Bèlgica reactiva l’euroordre contra Puig

La Covid-19 ha donat dos mesos de gràcia a l’exconseller de Cultura Lluís Puig en la seva lluita contra l’euroordre. El seu procés d’extradició en mans de la justícia belga va quedar paralitzat a finals de març i ara es reactiva. L’Estat espanyol el reclama per un delicte de malversació en el cas de l’1-O.

En plena desescalada, la justícia belga ha convocat Puig a una nova vista el pròxim 23 de juny al Palau de Justícia de Brussel·les. A diferència dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el terrassenc no té la protecció de la immunitat europarlamentària i la seva causa continua en marxa. La defensa de Puig descarta que el jutge es pronunciï en aquesta vista perquè encara tenen pendent presentar més al·legacions.

En l’última audiència de principis de març el seu equip jurídic, que capitaneja Simon Beckaert, va defensar davant la Cambra del Consell, l’equivalent a un tribunal de primera instància, que l’exconseller seria víctima d’una “vulneració de drets fonamentals” si fos entregat a l’Estat espanyol. A més, van al·legar que el delicte de malversació pel qual se’l reclama no és equivalent al de la legislació belga.

Amb vista a la nova cita de la vigília de Sant Joan, la defensa considera que queden “aspectes tècnics” de l’euroordre per tractar. Com ja és habitual en l’estratègia jurídica de l’independentisme a l’exterior, es plantegen demanar al tribunal belga que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però sense concretar sobre quins aspectes de l’ordre europea d’extradició.

Si el jutge acceptés preguntar a Luxemburg, s’endarreriria més la seva causa. Per exemple, en el cas del raper Valtònyc el TJUE va trigar més d’un any a pronunciar-se. En qualsevol cas, contra l’eventual sentència del jutge belga de primera instància es podrà recórrer, primer al tribunal d’apel·lació i, després, al de cassació.

A Lluís Puig, que s’enfronta a penes de fins a sis anys de presó, encara li queda recorregut per batallar contra l’Estat espanyol, que fa gairebé tres anys que intenta sense èxit engarjolar el govern de Carles Puigdemont a l’exili. Si guanya, però, Puig veu difícil moure’s amb llibertat per la Unió Europea sense que li obrin un nou procés d’extradició. “No és greu si m’haig de quedar presoner a Bèlgica”, deia l’exconseller, de 60 anys, abans de la pandèmia del coronavirus en una entrevista a El Punt Avui. El delicte de malversació a l’Estat no li caducarà fins al 2027, segons els seus càlculs, una dècada després de l’1-O.