Política

Avançar en el diàleg amb tacte pels presos

Els socialistes volen deixar per al final el debat sobre l’estatut de Catalunya per no frustrar la negociació

Descartat cap acord en autodeterminació, aspiren a refer relacions abordant una sortida per als presos, un nou finançament, inversions i traspassos en infraestructures o competències

La prioritat és el finançament o la gestió de les infraestructures

“Assegurar que arrenca la negociació és el que hauríem d’intentar”, adverteixen des del PSC quan se’ls demana pels reptes que haurà d’abordar a Catalunya el govern de Pedro Sánchez. Dubten que sigui possible iniciar el diàleg si el president Torra i el govern català exigeixen parlar només de l’exercici de l’autodeterminació. El govern socialista no es cansa de repetir que no hi haurà referèndum d’independència, i s’avisa que començar per aquí les converses suposarà acabar-les aviat. “D’acord. Ens donem quinze dies per parlar de l’autodeterminació però, quan ja han passat i no has arribat a cap acord, què fas? Passes a una altra qüestió o ho deixes córrer?”, es pregunten des del PSC.

I també atribueixen un segon obstacle a la part catalana. Creuen que Torra i JxCat no estan disposats a cedir en res perquè ja rivalitzen electoralment amb ERC amb l’horitzó d’unes eleccions “inevitables” i que veuen relativament properes quan es faci efectiva la inhabilitació del president per part del Suprem. Per això, conclouen, ja en faran prou d’iniciar un diàleg que desconfien que sigui possible amb Torra en aquesta legislatura catalana per motius preelectorals. Difícilment hi haurà cap avenç en les negociacions perquè la incògnita electoral no es resoldrà fins que es conegui com Torra, el govern i el Parlament responen al Suprem.

Sensibilitat pels presos

L’executiu de Pedro Sánchez confia fer avançar el diàleg abordant afers pendents i molt endarrerits que Catalunya ha reclamat durant anys i en un clima nou, més empàtic, que l’obligarà a dur amb tacte la qüestió dels presos i el respecte a drets polítics i individuals. En aquest sentit, ja s’ha entrevist un gir amb la negativa del PSC a acceptar la suspensió del president Torra dictada per la Junta Electoral Central (JEC) sense respectar les prerrogatives del Parlament i sense que la sentència contra ell sigui encara ferma. Però també la disposició – inèdita fins ara– de la fiscalia a aturar cautelarment l’ordre de la JEC fins que el Suprem no resolgui el fons de la qüestió. De fet, el nomenament de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a nova fiscal general de l’Estat és un senyal que l’executiu de Sánchez intentarà lligar més curt l’organisme que va iniciar totes les acusacions que han acabat empresonant els líders polítics catalans. Les fonts del PSC alerten, però, de falses expectatives i recorden que la fiscal general Segarra, també nomenada per Sánchez, no va aconseguir imposar el seu criteri als fiscals del Suprem i aquests van mantenir l’acusació de sedició fins al final del judici.

Els socialistes catalans admeten que el dels presos és un “problema que cal abordar” i que l’executiu de Sánchez haurà d’“estar més atent i ser més escrupolós en la defensa dels drets” del que s’ha estat en tot el procés polític i judicial fins ara. Per exemple, no es portarà als tribunals aquelles qüestions que es poden abordar per altres vies, però també aquí posen el límit: el millor perquè no s’obri cap altra via judicial és que no es cometi “cap delicte”.

La judicialització del conflicte polític és un camp de mines perquè les institucions catalanes no són els únics actors independentistes i, des del referèndum i la declaració d’independència, els darrers dos anys han estat plataformes civils com els CDR o el Tsunami Democràtic els que han exercit la desobediència en la protesta al carrer. “Si ocupen la pista de l’aeroport els cau un puro que no s’aixequen, i això no ho arregla ningú. Ocupar la pista d’un aeroport és delicte”, adverteixen.

Tot i que abordar el problema dels presos sembla tan insoluble com el de l’autodeterminació, aquí el discurs del govern espanyol és més flexible i ara també, més plural. La Moncloa mai ha defensat la via dels indults, però el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sí que l’havia plantejada, fet que va causar rebombori mediàtic a Madrid. Alguns dels presos, com l’exvicepresident Junqueras, l’han rebutjada explícitament, i l’independentisme només pren en consideració públicament una amnistia.

Però el govern espanyol és avui una coalició del PSOE amb Unides Podem, i el seu soci català, Catalunya en Comú, defensa obertament explorar la via més eficaç perquè els nou dirigents empresonats surtin en llibertat. Per exemple, la UGT de Catalunya ja ha anunciat que sol·licitarà l’indult de l’exconsellera Dolors Bassa, exsecretària general del sindicat a Girona. “El govern estudiarà totes les peticions d’indult si n’hi ha”, conclouen les fonts consultades. “Si aquí tothom fos mínimament seriós, el primer repte seria el finançament”, defensen els socialistes catalans. Recorden que la negociació d’un nou model està pendent des del 2014. En la Declaració de Barcelona signada el 2017 pel PSOE i el PSC, i que aquesta setmana el primer secretari dels socialistes catalans ha fet arribar al president Torra i als grups de JxCat, ERC i Catalunya en Comú, s’hi afirma que “el finançament autonòmic està en l’origen de bona part dels problemes que hi ha en aquests moments”, i es planteja resoldre de manera “immediata” el dèficit de finançament de la sanitat catalana i dels serveis de la llei de dependència. El document reconeix que el problema és que el cost del sistema públic de salut “recau en excés” en mans dels governs autonòmics.

Rodalies i aeroport

A més de garantir el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut perquè l’Estat inverteixi en infraestructures de Catalunya el que correspon al PIB català, els socialistes estan oberts a negociar “la gestió de les infraestructures”, és a dir, completar el traspàs de la xarxa ferroviària de rodalies –no només el servei sinó la infraestructura d’estacions, vies i catenàries– però també abordar la gestió de l’aeroport.

Tot i que no ho ha expressat cap responsable del govern espanyol o del PSOE, ho esmentava aquesta setmana com un exemple hipotètic l’exconsellera i diputada de JxCat Elsa Artadi. Amb la intenció de defensar que la taula de diàleg entre governs s’ha de limitar a resoldre les qüestions de la fi de la repressió i l’autodeterminació, Artadi deia que, per exemple, el futur de l’aeroport no s’havia de tractar en aquest espai sinó en altres comissions ja establertes bilateralment.

La Declaració de Barcelona planteja una nova normativa per a les entitats locals que reconegui la competència de la Generalitat en el finançament, així com la conversió de les províncies en vegueries, però també canvis legislatius perquè el govern català pugui “establir i regular” tributs dels governs locals. “Hi ha moltes coses a parlar, però si vols començar per la grossa, és possible que no n’arreglis ni una”, conclouen els socialistes.

Salut

Un acord ferm de finançament que reverteixi les retallades

Catalunya reclama lleialtat institucional en la incorporació de nous serveis assistencials
Xavi Aguilar

Salvador Illa, el nou ministre de Sanitat, ha assumit una cartera escanyolida. En molts sentits. Li han tret les competències en consum, la majoria de les de sanitat les té transferides a les comunitats autònomes i té un greu problema d’infrafinançament i d’esgotament del personal i els recursos de la sanitat pública. Els professionals li reclamen principalment que inverteixi en el sistema estatal de salut fins a assolir nivells propis d’altres estats de la zona euro, fins a arribar a destinar-hi el 7% del PIB el 2023. Actualment, segons el sindicat Metges de Catalunya, Espanya hi inverteix un 6,2% i Catalunya amb prou feines un 3,7%.

En aquest sentit, tant els professionals de la salut com des del Departament de Salut es demana pactar amb el territori un “acord ferm” per a un nou finançament sanitari que reverteixi una vegada per totes les retallades aplicades durant la crisi econòmica i asseguri un sistema sanitari públic sostenible i de qualitat.

A banda, la Generalitat també reclama lleialtat institucional en la presa de decisions de l’executiu central, ja que sovint promou processos assistencials o incorpora medicaments a la cartera de serveis que després s’han d’assumir econòmicament des del territori. Per posar un exemple, el 2014 l’Estat va decidir va incorporar el tractament contra l’hepatitis C i en quatre anys ha tingut un impacte pressupostari de 323 milions d’euros en els comptes de la Generalitat. Darrerament, s’ha fet el mateix amb el tractament de preexposició contra el VIH i els medicaments per deixar de fumar.

Justament, un altre dels temes pendents força rellevants és la inclusió de la salut bucodental en la cartera bàsica de serveis, un punt en què molts països de l’entorn van més avançats. També es reclama que s’impulsi un pla per retenir el talent mèdic i que s’elabori un registre estatal de professionals sanitaris que faciliti la planificació dels recursos humans.

Finalment, també s’espera que es posi fil a l’agulla a les dues grans promeses electorals que es donen pràcticament per fetes. La primera és modificar la normativa vigent per evitar que els col·lectius més vulnerables, com els immigrants, quedin fora de l’accés universal a la sanitat pública. La segona és la regularització de l’eutanàsia, que es perfila com la mesura estel·lar del mandat.

INFRAESTRUCTUES I MEDI AMBIENT

Territori reclama la culminació del traspàs de rodalies

Abordar el finançament de les vies d’altes prestacions ara que comencen a caducar els peatges és prioritari per al govern català
Queden pendents d’acabar infraestructures viàries a diferents punts
Marta Membrives

Executar els projectes pendents, recursos i més capacitat per decidir sobre la gestió són els pilars fonamentals de les reclamacions en matèria d’infraestructures del govern català, que té sobre la taula temes urgents per abordar amb el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Setmanes abans de la formació del govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, insistia en la necessitat de reunir-se per desencallar temes pendents.

La culminació del traspàs de rodalies, encetat ara fa deu anys però amb el finançament pendent, és una de les prioritats del govern català per abordar ara que ja hi ha govern a Madrid. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, reclama seure amb el Ministeri de Fomento per concretar com es fa front al dèficit tarifari, la diferència entre el que paguen els viatgers i el cost real del servei, una qüestió que no estava inclosa en el traspàs, fa deu anys, que va deixar en mans d’Adif la gestió de la infraestructura de vies, estacions i material mòbil. En tots aquests anys, tampoc van arribar les inversions promeses per poder millorar el servei. Dels 4.000 milions d’euros anunciats per destinar a la modernització i ampliació de les infraestructures de la xarxa de rodalies n’ha arribat només el 14%, i la llista de mancances és llarga. Calvet descarta la possibilitat de parlar d’inversions pendents de forma individual amb Adif o bé amb Renfe, que gestiona el servei de rodalies. “Volem parlar amb Foment d’igual a igual per establir els termes del traspàs i que repercuteixin en acció de Renfe i d’Adif”, deia fa uns dies el conseller.

L’altra qüestió pendent és el finançament del manteniment i la millora de les vies d’altes prestacions, autovies i autopistes. Per a la Generalitat és prioritari encetar el debat el més aviat possible, ja que en l’horitzó hi ha l’acabament de la concessió de la C-33 de Barcelona a Montmeló i la C-32 entre Montgat i Blanes l’any vinent, i totes dues tenen com a titular el govern català. A aquestes autopistes s’hi sumen vies de titularitat estatal com ara el tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant, que ja és gratuïta des de primer d’any, mentre que la resta de l’autopista fins a la Jonquera ho serà l’any vinent, juntament amb l’AP-2 entre el Vendrell i Saragossa.

El govern de la Generalitat assegura que el model de finançament públic de les vies d’altes prestacions és “insostenible” i que cal obrir el debat sobre altres models que permetin recaptar recursos addicionals per mantenir autopistes i autovies. La convivència d’infraestructures de titularitat estatal amb d’altres que gestiona la Generalitat requereix un acord per impulsar qualsevol canvi. En aquest context, el conseller de Territori insta els responsables del govern espanyol a seure a parlar-ne i demana que el govern de l’Estat “s’alineï amb Europa i que puguem posar calendari i concrecions a la implantació de l’eurovinyeta, amb el principi de ‘qui contamina paga’”.

Obres pendents

L’ampliació de l’aeroport del Prat, que creix cada any en nombre de passatgers, és un dels debats pendents i una qüestió sensible en plena emergència climàtica. La Generalitat és crítica amb el model de gestió d’Aena, que considera que, en paraules del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, “des del punt de vista de govern és clarament millorable perquè és massa centralitzat”.

D’infraestructures viàries anunciades però pendents d’executar o a mitges, n’hi ha un bon grapat. Falten els accessos viaris i també ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó, trams del desdoblament de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, a més de la connexió entre Valls i Montblanc a través de l’autovia A-27.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona