Política

Els síndics de l’1-O neguen la desobediència

Els cinc acadèmics afirmen que van rebre l’encàrrec del Parlament “amb orgull”, però que només van fer acords abans que la llei del referèndum fos suspesa

La fiscal manté per a ells la petició de dos anys i nou mesos de presó

“El problema és com notificar una cosa a algú que no vol que li notifiquin res”, els retreu la fiscal

L’encàrrec per part del Parlament de formar part de la sindicatura electoral de l’1-O va ser rebut per part dels cinc acadèmics “amb orgull”, però només es van reunir el 7 de setembre del 2017 i “van fer acords, i cap resolució publicada”, abans que la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya fos suspesa pel Tribunal Constitucional (TC), que aquell mateix dia 7 a les onze de la nit va notificar al secretari general de la cambra que s’aturés tot. És el que van declarar ahir davant la magistrada del jutjat penal número 11 de Barcelona Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès, a més d’expressar la seva “perplexitat” per la multa coercitiva del TC, estrenada amb ells, quan ni s’havien constituït.

La fiscal, però, no va modificar ni una coma del seu escrit d’acusació: demana dos anys de presó per a ells pel delicte d’usurpació de funcions, tot i qualificar-ho de “marginal”, i nou mesos més de presó pel delicte de desobediència comuna en sostenir que els processats van evitar “nombrosos cops, alguns fins a set, que se’ls notifiqués la resolució del TC”, com en el cas –va dir– d’Alsina, i va assegurar que “no es troba qui no vol ser trobat”. Alternativament, va demanar que fossin condemnats pel delicte de desobediència a l’autoritat a una pena d’un any d’inhabilitació per a càrrec públic, a més d’una multa de 5.400 euros a cada un. La fiscal va assegurar que no és creïble que els síndics només treballessin el 7 de setembre del 2017 al Parlament, “quan el seu nomenament va sortir en el DOGC del dia 8”, i va sostenir que aquest argument de defensa és “sorprenent i sense cap prova objectiva”. Hi va afegir que van aparèixer “resolucions seves” publicades el 14 de setembre, una setmana després que el TC ordenés “a moltes persones” que no fessin cap actuació o que “impedissin” accions per impulsar el referèndum. Va indicar que els síndics, com a “professionals de reconegut prestigi”, no podien desconèixer que el TC havia suspès la llei del referèndum, “per molt que marxessin pel pont o el cap de setmana”, ja que aquells dies “tothom en parlava”.

Per contra, l’advocat defensor, Ramon Setó, va insistir en el caràcter “instrumental” de la querella de la fiscalia contra els cinc acadèmics ja que “en el fons el que es perseguia era desmuntar el referèndum” perquè sense sindicatura electoral no té cap validesa. També va afirmar que amb aquesta causa penal s’ha afectat la llibertat acadèmica dels processats, “escollits per la seva vàlua professional, no pel fet de ser independentistes”, i els quals –va assegurar– són els primers acadèmics d’Europa en una causa pels seus coneixements.

En l’àmbit jurídic, Setó va acusar la fiscalia de “fer pesca d’arrossegament” per aconseguir algun càstig, en incloure els dos tipus de desobediència, tot i que de forma alternativa; en una els acusats són considerats com a particulars i en la segona, autoritat, en formar part de la sindicatura de l’1-O. El penalista hi va afegir que “és l’acusació qui ha d’aportar les proves de càrrec”, en referència a la demostració que només van treballar el 7 de setembre, i quan va ser suspesa la llei del referèndum la sindicatura creada només per a aquesta votació va ser dissolta a la nit, “i per tant no poden ser considerats com a autoritat”. Les dues actes que van fer el 7 de setembre no s’han trobat i les resolucions al DOGC contenen errors que, segons els acusats, no haurien comès, com ara posar en singular i no en plural el “resolc” en cada acord.

Setó va insistir a demanar l’absolució dels cinc acadèmics perquè “no hi ha cap prova que hagin desoït el TC”, i si hi ha dubtes, també. Hi va afegir que en un delicte de desobediència comuna, a diferència de la desobediència com a autoritat (com es va fixar en el 9-N), sí que cal una notificació a la persona, i aquesta, a més, ha de mostrar una negativa “contumaç” a no fer-ne cas. Una situació, va sostenir, que no va passar en el cas dels síndics de l’1-O. Amb tot, va sol·licitar que s’inclogui l’atenuant de dilacions indegudes ja que durant el 2019 el procediment va estar aturat, sense motiu justificat.

Abans de les conclusions, en el judici van declarar vuit testimonis més, ahir. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, va explicar que el 7 de setembre a les onze de la nit va rebre per correu electrònic la interlocutòria del TC que li requeria a ell i als membres de la mesa del Parlament que aturessin el desplegament de la llei del referèndum, que el Parlament havia aprovat hores abans, i els síndics electorals havien estat nomenats aquella mateixa tarda. També va assegurar que va ordenar que no s’acceptés cap reunió ni comunicació a la sindicatura de l’1-O, malgrat que els síndics van assegurar que es van reunir la tarda del 7 de setembre, “en una sala de l’última planta i sense gaire material: un ordinador i un llapis de memòria”, va lamentar Marta Alsina.

El llavors lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, també va declarar ahir i va explicar que el 6 i 7 de setembre del 2017 van ser “dos dies molt llargs”, amb plens del Parlament; el primer dia es va aprovar la llei del referèndum i el segon la de transitorietat jurídica. Va indicar que ell també va ser advertit pel TC de no avançar en el referèndum, i va opinar que el nomenament dels síndics “era desenvolupar la llei” suspesa.

L’advocada Eva Labarta, ara jubilada, va explicar que Marsal va proposar-li ser suplent de la sindicatura per la seva experiència en la gestió de processos electorals al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Tornava el 8 de setembre i no es va reunir amb la resta de síndics, i quan un agent judicial va anar al seu antic despatx a notificar-li que renunciés a la sindicatura, amb la multa coercitiva de 12.000 euros diaris, “es va molestar perquè fos a la República Democràtica del Congo”, on passa mesos com a presidenta de l’associació Marc Palmés - Nens de Katana. “Em vaig quedar en xoc”, va confessar Labarta en veure el seu nom al BOE i la multa coercitiva del TC.

El darrer testimoni de la defensa va ser el catedràtic de dret constitucional Enoch Albertí, membre de la comissió d’experts per fer un seguiment del referèndum, que va assegurar que “amb la suspensió de la llei, no hi havia sindicatura de feia dies i tot estava paralitzat”. Al final, els acusats no van fer ús del dret a la darrera paraula; només Alsina va demanar que la sentència “sigui en català”.

Com a experiència prèvia, estava molt tranquil. La notificació del TC no la rebo fins al 21 de setembre
Marc Marsal
secretari de la sindicatura 1-o
Et sents honorat per aquest encàrrec del Parlament. Ara, no m’esperava aquest periple judicial
Jordi Matas
president de la sindicatura 1-0
Demano que la sentència se’ns notifiqui en català, almenys la nostra part, i a tots alhora
Marta Alsina
vicepres. de la Sindicatura 1-O
És una fórmula que fa mal als ulls, el ‘resolc’. Aquest document no és fet per nosaltres
Josep Pagès
vocal de la sindicatura 1-O
És un encàrrec noble organitzar un referèndum. Però, com a sindicatura, no vam fer res
Tània Verge
vocal de la sindicatura 1-O
Sense proves, la fiscal ha fet pesca d’arrossegament i hi ha posat els dos tipus de desobediència
Ramon Setó
advocat defensor

Suport internacional del món acadèmic

Més de 400 acadèmics de l’àmbit de la política i el dret exigeixen en una carta a The Guardian la retirada dels càrrecs contra els síndics electorals pel seu paper en el referèndum de l’1-O. La carta publicada ahir la firmen –com van fer el 2018– experts d’arreu del món com Noam Chomsky, Yanis Varoufakis, Alain-G- Gagnon o Carles Boix, que afirmen que “és la primera vegada en la història de la Unió Europea” que s’amenacen experts amb penes de presó per “utilitzar la seva experiència per garantir que un referèndum se celebri de forma justa i imparcial”. A més, asseguren que van actuar a petició del Parlament, que en aquells moments tenia un mandat vàlid per encarregar-los la feina.

Els acadèmics mostren la seva “especial preocupació” per la decisió de la justícia espanyola de perseguir els acadèmics Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal i Josep Pagès, que van ser nomenats membres de la sindicatura electoral de l’1 d’octubre.

En el judici, Tània Verge va fer una extensa exposició del que significa la llibertat acadèmica, i va assenyalar que un dels seus eixos implica el retorn a la societat dels coneixements adquirits com a experts. Matas i Verge van recordar el suport rebut de l’advocacia i les universitats catalanes i del món acadèmic internacional contra la seva acusació penal. Van citar, per exemple, l’Associació Americana de Ciència Política, l’associació britànica i la canadenca de Ciències Polítiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol ajorna l’aprovació de la llei audiovisual

Barcelona / Madrid

Junqueras avisa que la comunitat internacional reclama participació “sincera” a la taula de diàleg

Bastia (Còrsega)

La fiscalia s’oposa a la concessió de l’indult a Pablo Hasél per “reincident”

Madrid

L’Audiencia Nacional deixa en llibertat un dels tres condemnats pels atemptats del 17-A

Barcelona

L’Advocacia de l’Estat conclou que no pot emetre l’informe sol·licitat pel Tribunal de Comptes sobre els avals de l’ICF

Madrid
EN DIRECTE
Ple del Congrés

Un diputat de Vox diu “bruixa” a una parlamentària socialista i provoca l’aturada del debat perquè es resisteix a ser expulsat

Barcelona / Madrid
EN DIRECTE
Senat

Sessió de control al govern

Barcelona

El Govern defensa que hi ha “unitat d’acció” a l’executiu i que el full de ruta n’és una prova

barcelona

Ampliar la T-Jove fins als 30 anys i completar el traspàs de Rodalies

barcelona