Tensió entre Rufián, Asens i Nogueras pel ball de socis
ERC alerta Junts que no és la “minyona” i culpa els comuns de “mentir” en l’oblit independentista
Nogueras: “Pactem o pleguem tots, seria una estafa històrica”
Montero insta a evitar eleccions
Com si el Congrés fos una arena més propícia que el Parlament per dirimir els enfrontaments cruents gràcies a la vehemència que regala la distància, Madrid es va convertir ahir en un front de tensió entre dos socis que albiren el divorci (ERC i Junts) i entre dos socis que exploren una aventura en comú (ERC i En Comú Podem). I si al mar de fons portat des de Barcelona se li afegeix que cada dimarts la junta de portaveus obliga els portaveus a comparèixer successivament a la sala de premsa, el joc de dards encreuats està servit. “La primera resposta a Asens: menteix o no s’assabenta de res quan diu que el full de ruta d’ERC no és l’independentisme (...) La segona és a Nogueras, de Convergència, Divergència o Junts, ja no ho sé: ERC no és la minyona de ningú, a ERC ni se la domestica ni se la tutela”, va etzibar Gabriel Rufián (ERC).
L’endemà de ser rebut amb honors de soci per la vicepresidenta tercera Yolanda Díaz i d’escoltar la promesa de “normalitzar la relació amb Catalunya”, Rufián va viure un tens ball de socis amb Jaume Asens (Podem) i sobretot amb Míriam Nogueras, que a més de portaveu de Junts al Congrés és una de les negociadores clau de la investidura. Si bé fins ara preferia la discreció, ahir Nogueras va airejar el seu desencís amb ERC com mai ho havia fet. “Les urnes als independentistes ens van dir: enteneu-vos. I seguim asseguts a la taula per arribar a un acord entre tots tres i estic convençuda de poder fer-ho. Si no ho aconseguim ja podem plegar tots, perquè això seria una estafa històrica als votants i al país”, advertia Nogueras. La portaveu de Junts situa Aragonès en la disjuntiva d’elegir si vol un govern “independentista, estable i fort”, que és possible amb Junts, o si “tira milles sol amb comuns o amb socialistes i renuncia a la independència i al mandat del 14 de febrer i de l’1-O”.
L’enuig de Rufián va ser total quan qui aspira a omplir el buit de Junts, En Comú Podem, obria una crisi de parella fins i tot abans del festeig perquè abonava la sospita dels de Carles Puigdemont que per a ERC la independència no és una prioritat. “En el full de ruta d’aquesta legislatura d’ERC no hi ha aconseguir la independència, no hi renuncien i com a objectiu final sí que hi és, però no en aquest mandat”, raonava el president de Podem al Congrés, Jaume Asens. “Són independentistes, evidentment, però són conscients que estem enmig d’una pandèmia, que estem en un moment de crisi econòmica i que les prioritats s’han reordenat”, hi afegia. Segons l’home fort de Podem al Congrés, a més, des de La Moncloa “veurien amb bons ulls” un govern d’ERC i els comuns. Hores més tard, i en veure que les seves paraules enrarien el diàleg que Pere Aragonès vol amb Jéssica Albiach, Asens va esgrimir haver estat “malinterpretat” i va precisar que “mai demanaria a ERC que renunciés als seus objectius”. El matís, però, no estova Rufián: “Asens, o la gent que l’envolta, no ho sé, però ERC no abarateix els seus objectius ni els seus somnis i el somni és la independència i l’autodeterminació.” I ja adreçant-se a Junts, Rufían va convidar qui cregui que no hi ha pressa després de 225 dies en funcions i de 86 dies des del 14-F a “sortir del despatx”. I va deixar un avís “basat en l’experiència personal”: “Twitter és mentida, la vida no és Twitter. I ERC vol gestionar la vida.”
La possible repetició de les eleccions catalanes el 19 de juliol és un escenari que espanta La Moncloa. La ministra portaveu, María Jesús Montero, jutja “absolutament prioritari” tenir un govern perquè “la situació d’interinitat no aporta res” als catalans “ni en termes sanitaris, ni econòmics ni d’una millor relació amb el conjunt d’Espanya”. “Tant de bo es formi aviat un govern a Catalunya que permeti contribuir a la recuperació econòmica i que no calgui tornar a preguntar als ciutadans les seves preferències”, confiava. Pel que fa a l’agenda de la comissió bilateral i de la mesa de diàleg, Montero constata que tenir com a interlocutor una Generalitat en funcions ho dificulta tot. “En això, com en tot, evidentment s’està produint un endarreriment sobre el full de ruta previst per normalitzar el conflicte a Catalunya”, va exposar.
LES FRASES
El Congrés manté la censura al debat d’amnistia gràcies al PSOE, el PP i Vox
La proposició de llei orgànica d’amnistia es va estavellar ahir de nou contra la mesa del Congrés, on el PSOE va unir els seus vots al PP i a Vox per ratificar l’aplicació de la censura prèvia i impedir-ne el seu debat i desatendre així la petició de reconsideració que van registrar els proponents (ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP) al rebuig inicial del 23 de març. Mireia Vehí (CUP) anunciava que la proposició es refarà i passarà a ser una iniciativa legislativa popular.
En el que suposa usurpar a priori la funció del Tribunal Constitucional a posteriori, la mesa del Congrés conclou que “pel fet de suposar la concessió d’un indult general que afecta una pluralitat de subjectes condemnats en sentència ferma, contradiu de manera palmària i evident la Constitució”.
Perquè la ILP pugui ser debatuda al ple d’acord amb la llei 3/1984 i l’article 87.3 de la Constitució, cal reunir un mínim de 500.000 firmes.