Oxigen per a tothom

Llevat d’unes poques excepcions, tothom coincideix a valorar el pacte europeu per afrontar el daltabaix econòmic causat per la Covid-19 com un gran salt endavant cap a una UE més federal i integrada. Les xifres d’aquest nou pla Marshall són ben conegudes: un fons de 750.000 milions d’euros (més de la meitat en subvencions i la resta en préstecs), que s’afegeixen al bilió i escaig de pressupost comunitari per al període 2021-2027.

“La importància de l’acord no resideix tant en el volum de les sumes mobilitzades com en el seu principi, que instaura una forma de solidaritat financera inèdita entre estats membres”, subratlla Le Monde en un editorial. Efectivament, per primera vegada, la Comissió Europea acudirà als mercats per endeutar-se i aconseguir aquests fons indispensables per rellançar l’economia, uns diners que s’afegiran a les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu i als que s’obtindran a través d’altres mecanismes comunitaris. “Queda lluny d’una unió fiscal [...] però, en uns pocs mesos, la UE ha acceptat transferències fiscals d’emergència, que ajudaran a contrarestar les pressions al mercat únic”, hi afegeix el Financial Times, que veu també en l’acord un missatge als mercats sobre la “viabilitat a llarg termini” de la moneda comuna. Els analistes posen en valor que els vint-i-set dirigents hagin evitat –sobretot gràcies al lideratge de la cancellera Merkel– el que semblava una fractura irreparable del bloc. L’acord va arribar a l’últim moment i després de maratonianes reunions negociadores entre uns estats –els anomenats “frugals”, capitanejats pels Països Baixos– reticents a aprovar transferències a fons perdut als més castigats per la crisi i partidaris d’endurir les condicions per rebre les ajudes, i els estats del sud, que reclamaven la solidaritat dels socis rics tot recordant-los que són ells els principals beneficiaris del funcionament del mercat únic, ara amenaçat per la gran frenada productiva.

Però si la primera part de la recuperació s’ha completat amb èxit –un acord basat en delicats equilibris per fer possible el fons d’estímul–, ara ve la segona, la de la gestió que farà cada estat dels diners. En el cas espanyol –el més assotat per la recessió i el segon més beneficiat del pla de reactivació, amb 140.000 milions–, Pedro Sánchez assumeix el control del fons tot anunciant una “cogovernança” amb les autonomies per dissenyar les propostes a enviar a la UE per al desbloqueig de les ajudes. Una gestió sota el principi d’“anivellament” de la cohesió territorial per garantir que ningú es quedi sense oxigen. Com s’ha fet a Europa, hi afegeix. La batalla es preveu dura i exigirà desplegar tota la intel·ligència per impedir que la mirada curta i la politiqueria llastin l’oportunitat de la recuperació.