La decisió sobre el 14-F farà prevaldre criteris científics
Els partits coincideixen que cal prioritzar arguments sanitaris per ajornar-lo o no
Solé encarrega un informe a Salut i diu que, si es retardés, caldria fixar ara una nova data, potser ja a la primavera
L’escalada de la pandèmia en les últimes setmanes ha fet créixer els dubtes sobre si les eleccions catalanes es podran fer el 14 de febrer. Tots els grups mantenen avui una primera reunió tècnica, si bé s’han citat divendres, 15 de gener, en la trobada que haurà de decidir si ajornen o no la contesa electoral, i a hores d’ara estan expectants per comprovar l’evolució aquesta setmana, si bé els protocols del Procicat encara donen el 29 de gener com una segona data límit per prendre la decisió definitiva. D’entrada tots treballen amb la hipòtesi i la voluntat que la convocatòria es mantingui, si bé coincideixen que la decisió final s’ha de prendre basant-se exclusivament en criteris sanitaris i científics. Alguns, a més, subratllen una línia vermella: que pugui votar tothom. I no les tenen totes que, tot i que s’allargués unes setmanes el confinament més dur vigent ara, això aplanés prou la corba de contagis per assegurar del tot el 14-F.
“No tenim pas cap interès que s’ajornin les eleccions, si no és que estem en unes condicions molt dolentes”, afirmen des de JxCat, en una línia molt similar al que defensen fonts del PSC: “Comptem que hi haurà eleccions. Si podem anar a treballar, també podem anar a votar, i a més hi ha opcions com el vot per correu, pel qual farem campanya.” A la resta de grups, les posicions són similars, però ja hi apareixen més matisos. “Anirem a la reunió amb la posició elemental que ha de prevaldre per damunt de tot el criteri tècnic i sanitari, i sobretot cal tenir molt presents les recomanacions del Procicat”, resumeix el diputat de Cs Nacho Martín Blanco. “En un escenari que recomanés l’ajornament, no buscaríem arguments polítics que ho contravinguessin”, sentencia. Des d’ERC, Sergi Sabrià també puntualitza: “Si no hi ha la certesa absoluta que pot votar tothom i que no hi ha cap zona confinada on anar a votar suposi riscos, no es poden fer eleccions perquè això les invalidaria; faríem un trist favor a la democràcia.” Si fos així, els republicans són partidaris d’ajornar-les no tan sols unes setmanes, sinó fins a la primavera si convé, quan per l’avenç de la vacunació i la millora del clima es tingués la plena seguretat que es poden celebrar. Això sí, caldria que tots els partits es posessin d’acord per tal que un decret del vicepresident Pere Aragonès congelés l’actual convocatòria.
Els comuns també es mostren força cauts, i creuen que les eleccions s’han de fer “amb totes les garanties sanitàries i democràtiques”, per la qual cosa abans volen escoltar els experts i decidir “en funció de dades i projeccions”. “Primer, la salut”, clouen. A la CUP encara ho reforcen amb una advertència: “Ho valorarem en funció dels informes que se’ns presentin, però cal que hi hagi criteris objectivables per decidir; no pot ser que les eleccions es retardin o no en funció dels interessos dels partits de govern, sinó que ha de ser en funció de les dades, i de com es poden celebrar.” Una posició calcada, per cert, a la de les fonts del PNC consultades, que insten que “no hi hagi la temptació” d’usar criteris partidistes.
Al PDeCAT no es volen pronunciar mentre no tinguin més informació sobre els indicadors, i recorden que la decisió ha de correspondre “a les autoritats sanitàries”. En tot cas, la seva lluita ara és una altra: que els deixin participar en la taula de divendres que ha de decidir. “Tenim el dret a assistir-hi i hi assistirem, vulguin o no”, diuen, mentre acusen JxCat de vetar-los i confien que el conseller competent, Bernat Solé, “reaccioni” i els hi accepti.
Tot just ahir Solé va explicar a Catalunya Informació que estan pendents de rebre un informe de Salut sobre la conveniència de fer els comicis el 14-F, i va evitar avançar escenaris fins a avaluar-lo “amb exactitud”. Això sí, va avisar que si conclou que es posa en risc la seguretat de la gent i no es garanteix el dret a vot de tothom, “no es podrien celebrar”. Si s’ajornessin, va dir, no seria sine die, sinó amb una nova data sobre la taula.
S’amplia dos dies el termini per votar per correu
Una de les mesures que s’han proposat els partits per minimitzar riscos i salvar els comicis del 14-F és facilitar el vot per correu perquè molta més gent s’hi aculli, i s’estalviïn aglomeracions als centres de votació. En aquesta línia, la Junta Electoral Central va atendre la setmana passada les peticions del govern i va dictaminar a favor d’una ampliació del termini per votar per correu, que acabava el 10 de febrer i que ara s’allarga fins al divendres 12, a les 14 h. Els electors que el vulguin demanar, això sí, tenen fins al 4 de febrer. I és que aquests seran els primers comicis en què es pot sol·licitar el vot per correu de manera telemàtica, mitjançant un certificat digital com l’IDCat Certificat o el DNI electrònic, i sense haver d’anar a Correus. El dret a vot, a més, es podrà exercir en el mateix moment en què l’empleat de Correus entregui la documentació electoral, lliurant-li personalment el sobre electoral. L’elector rebrà un justificant acreditatiu del dipòsit de vot, per evitar així haver de sortir. Si l’elector s’ho estima més, podrà enviar el vot per correu certificat des d’una oficina de Correus.
Fins al 3 de gener, s’havien rebut unes 12.000 sol·licituds de vot per correu, quantitat molt superior a la del mateix període abans del 21-D del 2017. Més de la meitat de peticions s’han fet de manera telemàtica.
La JEC també ha acceptat ampliar els terminis de sol·licitud de vot exterior per als 255.087 inscrits en el cens electoral de residents absents (CERA), ja que es podrà fer fins al 19 de gener i no fins al 16 com es preveia fins ara. El 2017, d’un total de 226.381 inscrits, es van rebre 42.014 peticions, si bé només 27.231 vots van arribar a les urnes. Una de cada tres sol·licituds, doncs, no es va traduir en vot efectiu a causa del feixuc mecanisme estatal de vot pregat, que tot i l’allau de queixes no ha canviat encara.