Política

La fiscalia recorre l’absolució de Tamara Carrasco d’incitació a desordres públics

El ministeri públic creu que els fets provats en la sentència poden ser penalitzats i demana una condemna a l’Audiència

L’Audiència de Barcelona va absoldre l’activista el passat 6 d’octubre

La fiscalia ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra la sentència que va absoldre l’activista Tamara Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics.

Segons ha pogut saber l’ACN, el ministeri públic creu que amb els fets provats a la sentència es pot condemnar Carrasco pels articles 559, 557 i 557 bis del Codi Penal, que penalitzen la incitació als desordres públics. La fiscalia demanava a Carrasco set mesos de presó.

El 6 d’octubre passat el jutjat penal número 25 de Barcelona va absoldre Carrasco en no haver-se demostrat que la membre dels CDR enviés una gravació de veu a ningú més que el seu cercle d’amics.

La sentència conclou que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar com va obtenir l’àudio, un fet que considera “poc seriós” en investigacions per delictes tant greus com rebel·lió, terrorisme o sedició.

A més, no hi ha cap prova que demostri que Carrasco va enviar el missatge de veu als CDR que van provocar talls de carreteres els dies següents. La Guàrdia Civil tampoc ha aportat cap mitjà de comunicació on es reproduís el missatge ni cap prova que terceres persones el difonguessin massivament.

Igualment, la magistrada considera que encara que el missatge s’hagués difós massivament, no suposaria cap delicte d’incitació a desordres públics, ja que l’acusada només hi explicava el que s’havia relatat en una reunió prèvia i què s’havia decidit.

La sentència afirma que Carrasco no va organitzar els talls dels CDR, i tampoc veu acreditat que es provoquessin desordres públics en aquells talls.

Tamara Carrasco va ser detinguda l’abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l’Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l’Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d’un any, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ordenava l’aixecament del confinament de Carrasco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Els aliats anuncien l’enviament a Ucraïna de míssils i artilleria

barcelona
escòcia

La crisi al govern escocès deixa en l'aire el futur del primer ministre

barcelona
Carib

Pren possessió el Consell Presidencial de Transició d'Haití

Barcelona
guerra a gaza

Israel es prepara per envair Rafah

barcelona
Portugal

L'auge de la ultradreta marca el 50 aniversari de la Revolució dels Clavells

Barcelona
política

Aragonès “celebra” que Puigdemont posi “ara” en valor una taula entre governs

barcelona

Entitats ecologistes insten el PSC, ERC i Junts a renunciar als macroprojectes turístics

barcelona
política

Barcelona donarà suport a la creació d’un estat palestí

barcelona
política

Puigdemont proposa la cancel·lació del deute amb l’Estat

barcelona