Política

Clamor contra la repressió tres anys després del 20-S

L’independentisme recorda la històrica concentració davant la seu d’Economia que va donar peu a l’empresonament dels Jordis

Els convocants es proposen encerclar el TSJC el dia 3 d’octubre

El 20 de setembre del 2017 és una data al·legòrica per a l’independentisme. Aquell dia, la Guàrdia Civil entrava de bon matí a l’antiga seu del Departament d’Economia de la rambla de Catalunya de Barcelona. L’operació pretenia torpedinar el referèndum de l’1 d’octubre i va acabar generant una concentració de rebuig multitudinària més o menys espontània que, amb el temps, seria el gran argument que sustentaria la detenció i posterior condemna de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Reivindicació i repressió, doncs, són dos conceptes que es conjuguen en aquella jornada.

Tres anys després d’aquesta suma d’esdeveniments, ahir al migdia es va fer un acte de record davant l’edifici que va ser sotmès als escorcolls policials. Va ser una commemoració forçosament austera, com a conseqüència de les restriccions imposades per la pandèmia, organitzada per la Plataforma 3 d’Octubre, que agrupa entitats i organitzacions diverses que denuncien la persecució i la vulneració de drets bàsics de què està sent objecte el sobiranisme en els darrers anys. Una concentració de poc més d’un centenar de persones i els parlaments de rigor des d’una tarima, amb l’obligada mascareta, van ser la posada en escena de l’acció.

Concep Miró va parlar en nom de la plataforma i va manifestar que els seus objectius són “donar una resposta a la repressió des de la classe treballadora”. Per contextualitzar aquest propòsit, va recordar algunes de les iniciatives que han dut a terme fins ara, com ara una campanya de suport als represaliats el juliol del 2018 i un acte de denúncia a la Model celebrat l’octubre del 2019. També va avançar que el dia 3 d’octubre tenen previst encerclar la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, tres dies després, i en un lloc encara per determinar, organitzaran un debat públic.

El sindicalista Marc Casanovas, que va reivindicar “el procés d’autoorganització col·lectiva” que va suposar la posterior vaga del 3 d’octubre, i la membre de l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) Meritxell Llorente, que va denunciar que la lluita contra la Covid-19 ha estat un pretext perquè “el 155 continuï vigent”, van ser altres ponents. També hi va parlar Antonio Baños, integrant del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va exposar que aquell 20 de setembre de fa tres anys “vam començar a notar com funciona la repressió de l’Estat”, però, alhora, “vam aprendre a fer-hi front” des d’una societat civil organitzada. Al seu torn, Xavier Antich, membre de la junta d’Òmnium Cultural, va proclamar que “ni la seva repressió, ni les seves mentides ni la seva violència van ser límit per a l’exercici democràtic dels nostres drets”, amb referència al fet que, tot i l’actuació policial, el referèndum de l’1-O es va acabar fent.

Un dels testimonis més corejats, però, va ser el de Jordi Pesarrodona. La seva imatge amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil s’ha convertit en una de les fotografies més simbòliques del procés. Doncs bé, va narrar que a partir d’avui s’enfronta a un judici sota l’acusació dels delictes d’odi i lideratge tumultuós per haver protagonitzat aquella instantània. Així mateix, té pendent una causa per desobediència per no haver impedit l’1-O quan era regidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada. “No estàs sol” va ser el crit que li van dedicar els presents quan narrava aquest periple.

Tres anys després, denunciem que en aquest lloc l’exercici d’un dret bàsic es va convertir en delicte
Concep Miró
Plataforma 3 d’octubre
El 20-S és una data de record dolorós pel que va dur, però també vam aprendre a fer les coses
Antonio Baños
assemblea nacional catalana
Fa tres anys, ni la seva repressió ni les seves mentides [de l’Estat] van ser límit per a l’exercici dels nostres drets
Xavier Antich
òmnium cultural
Som un poble pacífic; resistirem i guanyarem. I quan toqui tornar-ho a fer, ho farem bé
Jordi Pesarrodona
represaliat
Avui dia encara hi ha actors i activistes perseguits, i lleis i resolucions del Parlament suspeses
Meritxell Llorente
ADIC
La millor proposta per desjudicialitzar el conflicte és una amnistia, que s’aprova mitjançant una llei
Pere Aragonès
vicepresident del govern

Aragonès (ERC) defensa l’amnistia com a solució

El vicepresident del govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, també va voler recordar el 20-S amb una concentració simbòlica davant les portes de les antigues dependències d’Economia. Des d’allà, va atendre els mitjans de comunicació i es va referir a una informació publicada ahir per La Vanguardia que assenyala que l’executiu de Pedro Sánchez està treballant en una reforma del delicte de sedició, que implicaria una reducció de pena per als presos, que voldria tenir aprovada abans d’unes eleccions catalanes que encara no tenen data. “Si es vol canviar el Codi Penal, és perquè en el fons es reconeix que la situació actual és injusta, perquè té una causa política, té un origen polític. Per tant, la nostra proposta és ben clara: una llei d’amnistia que permeti resoldre políticament el que era un problema polític”, va exposar el líder d’ERC, que va emfatitzar que l’amnistia serà la proposta que portaran a discussió en la propera reunió de la taula de diàleg, que tampoc té data de celebració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia