Política

Torra al·legarà desproporció i falta d’imparcialitat al TS

El president serà demà, però no hi intervindrà, en la vista al Suprem sobre la seva inhabilitació

La defensa insistirà a exigir qüestions prejudicials al TJUE, fet que allargaria la resolució fins a un any

Falta d’imparcialitat del tribunal i desproporció de la pena aplicada. Aquestes seran les dues grans cartes que jugarà la defensa del president Quim Torra en la decisiva vista que se celebrarà demà al migdia a la sala segona del Tribunal Suprem, segons han explicat els últims dies fonts de la defensa, que de fet al febrer ja hi va basar bona part de les més de 300 planes de què consta el seu recurs de cassació. La vista serà breu, i no es calcula que duri gaire més d’una hora, entre les intervencions de la defensa, la fiscalia i l’acusació particular de Vox. Tot i que Torra hi anirà en persona, serà com a oient, ja que no està previst que hi demani la paraula ni que li donin veu, ja que és una sessió tècnica.

Els arguments del president seran diàfans: el jutjarà el mateix tribunal al qual es dirigia la crítica implícita de la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, que Torra no va treure a temps quan se li va requerir i que ha provocat la sentència inicial d’inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Hi anirem a barallar-nos; sortirem a guanyar el recurs, perquè és molt més fàcil que ens donin la raó que no que ens la treguin”, asseveren les fonts de la defensa, que tanmateix no centrarà en això la seva intervenció en la vista. I és que aquesta ja ha estat una qüestió recurrent en els diversos intents fallits de recusació que ha fet dels magistrats, una circumstància, per cert, que ha provocat que fins al 7 de setembre no es constituís formalment el tribunal que ha de jutjar el cas.

En tot cas, Torra encara al·legarà un altre gran argument: la desproporció entre els fets punibles i la sanció aplicada, que comportaria la destitució d’un president en ple exercici del càrrec i la probable convocatòria d’eleccions. “No sé si són conscients de com es llegirà fora d’Espanya”, subratlla la defensa, que té clar que recorreran fins a les darreres instàncies internacionals si a l’Estat no se’ls dona la raó, i que allà podria fer el “ridícul”. El recurs, per exemple, recorda que ja hi ha jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, que va desautoritzar un tribunal alemany que havia inhabilitat un càrrec del land de Baviera per unes meres declaracions. A més, la defensa destaca que, segons l’article 410 del Codi Penal, per incórrer en delicte s’ha de desobeir l’ordre d’una “autoritat superior”, i que en cap cas un òrgan administratiu com la Junta Electoral Central té més rang que el president de la Generalitat, segons jurisprudència anterior del mateix Suprem.

Qüestions prejudicials

És clar que encara hi ha un altre factor que podria ser decisiu, si més no amb vista a demorar l’eventual ratificació de la inhabilitació: la petició al Suprem que elevi al TJUE les qüestions prejudicials que ha plantejat la defensa, un fet que podria allargar-ho tot plegat, calculen, entre sis i dotze mesos. De fet, a l’hora de fer l’informe final en el judici que es va fer al novembre al TSJC, l’advocat Gonzalo Boye ja va demanar fins a cinc prejudicials, totes relacionades amb la suposada vulneració de drets fonamentals al llarg de la instrucció, com el dret a un judici just i a la imparcialitat del tribunal. A més, es demanava si una condemna penal casava amb els principis de tipicitat, taxativitat i previsibilitat previstos en la Carta Europea de Drets Fonamentals, i igualment proposava preguntar si una inhabilitació podria tenir cap implicació a escala europea, una demanda, aquesta, que ara la defensa veu reforçada perquè la sentència del TSJC inhabilita explícitament Torra per anar a unes eleccions al Parlament Europeu, creuen que il·legalment. El TSJC ja va desestimar la petició al seu moment al·legant que estava presentada fora de termini, fet que la defensa, i alguns experts que s’han pronunciat, veuen també qüestionable. “El Suprem ara s’ha de pronunciar sobre dues coses: per què la inadmissió tan abrupta, i per què entén que no és procedent aquest debat”, recorden els advocats, que subratllen que la resposta del Suprem ha d’arribar abans de la sentència, i ha d’estar convenientment raonada.

Sense terminis

Un cop feta la vista, la llei no marca un termini perquè el tribunal sentenciï, però els defensors creuen que, si realment els jutges han de valorar els arguments del recurs, no poden passar menys de “dues o tres setmanes”, per bé que algunes filtracions que ja hi ha hagut els últims dies a la premsa els fan témer que sigui abans. Per cert, si es ratifiqués la inhabilitació, tindria efectes directes sobre el segon cas judicial que té en dansa Torra, per uns fets molt similars, i pel qual just ha d’anar a declarar al TSJC el dia 23, ja que, en perdre l’aforament, automàticament el cas hauria de passar a un jutjat d’instrucció ordinari de Barcelona.

La inhabilitació seria efectiva en publicar-se al BOE

Fonts de la defensa també han aclarit que el moment en què el Suprem doni a conèixer el veredicte a l’opinió pública no coincidirà encara, si és contrari a Torra, amb el de la inhabilitació efectiva. En aquest sentit, d’entrada recorden que les sentències del Suprem no són fermes fins al moment de la notificació als afectats, i que hi pot haver un període entremig. Per exemple, recorden que entre que es va conèixer la ratificació de la inhabilitació d’Artur Mas pel cas del 9-N i se li va notificar la sentència definitiva va passar més d’un mes. A banda, aleshores s’obre un termini de 20 dies per presentar-hi incident de nul·litat, i després encara n’hi ha 30 més per presentar un eventual recurs d’empara al TC i demanar-ne una suspensió cautelar.

Si, encara que la defensa ho fes, la justícia en paral·lel decidís no esperar i consumar ja la inhabilitació, en tot cas qui ho hauria de fer és el TSJC, ja que el Suprem tot just ratifica una decisió i qui l’ha d’aplicar és l’òrgan que la va emetre. És el TSJC, doncs, qui hauria d’obrir l’expedient de notificació de sentència, enviar-lo a les parts i declarar efectiva la destitució. Quan seria finalment oficial? Doncs quan el govern de l’Estat, que és l’ens que de fet té la potestat per nomenar i destituir presidents de la Generalitat, dictés el reial decret de destitució: en el moment en què sortís publicat al BOE i al DOGC és quan Torra deixaria de ser president.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ANC convoca partits i entitats independentistes per pactar l’estratègia si Torra és inhabilitat

Barcelona

La JNC aposta per un exèrcit català integrat a l’OTAN i la UE

Barcelona
GONZALO BOYE
ADVOCAT DEL PRESIDENT QUIM TORRA

“S’estan vulnerant els drets de les minories nacionals”

barcelona

El Parlament diu no a unes eleccions

Barcelona

L’Audiencia Nacional cita com a investigat Fernández Díaz

madrid

El ple demana remunerar els pares de fills en quarantena

Barcelona

Sergi Miquel, nou president del PDeCAT a Girona

GIRONA
Argentina
La crisi econòmica

Amb la mirada a Washington

Buenos Aires

Més citacions pels talls de l’AP-7 als jutjats de Figueres

Figueres