Els aldarulls contra el racisme policial s’escampen pels EUA
Un adolescent de Detroit i un policia d’Oakland moren en una jornada d’incidents violents en més d’una trentena de ciutats del país
Trump encén els ànims i amenaça els manifestants amb una resposta contundent
La fúria de les protestes contra la brutalitat policial racista als Estats Units ja és present a tot el país, impossible d’aturar. La matinada d’ahir, en la quarta jornada de manifestacions, el resultat dels aldarulls deixava una llista implacable: un adolescent de Detroit i un policia d’Oakland morts, incendis de comerços i vehicles arreu, vandalisme en més d’una trentena de ciutats, centenars de detinguts a Houston i Minneapolis, i intents d’assalt a la Casa Blanca a Washington.
Les escenes són gairebé calcades a les de fa sis anys a Ferguson (Missouri) després dels trets a Michael Brown, i a les de fa cinc anys a Baltimore (Maryland) per la mort de Freddie Gray. La detenció de Derek Chauvin, principal investigat per la mort de l’afroamericà George Floyd i acusat finalment d’assassinat en tercer grau i homicidi involuntari, no va servir per calmar els ànims. Les protestes han evolucionat i van més enllà de l’última víctima de la violència policial: és una protesta pel racisme sistèmic dels Estats Units i s’hi recuperen els eslògans cridats durant l’apogeu del moviment Black Lives Matter.
Conflicte llarg
A Minneapolis (a l’estat de Minnesota), epicentre dels aldarulls, milers de persones van fer cas omís del toc de queda instaurat i van envair els carrers. Les protestes, que durant el dia són sempre pacífiques, en arribar la nit es tornen violentes. L’auguri de les autoritats és que el conflicte no acabarà aviat, i el governador de Minnesota, Tim Waltz, va anunciar el desplegament de la Guàrdia Nacional, cos policial que es mobilitza per primera vegada en la història de l’estat, per aturar el “caos absolut” dels fets ocorreguts.
“Si sou als carrers aquesta nit, és ben clar: no esteu amb nosaltres, no compartiu els nostres valors, i utilitzarem la força per assegurar que això s’acaba”, va dir Waltz als manifestants.
Les autoritats locals i estatals van fer una crida desesperada a la calma i a la unitat. “Si estimeu la ciutat, aneu-vos-en a casa [...]. Així no canviarem els Estats Units”, va implorar Keisha Lance Bottoms, l’alcaldessa afroamericana d’Atlanta, que ha decretat l’estat d’emergència. Altres ciutats, com ara Portland (Oregon), han decretat el toc de queda.
El Pentàgon, a punt
Des de la Casa Blanca, el missatge és totalment diferent. El Pentàgon té preparada la policia militar per si cal actuar i el president Donald Trump, en comptes de calmar els ànims, va dedicar el matí d’ahir a instigar enfrontaments entre els seus seguidors i uns manifestants contra la violència policial. Els va advertir que, si tornen a intentar assaltar la Casa Blanca, els esperen els “gossos més rabiosos” i les “armes més amenaçadores”, en mans d’uns agents del servei secret que estan “esperant per passar a l’acció”.
LES FRASES
Més imatges de la detenció de Floyd
La difusió de noves imatges de la detenció i mort de George Floyd està ajudant a tenir una visió completa del que va passar la nit del 25 de maig a Minneapolis, i la implicació dels quatre policies acomiadats pels fets. Segons la reconstrucció, la policia arriba al lloc dels fets després de rebre una denúncia per un pagament amb un bitllet fals de vint dòlars en una botiga. La policia hi fa acte de presència, interroga el sospitós (Floyd), el deté i, després de sacsejos i picabaralles, acaba amb la víctima estirada damunt l’asfalt. Si fins ara només hi havia la imatge clara de l’agent Derek Chauvin amb el genoll sobre el coll de Floyd, en una gravació des de la vorera oposada es veu com dos policies més immobilitzen l’afroamericà pressionant-lo de bocaterrosa, agenollats sobre el seu cos.
En el document de proves per justificar la detenció de Chauvin, s’especifica que el policia va estar amb el genoll sobre el coll de Floyd durant 8 minuts i 46 segons, dels quals 2 minuts i 53 segons van ser amb la víctima inconscient. Tanmateix, s’assegura que l’autòpsia no va revelar “troballes físiques” d’estrangulament o asfíxia, i explicita que la víctima tenia hipertensió i una malaltia coronària que, juntament amb l’actuació policial, “probablement van contribuir a la seva mort”.