La repressió a l’1-O s’enquista

Els efectes de la votació de l’1-O s’enquisten als jutjats, i no només perquè la crisi sanitària hagi hagut d’ajornar judicis i declaracions. No hi ha cap avenç per tornar el debat de l’autodeterminació i el dret a decidir a la política i, per tercer any consecutiu, aquest 2021 tornaran a celebrar-se judicis contra persones acusades de promoure la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre del 2017, que el Tribunal Suprem va titllar de simple “esquer” del govern català per forçar a negociar l’espanyol, malgrat la seva duresa en el càstig per sedició als nou presos polítics. Són mig centenar de represaliats, entre polítics, càrrecs i excàrrecs del govern, funcionaris i empresaris, que seran jutjats en quatre processos penals diferents, acusats de ser els executors de l’1-O, al darrere dels governants.

En principi, aquest any haurien de tancar-se les causes principals de l’1-O. No obstant això, la fiscalia de Barcelona ha confirmat que Anticorrupció ha prorrogat la investigació que tenia oberta a la CUP per dues partides del grup parlamentari del 2017 (que sumen 168.666 euros) destinades a la campanya del referèndum, a banda de la desena d’alcaldes pendents de judici per haver incentivat aquesta votació anul·lada pel Tribunal Constitucional.

A més a més, hi ha desenes de causes contra manifestants que van tallar carreteres per rebutjar la sentència del Suprem del 2019, que condemnava a penes de 9 a 13 anys de presó nou líders independentistes. No es pot oblidar tampoc que dos jutges diferents, un de l’Audiencia Nacional i, des del novembre passat, un de Barcelona investiguen els organitzadors de Tsunami Democràtic. El titular del jutjat central d’instrucció 6, que manté secreta la investigació de Tsunami, també porta la causa contra els CDR investigats per organització terrorista amb l’objectiu d’implantar la república catalana. El juny passat va citar a declarar com a investigats, per videoconferència, sis ciutadans més que s’afegeixen als set inicials que van ser empresonats en l’anomenada operació Judes, el setembre del 2019. Els dos darrers empresonats van ser posats en llibertat el gener passat.

L’enquistament judicial de l’1-O es veurà aquest mateix mes de gener amb noves resolucions sobre els presos polítics. El Suprem no pot demorar més la presentació dels seus informes no vinculants al govern espanyol sobre la concessió d’indults, totals o parcials, als presos catalans, dels quals ningú dubta que seran en contra, després d’haver-los fet engabiar retirant-los el règim de semillibertat i les sortides per anar a treballar i fer voluntariat a través de l’article 100.2. Pel Suprem, cal que estiguin més temps tancats per raó de la gravetat del delicte i la condemna que els va imposar. Alhora, els deixa en total indefensió en no detallar quin programa vol que facin perquè puguin avançar cap a la semillibertat. Ni fer d’advocat ni fer voluntariat ho considera adequat, segons la resolució en què els denega el tercer grau.

Els informes del Suprem coincidiran, a mitjans de gener, amb la nova proposta dels penals sobre la classificació dels presos polítics, obligada a fer-se cada sis mesos, i que hauria d’aprovar el Departament de Justícia i, en última instància, altre cop el Suprem. Caldrà veure si les llacunes de l’alt tribunal espanyol en la seva resolució del desembre passat són aprofitades amb imaginació pels tècnics per aprovar-los noves sortides i feines de reinserció.

La segona cita és el 2 i 3 de març, que són les noves dates fixades pel titular del jutjat penal 11 de Barcelona per jutjar els cinc exmembres de la sindicatura electoral de l’1-O. Els estralls de la Covid-19 han provocat que aquest judici s’hagi ajornat dos cops. La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per a aquests professionals, la majoria procedents del món universitari, per usurpació de funcions.

I dimecres passat la sala segona del Tribunal Suprem va anunciar que ha assenyalat per als dies 24 i 25 de març el judici al diputat Joan Josep Nuet Pujals (ERC), acusat del delicte de desobediència per la seva actuació com a membre de la mesa del Parlament. El Suprem es va declarar competent per jutjar Nuet per haver permès la tramitació de “les lleis de desconnexió” de la tardor del 2017 a causa de la seva condició d’aforat en ser elegit diputat al Congrés per ERC. En el moment dels fets, Nuet pertanyia a Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i era secretari tercer de la mesa del Parlament. La fiscalia demana que se’l condemni a un any i vuit mesos d’inhabilitació a càrrec públic.

Precisament, l’octubre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a penes de 20 mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros a cada un dels quatre membres de Junts pel Sí (Corominas, Guinó, Simó i Barrufet) a la mesa del Parlament en la passada legislatura, per haver permès la tramitació de les lleis del 6 i 7 de setembre, mentre que va absoldre l’exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Els altres dos judicis cabdals que es podrien celebrar aquest any perquè la instrucció ja està tancada i només hi ha pendent la presentació dels escrits d’acusacions i defenses, són contra la trentena de càrrecs públics i empresaris processats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per l’organització de l’1-O. La majoria seran jutjats a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que ja té la causa, i dos diputats d’ERC, al TSJC.

Són els exsecretaris d’Economia i Hisenda i diputats d’ERC, Josep Maria Jové i Josep Lluís Salvadó, els que seran jutjats al TSJC en ser aforats. Se’ls acusa de prevaricació, malversació de fons, revelació de secrets i desobediència. És previst que la fiscalia presenti els escrits d’acusació quan la magistrada Maria Eugènia Alegret faci la darrera resolució per enviar-los a judici, que s’espera que sigui ben aviat. En tots dos procediments també hi ha com a acusació l’Advocacia de l’Estat i Vox.