Aragonès reivindica que el republicanisme és “més vigent que mai” a Catalunya

El vicepresident del govern en funcions, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest dimecres, coincidint amb el 90è aniversari de la proclamació de la República, que el republicanisme és “més vigent que mai” a Catalunya.

Ho ha afirmat durant la seva intervenció en l’acte organitzat pel govern per commemorar la proclamació per part de Francesc Macià, el 14 d’abril de 1931, de la “República Catalana” amb voluntat d’integrar-se en una “federació ibèrica”.

Aragonès ha defensat que, malgrat la seva brevetat, la “República Catalana” que va governar durant vuit anys al Principat -els tres últims de guerra- va deixar un ampli “llegat” en matèria de “progrés social i llibertat nacional”, que va resistir  les quatre dècades de franquisme “conservat en l’exili i en la resistència interna” des de territori català.

Segons el vicepresident en funcions, el republicanisme “no va morir” i el que representa “ha continuat i és més vigent i ple que mai”.

Ha recordat que la proclamació de la república va aglutinar “moviments molt diversos” i que les “riuades de gent” del 14 d’abril del 1914 “eren plenes de tradicions polítiques diferents”, de les quals ara alguns en son “hereus i continuadors”. El vicepresident ha reclamat que tots els projectes polítics puguin ser sobre la taula i “totes les persones, en llibertat”.


El dirigent d’ERC –partit al qual també pertanyia Macià- ha destacat que la república catalana va demostrar “que la llibertat nacional i el progrés social van agafats de la mà”, ja que una no avança sense l’altra.

El republicà ho ha comparat amb la situació actual: “Apropant-nos en el temps, i no fa falta anar gaire lluny, hem vist com la llibertat nacional ha avançat quan hi havia un clar compromís social (...) i el progrés social a Catalunya ha viscut les seves grans etapes d’eclosió quan ha anat clarament incardinat amb la plena llibertat nacional”.

Aragonès ha cridat a “continuar el llegat” dels valors republicans i fer-ho “des de tradicions diverses”. “Tenim l’oportunitat d’obrir una nova etapa de valors republicans amb les nostres decisions” des del govern català, ha assegurat. “Avui, com ara fa 90 anys, hi ha esperances de modernització i transformació, i per avançar en el progrés nacional en la màxima llibertat nacional”, ha reblat.

També ha establert paral·lelismes amb altres moments per demanar la llibertat dels “presos polítics” i la tornada dels “exiliats” del procés.

“Els compromisos polítics al llarg de la història i les grans transformacions també han tingut moments de dolor i durs que cal superar. Avui també és important, de la mateixa manera que fa 90 anys i durant els anys de la república es va reclamar la llibertat de les persones que per les seves idees estaven perseguides, avui ho tornem fer”, ha dit.

“Tenim clar que aquesta nova etapa de progrés social, de modernització del país i de plena llibertat nacional s’ha de fer amb tots els projectes sobre la taula, amb totes les persones en llibertat, amb tots els presos polítics que puguin tornar a tenir la llibertat, amb els exiliats que puguin tornar a Catalunya i amb el poble decidint com va fer aquest 14 d’abril”, ha sentenciat.

En l’acte, que s’ha celebrat a l’Escola Cases de Barcelona, una centre públic fundat en aquella època, també hi ha intervingut la consellera de Justícia, Esther Capella, que és la responsable de les polítiques de memòria democràtica de la Generalitat.

Capella ha lamentat que els avenços socials impulsats durant la  República, entre els quals ha destacat el foment de la igualtat entre dones i homes, van quedar trucats pel cop d’estat de feixista, la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura franquista que la van seguir.

“La defensa dels drets i llibertats republicanes encara comporta repressió, fins a l’extrem de patir exili i presó”, ha constatat. Però ha garantit que “estem compromesos i serem dignes de Catalunya”, ha garantit.

“Tant de temps després encara persisteixen símbols humiliants com el monòlit de Tortosa: caurà. I només hem pogut obrir 34 fosses i recuperar 393 restes humanes enterrades. Queda molta feina per fer, una feina que és un antídot davant qualsevol nova amenaça totalitària”, ha defensat.


Durant la commemoració s’han llegit textos sobre el 14 d’abril de 1931 d’autors de l’època com Maria Aurèlia Campany, Aurora Bertrana o Mercè Rodoreda. Dos cantants han interpretat la cançó d’Ovidi Montllor “Serà un dia que durarà anys”.