La fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics i en demana la suspensió
El departament de Justícia els va atorgar aquest permís de semillibertat el 28 de gener i van sortir dels centres penitenciaris l’endemà
La Fiscalia ha recorregut aquest dilluns, l’endemà de les eleccions del 14-F, el tercer grau que la Generalitat va concedir a finals del gener als nou presos polítics i ha sol·licitat que la seva semillibertat quedi en suspens mentre es resol el fons de la qüestió.
En diversos recursos gairebé iguals, i d’unes 15 pàgines cadascun, el ministeri públic critica la mesura de la Generalitat i considera que no es pot donar a tots els presos alhora el tercer grau poques setmanes després que el Tribunal Suprem el tombés el desembre passat.
Els presos polítics van tornar a sortir de la presó el 29 de gener passat -a excepció de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que ho va fer un dia després-, coincidint amb l’inici de la campanya electoral del 14-F, després que el departament de Justícia els va concedir de nou el tercer grau, que el Suprem els havia revocat al desembre.
L’estiu passat la fiscalia ja va recorre la decisió del tercer grau i els set presos polítics de Lledoners van tornar a entrar a la presó al cap de 15 dies d’aquest recurs, a finals de juliol. Forcadell i Dolors Bassa no van tornar a la presó fins al desembre quan es va pronunciar el Tribunal Suprem.
Segons el fiscal, i basant-se en la decisió del Suprem, el tercer grau és “incompatible” amb el compliment de la finalitat de la pena, especialment els de “reeducació i resocialització”, que només estarien “parcialment complerts”. També considera que hi ha una “falta de modificació d’aquells trets de la personalitat directament relacionats amb l’activitat delictiva”, ja que els reclusos “segueixen considerant que els fets pels quals van ser condemnats no són delictius”. Així, assegura que els interns no han fet de moment una “autèntica assumpció delictiva”. “Reconèixer els fets i acceptar-ne les conseqüències no és reconèixer el delicte, ja que es pot reconèixer el que s’ha fet però entendre que és una actuació legítima i ajustada a dret, com passa en aquest cas”, afegeix.
Reitera, com ja va fer en anteriors recursos, que hi ha una “insuficient evolució en el tractament”, ja que no n’han seguit cap. Així, considera que el tractament i la reinserció social han d’estar vinculats al delicte comès, cosa que no ha passat en aquests casos, diu la fiscalia. De fet, en la majoria d’escrits assegura que les activitats que fan fora de la presó no tenen res a veure amb els possibles dèficits en el seu comportament, i per tant no es poden considerar resocialitzadores, sinó que haurien d’anar encaminades a ensenyar-los a “respectar la llei”.
Els escrits també inclouen declaracions públiques dels polítics per argumentar contra el tercer grau, i recorda que el Suprem també va denegar l’aplicació de l’article 100.2 del segon grau penitenciari. A més, considera que els informes per avalar el tercer grau no aporten cap novetat respecte dels informes del mes de juliol passat, que els van concedir aquesta classificació per primer cop i que el Suprem va tombar.
Per tot això, finalment, conclou que “els aspectes positius tinguts en compte en la resolució administrativa recorreguda i en la proposta de la junta de tractament no són suficients per acordar la progressió al tercer grau”.
El fiscal considera que la concessió del tercer grau poc després de la interlocutòria denegatòria del Suprem evidencien una “política penitenciària dirigida no tant a la seva rehabilitació sinó directament a l’objectiu d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu” i amb la pretensió de “buidar de contingut la sentència condemnatòria”. La concessió del 100.2 i els primers permisos quan acabaven de complir la quarta part de la pena o abans i el tercer grau poc després generen, segons el fiscal una “sensació total d’impunitat a l’intern i a la societat”.
