Política

El 23-F, quaranta anys després

En essència, l’intent de cop d’estat triomfa en els objectius que persegueixen els hereus intel·ligents del franquisme

Avui fa quaranta anys que un tinent coronel amb tricorni i un destacament de la Guàrdia Civil assaltaven el Congrés dels Diputats. A les sis i vint-i-tres minuts de la tarda, Antonio Tejero irromp a l’hemicicle disparant trets a l’aire i cridant “¡Todo el mundo al suelo!”. A València, el tinent general Jaime Milans del Bosch emet un ban –inspirat en el del general Mola a Pamplona del juliol del 1936– en què decreta l’estat d’excepció, assumeix tot el poder a la III Regió Militar (el País Valencià, Múrcia i Conca) i ocupa la ciutat amb dos mil soldats i cinquanta tancs. I un destacament de la divisió cuirassada Brunete (DAC) ocupa RNE i TVE.

Són disset hores i mitja d’incertesa, ja que no se sap ben bé fins a quin punt el rei Joan Carles I dubta durant unes hores entre beneir un cop “a la De Gaulle” (1958) liderat pel general Alfonso Armada –exsecretari de la Casa del Rei– (el president del govern espanyol no ha de ser diputat) o mantenir-se dins l’ortodòxia constitucional: per què no intervé per televisió fins a la una i catorze minuts si els efectius de la DAC abandonen els estudis molt abans? Tampoc s’ha aclarit quin és el paper del Centre Superior d’Informació de la Defensa (Cesid), si participa activament en el cop o el precipita per evitar-ne un de més greu (un “cop dels coronels”, a la grega, previst per al maig), ja que el del 23-F acaba sent un nyap. Ni en el judici del Consell Suprem de Justícia Militar ni en el del Tribunal Suprem, que incrementa les penes, s’aprofundeix en la trama civil ni en responsabilitats més enllà dels trenta-tres processats.

El dia 24, el rei convoca els líders dels partits polítics, excepte els de CiU i el PNB. Els aconsella no tenir una reacció dura contra els colpistes i encara menys estendre aquesta reacció al conjunt de les forces armades i de seguretat. Convida a mantenir l’ordre democràtic i posicions “que conduzcan a una mayor unidad y concordia de España y los españoles... para que podamos consolidar nuestra democracia, dentro del orden, la unidad y la paz”. S’aferma el mite del “pilot del canvi”, la “unitat d’Espanya” deixa de ser patrimoni franquista i les forces armades bescanvien un passat poc edificant i esdevenen garants de “la sobirania i la independència d’Espanya, defensores de la seva integritat territorial i de l’ordenament constitucional” (CE, art. 8.1.).

En essència, l’intent de cop d’estat triomfa, no tal com ho pensaven els seus protagonistes, però sí en els objectius que persegueixen els hereus més intel·ligents del franquisme. El 30 de juny del 1982, les Corts espanyoles aproven la llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (Loapa) per posar fi al “desgavell autonòmic” provocat per les reivindicacions de les “nacionalitats històriques” (eufemisme per no dir nació). Segueix després l’afirmació monàrquica de l’esquerra espanyola, la supeditació dels valors democràtics a l’imperi d’una llei sovint injusta, les limitacions de la llibertat d’expressió i de les aspiracions populars, la sentència contra l’Estatut del juny del 2010, la negació del dret a decidir, la repressió... Es paga encara avui, i amb escreix, la factura d’haver anteposat la reforma a la ruptura. Però no cal patir, segons The Economist, i tal com repeteix el govern: Espanya és una democràcia plena que ocupa el lloc 22 de 167 països. La ira dels joves que cremen els carrers és només la frustració d’uns insatisfets, emmordassats, castigats amb un 40% d’atur i sense futur. Més enllà del maquillatge politicoinstitucional, quaranta anys després, tot continua “atado y bien atado”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia