Política

Jutgen la sindicatura de l’1-O, “mai operativa” segons el TSJC

El fiscal demana per als cinc acusats dos anys i nou mesos de presó i, alternativament, inhabilitació d’un any per exercir càrrec públic

L’advocat sosté que no van rebre el requeriment del TC i en demana l’absolució

Els cinc acadèmics que van ser nomenats –pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP– membres de la sindicatura electoral del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017, finalment, seran jutjats demà, tres anys després de formalitzar-se la querella de la fiscalia i de dos ajornaments a causa de la Covid-19. Amb ells s’enceta la segona onada de judicis contra l’independentisme, segons Òmnium.

La magistrada del penal número 11 de Barcelona serà l’encarregada de dirimir si van cometre els delictes de desobediència comuna i usurpació de funcions com sosté la fiscalia, pels quals els demana dos anys i nou mesos de presó i, alternativament, un any d’inhabilitació per exercir càrrec electoral i públic, a més de pagar una multa de 5.400 euros per desobediència als tribunals. O, per contra, la jutgessa n’acorda l’absolució com demana el seu advocat, el penalista Ramon Setó, que sosté que quan la fiscalia va presentar la querella, cap dels cinc encausats havia rebut cap requeriment del Tribunal Constitucional (TC). La fiscalia admet que sols un d’ells l’havia rebut.

Per a aquest judici, podria ser clau una sentència recent del TSJC, en la qual s’afirma que l’administració electoral de l’1-O “mai va arribar a estar operativa”. Ho recull la condemna al conseller Bernat Solé per desobediència, com l’alcalde d’Agramunt, per l’1-O, el gener passat.

Es preveu que demà declarin els acusats: Jordi Matas, president de la sindicatura de l’1-O; Marta Alsina, vicepresidenta; Marc Marsal, secretari, i els vocals Tània Verge i Josep Pagès. Després, han de declarar vuit testimonis, entre els quals hi ha el llavors secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona. La resta són presidents i vocals de les sindicatures de les demarcacions d’Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Dimecres han de declarar vuit testimonis més, també síndics de demarcacions, i finalitzarà el judici.

En el ple del 6 de setembre del 2017, el Parlament va aprovar la llei del referèndum, en què es regula l’administració electoral i se’n fixa la composició, i s’hi precisa que aquest òrgan es crea “únicament per al referèndum”, recorda Setó en el seu escrit de defensa per foragitar el delicte d’usurpació de funcions de què se’ls acusa. Per contra, el fiscal, en el seu escrit provisional, sosté que els cinc síndics, amb “coneixement de la seva arbitrarietat i falta de legitimació”, van seguir en les seves funcions, tot i que el mateix 7 de setembre el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la llei del referèndum i va requerir “impedir” qualsevol acció. No obstant això, segons el fiscal, els membres de la sindicatura van nomenar els síndics de les demarcacions i van fer acords perquè s’acreditessin les organitzacions que volien participar en l’organització de l’1-O.

El fiscal hi afegeix que, davant “la persistent inobservança” dels acusats, el TC, a instàncies de l’advocacia de l’Estat, va estrenar el seu poder coercitiu –creat ad hoc per aturar la causa catalana– i el 20 de setembre va fixar multes de 12.000 euros diaris a cadascun dels cinc membres de la sindicatura de l’1-O, fet pel qual van renunciar al seu càrrec en una comunicació al TC que es va publicar el 26 de setembre en el BOE. Menys de vint dies de vida.

LES XIFRES

5.400
euros
és la multa que sol·licita la fiscalia per als síndics, per un delicte de desobediència.
16
testimonis
han estat citats a declarar en el judici, fixat per als dies 2 i 3 de març. La majoria són síndics de demarcacions.

Nuet i més independentistes, els següents

Judici al Suprem

L’acció independentista tornarà a ser jutjada pel Tribunal Suprem els dies 24 i 25 de març, quan s’ha fixat la vista de Joan Josep Nuet, actual diputat d’ERC al Congrés, per haver permès el debat i l’aprovació de les dues lleis de desconnexió quan era vocal de CSQP en la mesa del Parlament del 2017. La llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que compleix una condemna d’onze anys i mig de presó per sedició, hi ha estat citada com a testimoni. La fiscalia demana per a Nuet setze mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic i el pagament d’una multa de 24.000 euros. L’estiu passat, el TSJC va condemnar a vint mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic i a pagar una multa de 30.000 euros els quatre membres sobiranistes de la mesa, resolució impugnada al Suprem.

Acció contra el PP

Aquest dimecres també hi ha un judici contra sis militants d’Arran, per als quals demanen una multa de 36.000 euros per danys a la seu del PP a Barcelona el març del 2017 per haver exigit la celebració de l’1-O.

Batlle de Roquetes

L’alcalde de Roquetes, Paco Gas, és el proper batlle que serà jutjat per l’1-O, el dia 12 d’abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia