Política

Identifiquen quatre soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil

La conselleria de Justícia preveu lliurar les restes als familiars al llarg de l’octubre

S’han identificat 23 persones, la majoria amb el programa d’identificació genètica en vigor des del 2016

La Conselleria de Justícia ha identificat quatre soldats republicans desapareguts durant la Guerra Civil que estaven inscrits al Cens de persones desaparegudes. Les persones identificades encara tenen parents vius que resideixen a Sant Andreu de Llavaneres, Sabadell, Gandesa i Barcelona. Es tracta de dos soldats de 30 anys que van morir en combat al front de l’Ebre, i un de 34 anys i un altre de 29 anys que es creu que van ser ferits. Està previst que s’entreguin les restes identificades a les famílies a l’octubre, així com les memòries interdisciplinàries amb tota la informació disponible. Amb aquests quatre casos nous ja s’han identificat 23 persones, la majoria amb el programa d’identificació genètica que va entrar en vigor el 2016.

En aquests moments, la Direcció General de Memòria Democràtica elabora les memòries interdisciplinàries d’identificació de les restes. Aquests treballs apleguen tant la informació disponible sobre la desaparició, el context històric i l’excavació arqueològica en la qual es van trobar les restes, com els estudis antropològics i genètics que n’han permès la identificació.

Segons ha informat la conselleria, el primer dels soldats identificat va morir al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), va morir en combat i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre (Terra Alta). Les restes van ser exhumades en una intervenció arqueològica entre el desembre de 2009 i el gener de 2010.

El segon soldat és la primera persona exhumada que s’identifica d’una fossa associada a un hospital de guerra republicà on s’hi van trobar 99 persones. També tenia 30 anys i va morir a l’Ebre, va néixer al Brull (Osona) i era resident a Castellterçol (Moianès), s’ha identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet (Ribera d’Ebre), on es va fer una intervenció arqueològica entre el desembre de 2017 i el primer semestre de 2018.

El tercer soldat s’ha identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs (Les Garrigues), tenia 34 anys, nascut a Nonaspe (Saragossa) i resident a Barcelona, va ser possiblement ferit al front. En unes circumstàncies molt similars es creu que va morir el quart soldat identificat, que també es va recuperar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs. En aquest cas, tenia 29 anys, provenia d’Alacant però residia a Barcelona. El tercer i quart soldats es van trobar entre l’octubre de 2017 i el maig de 2018 juntament amb restes d’un mínim de 127 persones. De moment, comptant els dos soldats, només se n’han pogut identificar 11 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

regne unit

Un tribunal britànic declara il·legals els nous poders policials contra protestes

barcelona
guerra a gaza

Israel impedeix a Associated Press transmetre imatges de Gaza

barcelona
Iran

Arrenquen a Tabriz els actes de comiat del president iranià

Barcelona
guerra a gaza

Brussel·les respecta la “independència” del TPI

barcelona
política

Junts es proposarà com la “veu” catalana a Europa

barcelona
política

Riba fa una crida a votar a les europees per no afavorir l’extrema dreta

barcelona
guerra a gaza

Set palestins morts i 12 ferits en una batuda israeliana a Jenin

barcelona
política

La Junta Electoral desestima el recurs de Junts per repetir el vot exterior del 12-M

barcelona
Estat Francès

Macron viatja a Nova Caledònia en una “missió” de diàleg

Barcelona