El TC atén el PP i Vox i revisa els acataments d’ERC i Junts a Madrid
Examinarà ara les paraules dels diputats tot i que des del 1990 ja té jurisprudència
Quan el 1989 els diputats d’Herri Batasuna van acatar “per imperatiu legal” la Constitució per accedir a l’acta al Congrés abans de la investidura de Felipe González, el president de la cambra no va acceptar les seves paraules i va ser el Tribunal Constitucional el que els va donar la raó en la sentència 119/1990. Tot i que aquesta sentència va fixar jurisprudència i va ser invocada per Meritxell Batet com a garantia, el TC ha admès a tràmit els recursos que el PP i Vox van presentar contra les resolucions de les meses del Congrés i el Senat del 13 de desembre del 2019 i 23 de gener del 2020 que avalaven les fórmules de jurament o promesa de diputats i senadors d’ERC, Junts, Podem i la CUP.
Si Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull acataven “com a pres polític”, els de Gabriel Rufián i Míriam Nogueras ho feien “per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”.La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que és professora de Dret constitucional, sempre va rebatre les esbroncades dels diputats de PP i Vox recordant la sentència 119/1990 del TC i avisant que la línia vermella és si hi ha un si condicional o no. És a dir, que d’acord amb la sentència del 1990 s’ha assumit tant al Congrés –com al Senat ho va assumir la presidenta, Pilar Llop– que és possible acatar amb al·lusions als presos polítics i a la República catalana, però no s’acceptaria una frase condicional com ara dir que s’acata “si els presos són posats en llibertat”, per posar un exemple, perquè seria invàlid. El TC, però, adopta ara per unanimitat la decisió de considerar que els recursos presentats per PP i Vox poden aclarir i fins i tot canviar la doctrina del tribunal “a conseqüència del sorgiment de noves realitats socials” perquè “l’accent suscitat transcendeix del cas concret i pot tenir unes conseqüències polítiques generals”.
