Absolts els cinc síndics electorals de l’1-O

El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O dels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. La sentència constata que no s’acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel TC. “No s’ha provat cap actuació dels mateixos amb posterioritat” al TC, diu la resolució, que remarca que tots els testimonis ho neguen i “no hi ha cap document en la causa que així ho indiqui”. La fiscalia demanava 2 anys i nou mesos de presó argumentant que van signar resolucions tot i saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquest figura.

Segons la sentència, ha quedat demostrat que un cop elegits síndics electorals, els cinc acusats es van reunir el mateix 7 de setembre del 2017 al Parlament i es van distribuir els càrrecs, cosa que es va publicar al DOGC de l’endemà. Però el 7 de setembre a les 23.01 hores el TC va enviar un fax al Parlament on se suspenia el nomenament dels síndics, arran d’un recurs del govern espanyol. La providència del TC s’havia de notificar personalment als síndics, es va publicar el 8 de setembre al BOE i s’advertia de possibles conseqüències penals si seguien endavant amb les seves funcions.

No obstant, no ha quedat prou acreditat que els síndics acusats designessin els síndics electorals de demarcació ni quan van rebre formalment la notificació del TC. Tampoc considera acreditat que entre el 12 i el 14 de setembre la Sindicatura Electoral acordés l’acreditació d’organitzacions que volien participar al referèndum de l’1-O, que supervisés la campanya institucional de la Generalitat sobre el referèndum, que acredités apoderats, interventors o observadors internacionals o que concretés els terminis del procés electoral.

De fet, la sentència no veu prou demostrat que els síndics electorals prenguessin aquests acords, ni la seva data o publicació a una web de la Generalitat sobre el referèndum. Tampoc ha quedat provat que redactessin i validessin l’anomenat ‘Manual d’instruccions per representants de l’administració i les meses electorals’ per l’1-O.

El 13 de setembre el TC va anul·lar els nomenaments i va decidir notificar-ho també als síndics territorials, advertint-los que havien de respondre en 48 hores quines mesures havien adoptat per donar compliment a la seva resolució. Els acusats van rebre aquesta notificació entre el 15 i el 22 de setembre. El 20 de setembre el TC va anunciar multes coercitives de 12.000 euros diaris a cada síndic si no deixaven les seves funcions. Els dies 21 i 22 de setembre tots cinc síndics van renunciar al càrrec, i finalment el TC va decidir no imposar-los cap multa. Per tot això, el jutge no veu demostrat que els cinc síndics electorals es reunissin, tramitessin i prenguessin acords amb posterioritat a ser advertits formalment pel TC. Tampoc veu provat que fessin cap acte atribuint-se una autoritat oficial. Per argumentar encara més l’absolució, el jutge recorda que la reunió dels síndics territorials el 12 de setembre al Parlament va ser del tot informal, que no es van trobar amb els síndics electorals i que no van prendre cap decisió ni acord. Els síndics territorials van declarar que no els havien convocat els síndics electorals.