ADRIÀ CARRASCO
ACTIVISTA D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I EXILIAT PROP DE TRES ANYS A BÈLGICA EN SER ACUSAT DE TERRORISME
“Lluito per una república socialista”
“Demano als grups polítics que deixin l’escó i que l’organització popular declari la República catalana”
“Sempre hi haurà muntatges policials contra la dissidència política i la classe treballadora”
És terrorisme d’estat el que van fer amb el nostre cas: van relacionar l’independentisme amb la violència
No té sentit separar-nos d’un estat capitalista per crear-ne un altre. Ens vam mobilitzar contra les injustícies
Unes malles i unes vambes és l’únic que va poder agafar aquell 10 d’abril del 2018, quan la seva mare, Núria Tarrés, va alertar-lo que la Guàrdia Civil era a la porta per detenir-lo amb la greu acusació de terrorisme per haver participat en l’aixecament de peatges a l’AP-7 amb els CDR, en defensa de la República catalana. Es va escapolir pel balcó de darrere del seu pis, a Esplugues de Llobregat. Després de 1.007 dies a l’exili a Bèlgica, Adrià Carrasco, amb 28 anys complerts, els estudis de dret iniciats i un projecte de vida a Brussel·les, ha tornat a Catalunya, quan el seu cas ha estat arxivat per part d’una jutgessa de Granollers, en no veure fets delictius contra ell, a més de deixar sense efecte l’ordre de detenció que l’Audiencia Nacional va dictar contra ell. També ho va fer contra Tamara Carrasco, pendent que l’Audiència de Barcelona ratifiqui la seva absolució, de l’octubre passat, del delicte d’incitació a desordres públics per la difusió d’un àudio en què explicava mobilitzacions. Fa uns dies que Adrià Carrasco és a casa i dilluns passat ho va fer públic.
Què és el primer que va fer en arribar a Esplugues?
Anar a veure els meus pares.
I el que més ha enyorat?
La gent, la llengua i els Pirineus.
Com ha estat refer la vida a Brussel·les?
Primer et tornes boig. La incertesa... Després m’he anat implicant aquí. He treballat de tècnic de so i vaig començar a estudiar dret a la UOC, faig segon. El dret és molt present a les nostres vides. Els muntatges policials seguiran existint sempre contra la classe treballadora. I també cal donar suport als advocats implicats a defensar les persones afectades, i a la dissidència política. M’ha costat construir una vida a Brussel·les. No tinc clar el que faré ara. El més important és que el cas està arxivat, tot i que són pràctiques de l’Audiencia Nacional que seguiran passant si no hi posem remei.
El 3 de novembre passat la jutgessa de Granollers va arxivar provisionalment la seva causa. I el 22 de desembre va anul·lar l’ordre de crida i cerca. Fins llavors no ha tornat a casa per evitar la detenció?
Sí. Tal com és la justícia espanyola i la policia de repressora, si tornava tenia moltíssimes possibilitats que se’m dictés la presó provisional. Des d’un inici he volgut evitar estar ni un dia a la presó. Per això, no he tornat fins que s’ha deixat sense efecte l’ordre de detenció.
Amb la mobilització de l’aixecament dels peatges de l’AP-7, què reivindicava?
L’acció contra Abertis, del grup de La Caixa, era una acció anticapitalista i per demostrar que aquesta República catalana, la que nosaltres volíem, havia de canviar totalment les coses més enllà d’una divisió administrativa d’Espanya. No té sentit separar-se d’un estat capitalista per crear-ne un altre. Per nosaltres té sentit la independència si és una república socialista amb el govern format per la classe treballadora. Ara mateix, és tot el contrari. La independència era una eina contra el govern espanyol, el poder feixista i els Borbons, i on construir un lloc millor a petita escala per eliminar injustícies.
Ara, tornaria al carrer?
Ja estic al carrer. Mai he deixat de mobilitzar-me. Des de llavors no he estat al carrer per l’independentisme, però a Brussel·les m’he implicat en les lluites socials d’allà. Des del moment que estic allà m’implico per arrelar-me on soc.
En el documental ‘Dormir amb les sabates posades’, la seva mare explica que en l’escorcoll a la seva habitació un agent de la Guàrdia Civil diu a la secretària judicial que apunti ‘metxes’ tot i que ella li explica que són uns simples cordills. Hi ha més barbaritats en l’expedient policial?
Barbaritat és tot el dossier. Hi ha termes tècnics, com el fet que analitzen un pot de pintura i un esprai, i que hi ha gasos però conclouen, com és normal, que és per usar l’esprai. Tot és bastant ridícul. És un teatre. En cap moment creuen que el nostre sigui un cas de terrorisme. Com a la Tamara, que li agafen un xiulet groc. És un cas absurd i de crueltat alhora. El que volien aconseguir és clar.
Què volien aconseguir?
És un exercici de terrorisme d’estat. Injectar la por a tots els que pensen diferent i que alcen la veu, per aturar la lluita. Els mitjans de comunicació del règim ho reprodueixen sense contrastar: la relació de l’independentisme amb cèl·lules violentes o comandos, que no sé què es pensaven que faríem. Un cop ja no els servim, deixen el nostre cas en res i deixen d’acusar-nos de terrorisme, zero delictes. La història s’explica per si sola.
Sap com el va identificar la Guàrdia Civil?
No. Però els és tot igual i actuen amb tant despotisme... En el judici de Tamara es va veure clar; pregunten al policia d’on ha tret una prova [l’àudio] per acusar-la de terrorisme, rebel·lió i sedició, i per confinar-la al seu municipi, i el policia té els collons de dir: “No me’n recordo.” No sé com ens van escollir, podria haver estat qualsevol. No ho hem buscat perquè, la veritat, és perdre el temps.
El seu grup de suport, amb el lema ‘Adri, et volem a casa’, ha estat clau per mantenir el cas viu. Són els companys i companyes del Cau?
He tingut molta sort. Són companys del Cau i també altres companys de militància d’Esplugues, d’altres lluites. Es van unir per afinitat política i pel vincle personal amb mi. Han fet una feina impagable i la dignitat que desprèn tota aquesta lluita m’omple de coratge per seguir endavant.
I la seva mare?
Al principi va ser molt dur, però vam decidir que això no ens venceria, que aniríem amb el cap ben alt, d’explicar-ho al màxim de bé possible i de no avergonyir-nos de res. Estic molt orgullós de la feina que ha fet la meva mare.
Què li diria a una persona a qui li passés el mateix que a vostè (ser acusat de terrorisme sense proves)?
Depèn de la persona, però sobretot el que volen és un impacte a la persona, amb un queda’t a casa i si alces la veu anem per tu. La victòria més bonica és seguir lluitant, no deixar-se intimidar, no permetre que l’estratègia de la por et paralitzi. Això ja és una gran victòria.
I sobretot rebre ajuda. Ens pot explicar algun detall sobre com va marxar a Brussel·les i de qui el va ajudar?
No en puc parlar gaire. El que puc dir és que vaig sortir gràcies a l’organització popular.
Ho explicarà en llibre?
De moment, no.
El molesta que es digui que va “fugir” de la Guàrdia Civil?
Sí, perquè fugir s’utilitza sovint per definir un acte de covardia i de culpabilitat. Vaig evitar la meva detenció per preservar la meva llibertat i sent prou conscient que era un exercici de desobediència que em va costar un preu molt alt. Literalment, potser sí que vaig fugir, però es pot dir d’una altra manera.
Què diria als partits polítics que la tardor del 2017 van defensar l’1-O i la República catalana?
Que dissolguin la Brimo dels Mossos d’Esquadra, i que deixin el seu escó i que donin pas a l’organització popular del poble perquè declari la República socialista catalana. Si estimen el país, que es posin a aturar desnonaments.
Quina mobilització defensaria, ara?
Doncs dilluns que ve dos companys d’Esplugues han de declarar al jutjat com a investigats d’atemptat a l’autoritat. En la festa major passada amb les mesures Covid-19, van arribar agents de la policia local i va haver-hi un estira-i-arronsa lleu, però ara els acusen d’atemptat, i les lesions són inexistents. Van a declarar al jutjat d’Esplugues i aprofito per convidar tothom a anar a la concentració de suport, que es farà a les dotze del migdia.
Hi serà?
És possible.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
