“Encara que em condemnin ja han perdut”
Jordi Pesarrodona, l’ex-edil d’ERC i pallasso, és jutjat per l’1-O
La Guàrdia Civil reconeix que el tenien identificat
El que va ser regidor per ERC de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, la imatge més famosa del qual és la imatge en què se’l veu amb un nas de pallasso al costat d’un agent de la Guàrdia Civil que participava en un escorcoll d’una seu de la Generalitat el 2017, va ser jutjat ahir a Manresa per un presumpte delicte de desobediència greu per la seva participació en el referèndum de l’1-O. Unes 300 persones, entre altres els diputats de JxCat Laura Borràs i Eduard Pujol, van expressar-li el seu suport a l’entrada dels jutjats, on Pesarrodona va mostrar el seu convenciment que el cas “està guanyat abans d’entrar, ja que ells l’han perdut encara que em condemnin”, va dir, en una més que probable referència a la suposada inconsistència de les acusacions que li formulen, i per les quals s’enfronta a una petició de dos anys d’inhabilitació.
El judici va ser llarg, unes cinc hores, ja que les defenses van plantejar primer una suspensió, atès que el també pallasso ja es va enfrontar a un procediment penal anterior per desobediència que va acabar arxivat, i una nul·litat després dels problemes que van sorgir amb la traducció de les declaracions del català al castellà.
Votar, i prou
Ja entrant en matèria, Pesarrodona va reconèixer que l’1 d’octubre del 2017 va ser a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada però com “a ciutadà” i amb la voluntat d’exercir el “dret democràtic” de votar. Va negar, per tant, tenir cap vinculació amb l’organització del referèndum, la tesi que fonamenta les acusacions que li fa el fiscal. També va declarar el comandament de la Guàrdia Civil que va dirigir l’operació que es va desplegar al centre educatiu. Va reconèixer que tenien perfectament identificat el pallasso arran de la foto que el va fer cèlebre, i que el seu comportament a les portes de l’escola era el característic d’algú que exercia “un lideratge carismàtic”. El comandament també va afirmar que van fer servir la força “de forma proporcional i sense ànim de venjança”, i va qualificar l’actuació que van tenir “de perfil baix”.
