Iglesias no aplaudeix el discurs de Felip VI i qüestiona que la monarquia sigui “condició” per a la democràcia
El govern espanyol diu que l’“aportació” de Joan Carles I per frenar el 23-F és “un fet objectiu”
El vicepresident segon espanyol, Pablo Iglesias, ha qüestionat aquest dimarts que la monarquia borbònica sigui “condició de possibilitat de la democràcia” i ha assegurat que “no és acceptable” que encara no es coneguin tots els detalls de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981.
En declaracions a la premsa en arribar al Congrés dels Diputats, Iglesias ha assegurat que “crida l’atenció” que a l’Estat espanyol “es pot anar a la presó per escriure un tuit o per fer una cançó” mentre que el rei emèrit Joan Carles I “ha fugit als Emirats Àrabs”. El rei emèrit no ha participat en els actes d’aquest dimarts, ja que des de l’estiu passat és a la península aràbiga.
Iglesias ha fet aquestes declaracions abans d’assistir a l’acte de commemoració del 40 aniversari del 23-F, que ha presidit el rei Felip VI i a qui el líder de Podem no ha aplaudit quan ha acabat el seu discurs. També ha criticat que la Llei de Secrets Oficials “oculta” fets ocorreguts fa 40 anys i ha reclamat “conèixer la veritat”.
Minuts més tard, la ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha defensat el paper de Joan Carles I per aturar el cop militar. “Ningú pot dubtar de l’aportació que va fer a la democràcia d’aquest país”, ha dit, i ha afegit que la tasca del rei emèrit aquell dia “és un fet objectiu”. “La presència pública aquell dia del rei Joan Carles va marcar un punt d’inflexió en el desenvolupament dels esdeveniments, tenint en compte que era el cap de les forces armades i que eren les forces armades les que protagonitzaven el cop d’estat”, ha indicat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres.
