Política

L’exlletrat major del Parlament admet que el TC ha endurit els criteris d’admissió d’iniciatives

Antoni Bayona declara al judici contra Nuet que la Mesa no podia inadmetre a tràmit les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent

El lletrat major del Parlament durant la legislatura del 2015 al 2017, Antoni Bayona, ha assegurat aquest dijous en el judici contra Joan Josep Nuet al Tribunal Suprem que la doctrina del Tribunal Constitucional va canviar durant aquell temps respecte els criteris de la Mesa per tramitar iniciatives parlamentàries. Així, ha dit que anteriorment la doctrina constitucional era “molt permissiva” en general sobre la capacitat d’admissió a tràmit de les iniciatives. No obstant, Bayona ha recordat que en aquells moments el TC havia advertit directament a la Mesa. El 2019 una sentència del TC sobre una iniciativa del Parlament va aclarir els termes, fent els criteris més restrictius.

També ha declarat el secretari segon de la Mesa del Parlament durant la XI legislatura i actual diputat del PSC, David Pérez, que ha insistit en diverses ocasions que no recorda quin va ser el sentit del vot de Nuet en l’admissió a tràmit o en l’aprovació al ple de cap de les resolucions i ha demanat remetre’s a les actes. Amb tot, sí que ha subratllat que l’acusat en determinades ocasions votava en el mateix sentit que PSC i Cs, i que en altres votava de la mateixa manera que els independentistes. “No hi havia un comportament tancat sempre amb una determinada majoria”, ha resumit.

En el cas concret de la llei de referèndum, s’ha queixat que no es parlés a la Mesa immediatament després que s’entrés a registre per poder avaluar-la i ha afegit que un cop feta la lectura va veure que era “clarament i flagrantment inconstitucional”. Pérez ha remarcat que davant aquestes situacions la seva postura consistia a esgrimir els avisos del TC a les reunions de la Mesa per intentar que les resolucions no s’aprovessin. Primer demanava informe als serveis jurídics, després votava en contra de l’admissió a tràmit, feia un informe explicant el seu posicionament, demanava reconsideració de la Mesa i, un cop es desestimava, votava contra la iniciativa. Pérez ha admès que a vegades els lletrats “tenien dubtes” sobre si alguna de les resolucions contravenien cap sentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Creix la tensió en les protestes contra Israel a les universitats

barcelona
Pere Aragonès
President de la Generalitat i candidat d’ERC el 12-M

“El problema no ha estat l’estratègia els últims tres anys, sinó qui la liderava”

Barcelona

Seguretat en clau de país

Girona
estats units

L’Església Metodista autoritza que hi hagi clergues homosexuals

barcelona

Vergés (Junts): “Hem vingut a gestionar tots els temes”

olot
escòcia

L’SNP supera una moció de censura al Parlament

barcelona
política

Puigdemont reprèn la campanya entrant en el cos a cos amb els socialistes

barcelona

ERC reivindica l’atur més baix dels últims 15 anys

girona
xina

Pequín controlarà per llei la informació de les xarxes socials

barcelona