Política

2018

‘Fem la República’

Després de l’1-O s’obre un nou cicle polític per intentar recuperar les institucions i aturar la repressió enmig de manifestacions per l’alliberament dels presos

La primera Diada després dels fets de l’1-O va esperonar el moviment sobiranista a demostrar amb més força que mai que volia decidir el seu futur i que no tenia por de la repressió que havia portat mig govern a l’exili i els líders polítics a la presó. Prop d’un milió de persones van col·lapsar la Diagonal de Barcelona en unes imatges impactants que mostraven la força del clam independentista per setena Diada consecutiva. Amb el lema oficial Fem la República catalana, milers de persones amb les samarretes de color corall de l’ANC donaven vistositat a la jornada, que transcorria de manera festiva entremig de grallers, castells i el centenar de tractors que es van unir als milers d’autocars procedents de diferents punts de Catalunya.

Els manifestants van anar-hi amb estelades però també amb pancartes pels represaliats i motius grocs per demanar-ne l’alliberament. Fins i tot en algun tram es va veure alguna urna de l’1-O, que els assistents reivindicaven amb força. En els discursos, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, exigia als polítics que prioritzessin “l’interès col·lectiu al de partit”, i demanava no defugir responsabilitats només amb la mobilització al carrer. “Rigor, fermesa i unitat” és també el que demanava el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri.

El president de la Generalitat, Quim Torra, se sentia interpel·lat només d’acabar la manifestació, que havia estat un èxit de convocatòria i recollia el clam popular. “Tenen tot el dret a exigir-nos que anem fins al final, i és el que farem”, assegurava. Hores abans, en el seu primer missatge televisat amb motiu de la Diada, cridava a bastir un “pacte de la convivència” com a punt de trobada de tots els catalans en el marc d’un nou cicle polític que se centrava en la recuperació de les institucions catalanes i posar fi a la repressió de l’Estat espanyol.

Roger Torrent era escollit nou president del Parlament en substitució de Carme Forcadell, i Quim Torra agafava el relleu de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat, després que la justícia alemanya l’alliberés en considerar inadmissible el delicte de rebel·lió.

Les mobilitzacions al carrer a favor dels presos polítics i pel retorn dels exiliats va marcar el 2018, però també els ciutadans es van manifestar per donar suport als mestres a favor del model d’immersió lingüística davant els atacs al català a l’escola. Al mes de juliol es traslladaven els presos a Catalunya i milers de persones tornaven a sortir al carrer per demanar la fi de la repressió.

El primer aniversari de l’1-O, més enllà de commemorar i recordar la determinació d’una majoria de ciutadans a decidir el seu futur, tancava l’any reivindicant el resultat de les urnes: la construcció d’una república per a la qual s’espera amb urgència un full de ruta.

CRONOLOGIA

10 de gener. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, anuncia que no repetirà i el 18 de gener Roger Torrent la substitueix. El 15 de maig Quim Torra és escollit 131è president de la Generalitat.
15 de gener. Sentència del cas Palau i multa de 6,6 milions a CDC. Dies abans el president del PDeCAT, Artur Mas, renunciava al càrrec.
16 de gener. Milers de persones es manifesten per la llibertat dels presos.
25 de febrer. Escridassada a Felip VI en la inauguració del MWC a Barcelona.
26 de març. La policia alemanya deté el president Puigdemont i el 5 d’abril el jutge el deixa en llibertat.
15 d’abril. Manifestació a favor dels presos i el retorn dels exiliats quan fa mig any de l’empresonament dels Jordis. La diada de Sant Jordi es tenyeix de groc i el 5 de juliol els presos arriben a Catalunya entre clams pel seu alliberament.
1 d’octubre. El primer aniversari de l’1-O.
EL PROTAGONISTA

Marcel Mauri

El vicepresident d’Òmnium agafa el lideratge i el revulsiu de l’entitat a partir de l’empresonament del president Jordi Cuixart el 16 d’octubre del 2017. Amb l’aposta sobiranista i el compromís amb el procés independentista Òmnium guanya 80.000 socis en una trajectòria inèdita.

OPINIÓ

El llegat de les diades

Marcel Mauri
Només amb la República catalana tindrem el país just i lliure que necessitem

Onze de Setembre, 1978. Gustau Muñoz, nascut a Sevilla 16 anys abans, és assassinat a mans de la policia espanyola. Dirigeix la repressió Rodolfo Martín Villa, ministre de Governació del règim. Delicte? Participació a la Diada Nacional de Catalunya per reclamar justícia social i la llibertat del nostre país. Condemna? Una bala per l’esquena.

Ha plogut molt, massa, des del seu assassinat aquell 11 de setembre trist. La d’avui és la 42a diada d’ençà de la seva mort. 42 diades nacionals per aconseguir que el ministre franquista responsable del seu assassinat s’assegués davant d’una jutgessa argentina aliena a les pressions dels poders de l’Estat –malgrat el vergonyós suport rebut de part de presidents i ministres del PSOE i també d’exlíders sindicals.

L’independentisme ha sabut, des de llavors, adaptar-se a les necessitats del moment històric. Llegir el moment polític, les necessitats socials per fer avançar el moviment en cada diada. Som portadors del llegat dels qui com en Gustau tingueren la valentia i la intel·ligència de sortir i treballar els carrers quan érem minoria, quan érem l’anècdota que explica que avui siguem milions. Però som també dipositaris del llegat de la Muriel i de la Carme. Del pòsit acumulat per milers de persones que durant els últims onze anys han omplert els carrers d’arreu del país per visibilitzar que, lluny de ser minoria, l’independentisme és una opció política guanyadora. El projecte polític aglutinador de grans majories del nostre país i que mai abans havia estat tan a prop d’assolir els seus objectius.

És amb aquest llegat que afrontem la diada més atípica. La de les restriccions sanitàries per la pandèmia, la de l’avantsala d’una recessió que ja està castigant els sectors més vulnerables del nostre país i la de l’anomalia democràtica que suma a la presó i l’exili de líders socials i polítics la repressió de més de 2.500 independentistes anònims.

Davant d’aquesta anomalia, d’aquesta triple fallida econòmica, social i democràtica de l’Estat, la realitat ens obliga a continuar exigint l’autodeterminació, l’amnistia i les eines necessàries per garantir que la pandèmia no deixa ningú enrere. Perquè avui, amb el “gobierno más progresista de la historia” que s’ha demostrat incapaç de controlar els poders de l’Estat o que ha estat cooperador necessari en la repressió i en la fugida del monarca, és més evident que mai que el projecte de progrés econòmic, justícia social i drets civils que Catalunya sempre ha defensat no té cabuda a l’Espanya del segle XXI. Que només amb la República catalana tindrem el país socialment just i políticament lliure que necessitem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trump té una pressa suprema

Washington

Clamor contra la repressió tres anys després del 20-S

barcelona

Territori Puigdemont

Girona

Valtònyc posa en risc els privilegis del rei de Bèlgica

Brussel·les
Societat

El conflicte a Justícia

barcelona

Torra a Sánchez: “Tros de quòniam”

barcelona

Els presos defensen el pas a JxCat per “coherència”

Barcelona
Anàlisi

Quatre anys perduts

Periodista

Milers de tailandesos desafien la monarquia

bangkok