Política

La Xina es fa forta a l’espai

Hi envia tres astronautes amb la missió d’acabar de construir la seva estació, a uns 400 quilòmetres de la Terra

Les capacitats espacials i militars del gegant asiàtic posen en guàrdia els aliats occidentals

La Xina va fer ahir un altre important pas per esdevenir la tercera potència espacial en discòrdia després que ahir arribessin a l’estació espacial xinesa els seus primers cosmonautes, que van sortir amb èxit del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, situat al desert de Gobi, al nord-est del país. En aquesta nau, la Shenzhou-12, hi anaven tres homes: el comandant, Nie Haisheng, i els pilots Liu Boming i Tang Hongbo, tots ells membres veterans de l’Exèrcit Popular d’Alliberament, la branca militar del Partit Comunista Xinès (PCX).

En una cerimònia prèvia a l’enlairament, els astronautes, que ja lluïen els vestits espacials, van saludar una multitud de persones, entre les quals hi havia molt personal del centre, i van cantar la cançó patriòtica Sense el Partit Comunista xinès, no hi hauria una nova Xina.

L’emissora estatal CCTV va fer un desplegament extraordinari amb una transmissió en directe des de l’interior de la nau espacial durant el viatge, amb els tres astronautes aixecant la visera del casc després d’haver arribat a l’òrbita mentre un somreia i agitava la càmera. Set hores després de l’enlairament, funcionaris governamentals confirmaven l’arribada dels astronautes a l’estació en perfectes condicions. Els tres cosmonautes romandran tres mesos al mòdul principal de l’estació espacial, anomenat Tianhe, o Harmonia Celestial, i seran els primers xinesos que treballaran en les etapes inicials de la construcció de l’estació, en una òrbita d’uns 400 quilòmetres de distància de la Terra.

A l’estació, cada membre disposarà d’un mòdul propi per dormir i compartiran el bany i el centre de comunicacions amb la Terra. Al llarg d’aquests mesos, els cosmonautes duran a terme experiments i manteniment científics, passejos espacials i prepararan la instal·lació per rebre dos mòduls addicionals l’any vinent.

Tot i que la Xina admet que va arribar tard a la cursa espacial, els seus responsables asseguren que la instal·lació és d’avantguarda malgrat un parèntesi de cinc anys en el seu programa espacial.

Superar l’EEI

Fins ara, l’únic centre operatiu a l’espai era l’Estació Espacial Internacional (EEI), gestionada per les agències dels EUA, Rússia, Canadà, el Japó i la Unió Europea (UE). I tot i que l’estació xinesa és molt més petita que la internacional, Pequín espera que aquesta instal·lació pugui operar més de deu anys, superant així l’estació internacional, que està programada per ser desmantellada el 2024.

Amb el llançament d’ahir, la Xina ha enviat 14 astronautes a l’espai des que va aconseguir per primer cop aquesta gesta el 2003, convertint-se en el tercer país després de l’antiga Unió Soviètica i els EUA. El programa espacial del gegant asiàtic ha estat un dels grans motius d’orgull nacional, després d’haver passat de la pobresa més absoluta a esdevenir la segona economia del món en poc més de dues dècades. Això ha ajudat a reforçar el poder del Partit Comunista, especialment ara que en els pròxims dies se celebrarà el centenari de la seva creació, una de les fites més importants dels darrers anys.

Aquesta nova missió suposa una nova mostra de les enormes capacitats que està adquirint el gegant asiàtic en el terreny espacial i militar. Només en els passats sis mesos i enmig de la pandèmia més gran que ha afectat el planeta en els darrers segles, el país ha estat capaç de portar mostres de roca i sòl a la Terra des de la superfície de la Lluna –una gesta inèdita des dels anys setanta–, i va fer aterrar un robot de sis rodes a Mart al maig, uns esforços tan complexos com desafiadors. I malgrat que la Xina defensa un desenvolupament pacífic sobre una base d’igualtat i respecte mutu, Pequín està endegant una vasta i accelerada modernització dels seus exèrcits, que no és només un motiu de preocupació per als seus veïns –com ara el Japó–, sinó que també ha despertat grans recels a Washington i entre els seus aliats de l’OTAN, com es va poder veure en la cimera d’aquesta setmana.

LES XIFRES

3
mesos
romandran els tres astronautes que van arribar ahir amb èxit a l’estació espacial xinesa.
14
astronautes
ha enviat la Xina a l’espai des que va aconseguir per primer cop aquesta gesta el 2003.

La diplomàcia del “llop guerrer”

Josep Solano

La diplomàcia del “llop guerrer” exercida per la Xina, una posició agressiva i sovint bel·licosa adoptada a les xarxes socials pels seus diplomàtics des del 2020 en contra de tots aquells que gosen criticar el seu sistema polític o els múltiples suposats abusos de drets humans fonamentals, és simplement una “defensa justificada” contra els atacs d’un Occident que busca mantenir-la refrenada. “Als ulls dels occidentals, la nostra diplomàcia és ofensiva i agressiva, però la veritat és que són ells els que ho són”, va dir Lu Shaye, enviat de la Xina a França, en una entrevista amb un web alineat amb Pequín. “El que fem és una defensa merament justificada per protegir els nostres drets i interessos”, va assegurar. Lu opina que l’estil diplomàtic anterior de la Xina –“amagar la vostra força i esperar el vostre temps”, atribuït a l’exdirigent Deng Xiaoping– era necessari llavors perquè el país no tenia ni la necessitat ni la capacitat per fer una altra cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Almenys dos morts en el primer atemptat a l’Afganistan després de la sortida de les tropes internacionals

Kabul

La CUP no creu que s’esgotin els dos anys

barcelona

Puigdemont, amb diputats de l’Assemblée Nationale francesa

Barcelona

Un país abandonat pel món

Beirut

Sànchez nega cap deslleialtat entre els socis de govern

Barcelona

Xoc entre el PDeCAT i JxCat a la Diputació de Tarragona

Barcelona
PAU MORALES ROMERO
ERC

“No s’ha sigut just amb els joves i el país té un deute”

vilassar de dalt

Expulsions encreuades entre els dos edils de Cs a Girona

Girona

El pacte del Pacífic contra la Xina revifa els recels de França i la UE envers els EUA

parís / brussel·les