Insten l’Estat a alliberar els presos

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans del Consell d’Europa (CoE, per les seves sigles en anglès) exigeix a l’Estat espanyol que “indulti o alliberi” els presos independentistes i que retiri les peticions d’extradició contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Una contundent resolució aprovada ahir per aquest òrgan i que encara ha de ser ratificada per l’Assemblea d’aquesta organització amb seu a Estrasburg.

El text reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per evitar “penes desproporcionades per transgressions no violentes” o per criminalitzar “l’organització d’un referèndum il·legal”. A més, creu que en la causa del procés només s’hauria de condemnar per malversació de fons quan es puguin “quantificar les pèrdues reals” per a l’Estat.

El comitè vol que les autoritats espanyoles “s’abstinguin d’exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult”. “No obstant això, se’ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals”, matisen. També considera que s’hauria de retirar l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O i que els tribunals deixin de “sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts”. Una clara referència a l’expresident Quim Torra. Igualment, insta l’Estat espanyol a obrir “un diàleg obert i constructiu” per enfortir la qualitat de la democràcia espanyola”.

Aquest text l’ha elaborat el diputat socialista letó Boriss Cilevics, que durant un any i mig ha estudiat el cas i s’ha reunit amb autoritats de Madrid i Barcelona. La resolució anomenada Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat? també parla de la situació a Turquia.

Amb tot, la resolució no aclareix si els condemnats per l’1-O són o no presos polítics. Admet que “entre d’altres”, estan a la presó “per declaracions fetes durant l’exercici dels seus mandats polítics”, però evita catalogar-los com a presos polítics explícitament.