President investit
El Parlament proclama Pere Aragonès com a cap de l’executiu i dilluns ja prendrà possessió
L’abraçada amb Junqueras esdevé un moment icònic de l’acte
La configuració del govern, pas següent
Eren les 13.36 hores d’ahir, quan Laura Borràs alçava els ulls per anunciar el resultat de la més solemne de les votacions que es poden fer, avui dia, entre els murs del Parlament: 74 vots a favor –els d’ERC, Junts i la CUP– i 61 en contra. Tres mesos i una setmana després de les eleccions, i amb una sessió d’investidura fallida pel mig, Pere Aragonès era proclamat nou president de la Generalitat. El 132è, per ser més exactes. Amb aquest veredicte a la mà, la primera reacció del ja nou cap de l’executiu va ser fondre's amb una abraçada amb el cap del grup d’ERC, Josep Maria Jové, i expressar posteriorment un agraïment, més contingut en les formes, amb Albert Batet (JxCat) i Dolors Sabater (CUP). En aquell instant, els diputats de Vox marxaven de l’hemicicle sense ni tan sols felicitar el nou president. Ni el més elemental sentit de l’educació es pot esperar de l’extrema dreta.
Abans d’aquest moment capital, el segon dia del ple d’investidura va ser poc més que una sessió de tràmit, amb les envestides més que previsibles per part dels grups de l’oposició –ahir va ser el torn de Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PP–, les alabances d’ERC o els advertiments de la CUP que, els seus, eren uns vots afirmatius que porten unes exigències darrere. De fet, l’única incògnita que quedava per resoldre era si els comuns s’acabarien decantant per una abstenció que abonés el terreny a futures enteses, ni que sigui circumstancials, amb el govern de JxCat i ERC. Però no. El grup liderat per Jéssica Albiach va acabar votant en contra de la investidura. Tampoc cap sorpresa majúscula, tot sigui dit.
A banda de la del nou cap de l’executiu català exercint tal condició, una de les imatges de la jornada va ser veure, de nou, Oriol Junqueras al Parlament. El president d’ERC va aprofitar un permís penitenciari per assistir a la sessió. Tot i la mascareta se’l veia emocionat, i no va poder estar-se’n d’abraçar-se amb Aragonès tan bon punt va acabar el ple. “Hem recuperat amb la força de les urnes el que ens van prendre fa 80 anys amb la força de les armes”, va ser una de les reflexions de Junqueras, en una entrevista a TV3, arran del que representava per a ERC el dia d’ahir.
Un cop resolta la votació d’ahir, i després de publicar-ne la resolució als corresponents diaris oficials, el protocol oficial marca que la proclamació del president s’ha de comunicar al rei. Ja fa anys, però –concretament des del 2012–, que això no es fa en persona per les diferències polítiques i institucionals, cada cop més palpables, que hi ha entre el Parlament i la corona. I enguany no serà cap excepció. Fet això, el calendari ja ens transporta a dilluns, quan Pere Aragonès prendrà possessió formal del càrrec en un acte al Palau de la Generalitat. La tradició mana que aquell dia l’antecessor fa el gest formal de posar el medalló al coll al nou president. Hi ha l’interrogant de veure si això serà així aquest cop, tenint en compte que Quim Torra va acabar el mandat inhabilitat. I un cop resolt això, la següent parada serà resoldre el trencaclosques de tancar un govern de catorze conselleries, amb set per a ERC i set per a Junts. Aragonès vol resoldre-ho tant ràpid com es pugui, perquè dimecres ja es pugui reunir el nou Consell Executiu.
LES FRASES
LES XIFRES
El record de dos referents propers
Després de dos dies de ple, i una altra investidura que no va reeixir a finals de març, ni el nou president de la Generalitat ni la resta de representants polítics estaven per a grans arengues. La tradició, però, és la tradició, i aquesta mana que un cop investit el nou cap de la Generalitat ha d’adreçar unes paraules, ni que siguin breus, des de la tribuna d’oradors. I així ho va fer Aragonès, que el primer que va fer és donar les gràcies i proclamar “l’honor” que li suposa encapçalar la màxima institució del país. Dit això, va voler que aquesta intervenció tingués un to més personal i vivencial, recordant dues persones que han estat molt importants en la seva trajectòria política i també en la personal. La primera és el president d’ERC, Oriol Junqueras, de qui Aragonès ha estat un col·laborador fidel en els últims anys. L’altre, Pere Horta, metge i antic regidor republicà de Pineda de Mar que va morir el 2018. El tram final del seu discurs, va ser per a la cita literària de rigor. En aquest cas, la tria va ser La pell de brau, d’Espriu. Un “Visca Catalunya Lliure” va posar el colofó.
