Reclamen una estratègia comuna contra la corrupció
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Àngel Gimeno, reclama que en la transposició de la directiva europea de protecció de persones alertadores, en vigor des del 17 de desembre del 2019, hi hagi “una autoritat estatal que faci una estratègia comuna” que executin les comunitats i els municipis amb les seves oficines. Una reclamació compartida per altres experts en el debat en línia sobre aquesta directiva, ahir. Joan Llinares, director de l’Agència de Prevenció i Lluita Contra el Frau i la Corrupció del País Valencià, va apostar perquè la nova llei inclogui les persones jurídiques com a alertadores, i hi va afegir que “continua havent-hi tanta corrupció per la por dels denunciants a rebre represàlies”, algunes de les quals han aturat des de la seva agència, ja que té capacitat sancionadora en incorporar una norma més moderna. Jaime Far, director de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, va afirmar que cal que la norma detalli qui ha de protegir el denunciant. I, Rosa María Sánchez, directora de Serveis d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona, va alertar que la directiva europea no inclou les denuncies anònimes i “és un risc” si es manté ja que funcionen molt bé, i va detallar que la bústia de queixes del consistori van passar de 63 l’any 2016 a les actuals 449 comunicacions en permetre les anònimes, i la majoria d’interès, va indicar.
