L’Iran confirma la victòria de l’ultraconservador Raisi en les presidencials

“La meva felicitació oficial arribarà més tard, però ja sabem qui ha rebut prou vots en aquestes eleccions.” Amb aquestes enigmàtiques paraules s’expressava Hassan Rouhani, president sortint de l’Iran, després que se sabés que la persona que li agafarà el relleu és l’ultraconservador Ebrahim Raisi, guanyador de les eleccions presidencials de divendres. Les autoritats de l’estat havien vetat els candidats que podien fer ombra a Raisi, el presidenciable patrocinat pel líder suprem Ali Khamenei, i la seva victòria incontestable era l’únic escenari imaginable.

Raisi ha rebut el 62% dels vots, segons va informar el ministre de l’Interior, Abdolreza Rahmani Fazli. Les autoritats van deixar els col·legis electorals oberts fins més tard del previst en un intent de fer augmentar la participació electoral, factor clau per mesurar la legitimitat d’unes eleccions criticades per l’oposició per estar fetes a mida d’un sol candidat. Malgrat això, la quantitat d’electors que van acostar-se a les urnes va rondar el 50%, la més baixa des del naixement de la República Islàmica, el 1979. La televisió estatal treia importància a aquest fet tot apuntant els lideratges hereditaris dels països del Golf o la baixa participació que hi ha en moltes democràcies occidentals. El líder suprem, principal valedor de Raisi, ha assegurat que la participació registrada demostra el suport de la societat al règim.

El ministre d’Afers Estrangers, Mohammad Javad Zarif, ha fet una crida a les autoritats del país a fer costat a Raisi. Zarif ha expressat el seu desig que les converses per reprendre l’acord nuclear, celebrades les darreres setmanes a Viena amb representants dels Estats Units, donin fruits abans de l’agost, quan el president sortint, Hassan Rouhani, donarà pas a Raisi. La represa de l’acord nuclear –i la consegüent limitació de les sancions imposades pels Estats Units contra l’economia persa– és un factor clau per a l’estabilitat de les autoritats iranianes. En cas contrari, s’esperen noves onades de protesta per la dura situació econòmica, amb un atur elevat i una inflació inassumible per a la majoria.

Rússia va ser el primer país estranger a felicitar Raisi i va fer-ho de la mà del president, Vladímir Putin, que va emplaçar-se a “continuar amb la cooperació bilateral i constructiva”. Els Emirats Àrabs Units i Turquia també van donar-li la benvinguda. “La cooperació entre els nostres dos països es reforçarà durant la teva presidència”, va dir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, en una carta a Raisi. “Estic preparat per treballar amb tu”, hi afegia.

Molts votants van abstenir-se en protesta contra uns comicis que consideren fets a mida per a Raisi. Dos dels set candidats a qui havien permès concórrer a les eleccions van abandonar la cursa electoral dos dies abans dels comicis pel mateix motiu.

Raisi, de perfil ultraconservador, ha defensat en algunes ocasions la limitació de la mescla entre homes i dones en espais públics i als llocs de treball amb l’argument que això beneficia el rendiment tant d’homes com de dones.

No tothom ha donat la benvinguda a Raisi. El cap del Comitè de Defensa del Parlament israelià, Ram Ben-Barak, ha afirmat que “l’elecció de Raisi com a president demostra que [el líder suprem] Khamenei vol radicalitzar l’Iran en política exterior, nuclear i terrorista” i ha augurat “un gran repte per a Occident i per a Israel”. Amnistia Internacional ha lamentat la victòria de Raisi: “Que hagi arribat a la presidència en lloc de ser investigat per crims contra la humanitat per assassinat, desaparició forçada i tortura és un trist recordatori que la impunitat regna a l’Iran.”