Bernie Sanders posa la directa
El senador socialdemòcrata arrasa en els caucus demòcrates de Nevada i es consolida com a principal favorit per ser el rival de Trump
El candidat té el suport dels joves i dels hispans i se sent guanyador
Bernie Sanders fa pinta de candidat imparable. Als 78 anys, i autoproclamat socialista, paraula encara tabú als Estats Units del segle XXI, el veterà senador va pel camí de ser l’escollit pels demòcrates per liderar-los en les eleccions presidencials del novembre, en què competirà contra Donald Trump per la Casa Blanca.
La victòria en els caucus de Nevada, tercera estació del procés de primàries i primera parada a l’oest del país, ha col·locat Sanders en una posició de privilegi, amb altíssimes probabilitats d’embalar-se cap al triomf. No només va complir els pronòstics, sinó que va superar totes les expectatives. Amb menys del 4% dels vots escrutats, tots els mitjans nord-americans ja el coronaven com el vencedor de la jornada. En tancar aquesta edició, i encara en el 60% del recompte, dominava de manera clara i aclaparadora, amb més del 46% del suport popular.
“Cap campanya té un moviment de base com nosaltres”, es va felicitar Sanders des de San Antonio (Texas), on va passar la nit electoral –ja pensant en els estats que celebraran primàries ben aviat– i va aplaudir un triomf que fa que es dispari en el recompte de delegats.
La victòria de Sanders a Nevada no és només un cop d’efecte, és una declaració d’intencions. Quan tothom creia que el senador tenia un sostre de suport, va demostrar que, en un estat que podria ser un microcosmos de la realitat demogràfica del país, és capaç de sumar més vots que els tres perseguidors més propers junts.
Fa unes setmanes tot feia pensar en una cursa ajustada, amb altes probabilitats d’arribar a la convenció del juliol sense un candidat amb el suport necessari per ser el nominat indiscutible per intentar derrotar Trump. Ara, però, tot ha canviat. Després dels empats tècnics als estats predominantment blancs d’Iowa i Nou Hampshire, Nevada era la primera pedra de toc real sobre la viabilitat i la fortalesa dels candidats en un entorn de diversitat racial. En aquest cas, amb els hispans com a primera minoria.
Sanders va aconseguir bons resultats en gairebé tots els segments de població, amb dos que destacaven per sobre de la resta: els menors de 45 anys (56%) i els hispans (53%). Aquests últims van ser cabdals a Nevada: la feina d’organització amb els hispanoparlants, que representen el 30% de la població i l’anomenen “tío Bernie”, ha estat una estratègia que ha funcionat a la perfecció.
“Hem aconseguit una coalició multigeneracional i multiracial que escombrarà aquest país”, va resumir Sanders, una frase que repeteix per demostrar no només que està en sintonia amb la nova realitat del Partit Demòcrata, més diversa i plural que mai, sinó que té un poder unificador.
No hi ha horitzó ni límits per a la campanya de Sanders. Deixant de banda els xecs en blanc dels candidats multimilionaris, el senador és qui més i millor recapta, amb donacions de petits contribuents que amplien encara més el ventall de membres del seu moviment. A més, apresa la lliçó de la derrota del 2016 contra Hillary Clinton, Sanders té una organització greixada a la perfecció, amb milers de voluntaris entregats a la causa.
La maquinària del Partit Demòcrata comença a posar-se nerviosa de debò. La possibilitat que Sanders sigui el nominat és una realitat palpable, viable i probable, fet que faria trontollar els fonaments de l’establishment d’una manera que podria recordar –salvant totes les distàncies– el que va fer Donald Trump amb el Partit Republicà fa quatre anys.
Els seus rivals, d’altra banda, ja no amaguen que és l’enemic a batre i que tots els atacs i escrutinis aniran dirigits a posar fi a la seva imatge de candidat inevitable.
“Sanders creu en una revolució inflexible i ideològica que deixa fora molts demòcrates, per no parlar de la majoria dels nord-americans”, va alertar l’exalcalde de South Bend (Indiana), el jove Pete Buttigieg, tercer a Nevada, que insisteix que la cursa és cosa de tres: Sanders, els diners de l’exbatlle de Nova York i filantrop Michael Bloomberg i ell. Ara mateix tot indica que Buttigieg peca d’innocència i d’il·lusió sense fonaments: la revolució sanderista sembla imparable.
LES XIFRES
Una cursa sense aturador
El procés de primàries demòcrates arriba just ara al punt àlgid, a les màximes revolucions possibles. No hi ha cap mena de fre ni de descans i en els pròxims deu dies es disputen dos partits cabdals. Primer, les primàries de Carolina del Sud, dissabte vinent, on per primera vegada entrarà en joc un vot negre que hauria de ser una taula de salvació per a l’exvicepresident Joe Biden, que ha de confirmar l’intent de remuntada iniciat amb el segon lloc a Nevada i que ha de consolidar amb el suport dels afroamericans. Aquella jornada serà només l’aperitiu abans del Superdimarts, el 3 de març, en què setze estats (entre els quals hi ha Califòrnia i Texas, els més importants de tot el procés) celebraran primàries per repartir més d’un terç del total de delegats que hi ha en joc i en què, per primera vegada, s’examinarà el poder dels diners de Bloomberg i la certesa i la solidesa del múscul de Bernie Sanders, que podria sortir virtualment guanyador del procés.