L’EMA defensa que es posi la segona dosi d’AstraZeneca
Els científics de l’agència europea asseguren que els beneficis de la vacuna superen els riscos en tots els grups d’edat
Les persones de més de 30 anys tenen més possibilitats de morir de Covid que de tenir trombosi
Brussel·les pressiona perquè els estats tinguin criteris comuns
Els científics europeus tornen a sortir en defensa de la vacuna d’Oxford-AstraZeneca davant del desgavell en les restriccions per al seu ús a la Unió Europea. L’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) no només defensa que es posi la segona dosi a aquells que ja han rebut la primera, sinó que l’avala per a tots els adults.
“La vacunació té beneficis en tots els grups d’edat, particularment quan hi ha un nivell alt de contagis”, va deixar clar ahir el responsable d’anàlisi de dades a l’EMA, Peter Arlet, que va presentar una anàlisi per edats sobre els beneficis i riscos de la vacuna per demostrar-ho als governs europeus.
El risc de tenir una trombosi estranya per la vacuna d’AstraZeneca en general és baix, però els grups més joves hi estan més exposats, segons les dades actuals. Els menors de 50 anys tenen un risc d’entorn de 2 casos per cada 100.000 vacunats, mentre que els menors de 70 anys tenen un risc d’entorn d’1 cas per cada 100.000. Per a totes les edats el risc continua sent inferior al dels anticonceptius: 40 per cada 100.000 dones.
En qualsevol cas, aquests riscos s’han de posar en context i, sobretot, s’han de comparar amb els beneficis de vacunar-se amb AstraZeneca, com per exemple no morir-se de Covid-19. Això és el que van fer ahir els científics de l’EMA per fer reflexionar les autoritats sobre la importància que s’està donant a aquest efecte secundari.
El regulador va comparar el risc de mort, hospitalització i entrada a l’UCI de la Covid-19 i el risc de trombosi amb trombocitopènia en funció de l’edat i del nivell de contagis a cada país (alt, mitjà o baix).
En un context de nivell mitjà d’infeccions, com seria el cas de l’Estat espanyol, tots els majors de trenta anys tenen més probabilitats de morir pel virus que de tenir una trombosi rara. Igualment, els menors de trenta tenen més probabilitats d’acabar a l’UCI o a l’hospital per Covid-19 que de tenir aquesta reacció adversa. “Entrar a l’hospital és extremament greu i la vacuna té un benefici significatiu per evitar l’hospitalització”, va recordar ahir Arlet.
L’opinió dels científics europeus és important, però no vinculant a l’hora de triar quina vacuna es posa a cada ciutadà. “Esperem que l’anàlisi ajudi els estats a optimitzar l’ús de les vacunes en funció de la seva situació epidemiològica”, es va limitar a dir ahir el regulador, conscient que està en mans dels governs decidir com s’administra i que l’evolució de la pandèmia és diferent a cada país.
A l’Estat espanyol ara mateix AstraZeneca només es pot posar als majors de 60 anys, però hi ha altres estats on el llindar està en 55 anys. En canvi, el Regne Unit simplement ha donat l’opció als menors de 30 anys de vacunar-se amb un altre antídot.
Brussel·les està pressionant perquè el criteri de les capitals europees sigui més coherent amb el dictamen de l’EMA i també més similar entre elles. Per això, l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, ha convocat la setmana que ve una reunió dels ministres de Sanitat per intentar pactar una posició conjunta.
En paral·lel als dubtes sobre l’administració de la vacuna, la UE manté el torcebraç amb la farmacèutica que la produeix pel retard en l’entrega de dosis pactades. Fa mesos que negocia amb AstraZeneca una solució sense èxit i ara la Comissió Europea estaria preparant ja una demanda, segons informaven aquesta setmana diversos mitjans europeus.
“No hem pres cap decisió per ara”, va assegurar ahir la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen. Un pas com aquest requereix el vistiplau dels socis europeus, que s’enfrontarien a una dura i llarga batalla judicial contra la companyia als tribunals belgues.
Amb tot, AstraZeneca ha deixat de ser el proveïdor principal que esperava Brussel·les i ara gran part de la campanya de vacunació està encarregada a Pfizer-BioNTech. Aquesta aliança entre la farmacèutica nord-americana i la biotecnològica alemanya proporcionarà el 60% de totes les vacunes que arribin a la UE entre l’abril i el juny. En canvi, poc més del 15% dels vaccins que es posin als ciutadans europeus seran d’Oxford-AstraZeneca.
LES XIFRES
Un 70% dels adults, vacunats al juliol
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar ahir que “hi haurà prou dosis per vacunar el 70% dels adults al juliol”. L’anunci es produeix pocs dies després que Johnson & Johnson hagi reactivat les entregues a la Unió Europea gràcies a l’aval de l’Agència Europea del Medicament.
Com que Brussel·les va demanar un avançament a Pfizer-BioNTech pels dubtes sobre la vacuna Janssen, ara que s’han aclarit la UE té més dosis de les que preveia inicialment. Entre l’abril i el juny hauria de rebre 250 milions de Pfizer-BioNTech, 70 milions d’AstraZeneca, 55 de J&J i 35 de Moderna.
En total, 410 milions de dosis que se sumaran al centenar d’injeccions ja administrades en el primer trimestre de l’any. Tenint en compte que Janssen és monodosi, a finals de juny més del 60% dels adults ja haurien d’estar vacunats a la UE. Per tant, Brussel·les veu possible arribar al 70% al juliol i superar així el seu objectiu inicial, que pretenia arribar a aquest nivell d’immunització a finals de setembre. És a dir, milloraria en dos mesos els seus primers pronòstics.
Von der Leyen vol escenificar l’avenç de la campanya de vacunació, molt entrebancada i que ha quedat en evidència perquè els EUA i el Regne Unit han aconseguit vacunar a més velocitat. La presidenta de la CE admetia ahir que l’arrencada ha estat difícil, però creu que ja s’estan superant els problemes gràcies a “proveïdors de confiança” com Pfizer-BioNTech. Així els ho va traslladar ahir als caps de les dues empreses en una roda de premsa amb el primer ministre belga, Alexander De Croo, des de la fàbrica Pfizer a Puurs, a Bèlgica.
