de JxCat, soci de govern d’ERC al govern de la Generalitat, era radicalment diferent. El vicepresident del Parlament i diputat de la formació, Josep Costa, va expressar la seva disconformitat amb el règim assignat, ja que, a parer seu, es donaven els requisits per concedir el tercer grau als condemnats. “Ens hauria agradat una altra decisió. Estem decebuts”, va dir Costa, que va ressaltar la circumstància que el manament de la junta no es prengués per unanimitat. “Davant del dubte, s’hauria d’optar per l’opció menys perjudicial per als presos”, va sentenciar, alhora que va denunciar que hi ha una “pressió política i mediàtica” a l’Estat espanyol perquè la manera de complir les penes sigui un càstig afegit per als líders independentistes.

Amb matisos, tant la CUP com Òmnium van voler evitar fer polèmica d’aquest afer. “Per nosaltres això no és una qüestió de graus”, va declarar ahir el diputat anticapitalista Carles Riera, que en consonància va rebutjar qualsevol unitat independentista al Congrés dels Diputats “que no impliqui l’exercici del dret a l’autodeterminació; l’amnistia per a tots els represaliats; la fi de la repressió, i la garantia de forma verificable de l’exercici ple dels drets socials, civils i polítics”. A través d’una piulada, el president d’Òmnium empresonat a Lledoners, Jordi Cuixart, també va voler tallar d’arrel la discussió sobre la classificació en graus. “No caiguem en polèmiques estèrils que només serveixen per dividir-nos; coherència, rigor i valentia.” Una estona més tard, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, reblava aquest missatge –“no podem deixar que aquest debat sobre la classificació desviï el focus que hi ha presos polítics i han d’estar en llibertat”– al mateix temps que ratificava que Cuixart s’acollirà als drets penitenciaris que calgui, però sense expressar penediment “ja que no ha comès cap delicte”.

Als antípodes d’aquest argumentari es va expressar, també ahir, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que va jutjar com una “anomalia” que els responsables de decidir sobre la classificació dels presos siguin “companys de partit d’ERC i de JxCat”. En aquesta línia, va reclamar el traspàs de la competència a l’Estat, perquè no hi pugui haver “privilegis”.