Hamburg reforça el bloc d’esquerres i frena l’ascens de la ultradreta
Les eleccions a la ciutat estat alemanya castiguen el “vot còmplice” amb els radicals
Els socialdemòcrates mantenen el primer lloc i els Verds es disparen
Quinze dies després del “vot còmplice” de conservadors i liberals amb la ultradreta, a l’est del país, Hamburg va donar un clar senyal de suport a socialdemòcrates, Verds i, fins i tot, l’Esquerra. Els comicis regionals en aquesta ciutat estat, amb 1,2 milions d’electors, van donar la victòria al Partit Socialdemòcrata (SPD), que malgrat perdre set punts respecte de les eleccions anteriors, el 2015, es manté com a primera força amb un 38% dels vots. Els Verds es van disparar al 25,5%, el doble del que tenien, mentre que l’Esquerra va pujar un punt per arribar al 9,5%.
L’altra cara de la moneda van ser la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit d’Angela Merkel, que va caure a l’11% –quatre punts menys respecte del 2015–, mentre que el Partit Liberal estava a la corda fluixa del 5% –el percentatge mínim per tenir escons– i la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), en un 4,8%.
Les primeres projeccions de la televisió pública ZDF, en tancar els col·legis, tenien una lectura prou clara i de projecció nacional. L’elector ha castigat la CDU i la FDP, els dos partits que van gosar trencar el cordó sanitari, en elegir a Turíngia –a l’est del país– un cap del govern liberal amb el vot de l’AfD. El vot còmplice amb la ultradreta no surt gratis, era la primera interpretació dels analistes.
Tots i els esforços posteriors que van fer els dirigents de la CDU, incloses la condemna contra aquesta col·laboració de Merkel i la decisió de tombar aquesta elecció, no han salvat el partit de la cancellera. La reacció de la seva successora com a cap del partit, Annegret Kramp-Karrenabuer, que va renunciar a intentar ser la candidata conservadora a les eleccions del 2021, no sembla suficient per aturar el cop.
Les interpretacions pel que fa als resultats d’AfD van més enllà del càstig a les urnes. Si més no a Hamburg, bastió històric socialdemòcrata, l’elector sembla tenir clar que no es pot blanquejar i fer passar com a normal un partit en què hi ha neonazis com ara Björn Höcke, el líder dels ultres a Turíngia.
Al terratrèmol polític generat per la votació a la cambra regional d’aquest land s’ha sumat una commoció que va més enllà de l’àmbit parlamentari. L’atemptat racista de dimecres passat a Hanau, amb deu morts cosits a trets per l’ultradretà Tobias Rathjen, ha activat totes les alertes. No hi ha, que se sàpiga, un vincle directe entre Rathjen i la ultradreta políticament organitzada. Però ha reforçat els clams del conjunt de la classe política contra el que es considera braç polític de l’odi racista.
Canvi de tendència
Els resultats parcials apunten que l’AfD quedarà fora de la cambra regional, un fet que trenca la tendència ascendent d’un partit que, des del 2017, havia anat entrant en tots els parlaments del setze estats federats d’Alemanya, a més del Bundestag (cambra baixa federal) i l’Eurocambra.
Hamburg no és Turíngia. És una ciutat amb fama d’elitista i amb els lloguers més cars del país, juntament amb Munic. Està allunyada del panorama de marginalitat social i de l’aparició de bosses de pobresa de l’est alemany, el territori on l’AfD treu resultats que fins i tot superen el 25%. El seu vot inverteix, però, la cursa ascendent de l’AfD i dona ales, després d’anys de caiguda imparable d’electorat, a l’SPD.
A la CDU, avui mateix, s’ha de marcar el calendari per buscar un successor de Kramp-Karrenbauer. Una cursa molt oberta, amb quatre candidats oficials o oficiosos, que reflecteix la complexitat de la lluita per la successió de Merkel.
