“És moment de reforçar la negociació”
Aragonès defuig plans B i insta a centrar esforços en la taula entre governs, que veu com la “millor alternativa” per avançar, si bé avisa que no serà “senzill ni ràpid” i reclama com a primer pas la fi de la repressió
Avança la mobilització de 3.500 milions més en els comptes del 2022 i un imminent nou decret de renovables
P-2 serà gratuït ja el curs que ve, i el 2022 hi haurà consulta sobre els Jocs
Explorar la via de la negociació en la taula entre governs. Aquest és l’impertorbable capteniment del president Pere Aragonès, i ni tot l’escepticisme que admet que és obligatori tenir ni fets com la detenció del president a l’exili Carles Puigdemont la setmana passada a l’Alguer a instàncies de la justícia espanyola no fan canviar la seva aposta, que veu com “l’única estratègia guanyadora” ara mateix per avançar cap a l’objectiu de la independència. “Crec honestament que és la millor alternativa que tenim a les mans”, proclamava ahir en el discurs, de gairebé dues hores, que va encetar el debat de política general al Parlament, el que ha de marcar l’orientació política per a aquest curs vinent.
Aragonès va defugir parlar d’embats, fulls de ruta o plans B i va centrar el guió únicament en la defensa acèrrima de l’instrument que segons ell reclama la comunitat internacional, i que alhora creu que ha de permetre guanyar suports a Catalunya en la defensa dels consensos de l’amnistia i l’autodeterminació. “És moment d’aparcar tacticismes polítics i pujar al tren, d’acumular forces i de reforçar, des de dins i des de fora, la taula de negociació”, proclamava, després d’assimilar el procés a un comboi a punt d’arrencar –ara toca aprofundir-hi de manera discreta després d’haver posat fa dues setmanes les bases de la metodologia, assenyalava–, però que “molta gent”, sobretot a l’Estat però també a Catalunya, “vol que descarrili”. Això sí, ja advertia també que no hi ha calendaris, perquè “ni serà senzill ni serà ràpid”. “Requereix perseverança, aprenentatge, unitat i molta força social”, receptava.
El president reconeixia que accions com l’intent d’extradició de Puigdemont, les diligències del Tribunal de Comptes i els casos contra l’activista Tamara Carrasco i ahir mateix contra l’alcalde de la Ràpita “no ajuden gens” a la resolució ni contribueixen a afavorir la confiança necessària entre les parts. “El primer pas era i és que s’acabi la repressió, i això és el que ha de passar”, etzibava taxatiu. En cas contrari, advertia, “serà molt difícil” seure a parlar i a negociar res, subratllava.
Marcatge a La Moncloa
El republicà, conscient que el govern espanyol no té gens de ganes d’oferir concessions més enllà d’haver aconseguit que segui en una taula i reconegui el conflicte, es mostrava disposat a marcar-lo de prop per evitar que es “despengi públicament” amb propostes que només distreuen l’atenció i no afronten el problema d’arrel. De fet, li va tornar a reclamar una proposta política per a Catalunya, i va recordar que, si no s’ho pren seriosament “o no és capaç de controlar els seus aparells”, pot quedar en evidència als ulls del món que no té cap voluntat de resoldre res, i més raons acumularà la causa catalana a l’exterior, en els àmbits polític i jurídic.
A banda d’això, el president creu que el sobiranisme té tres grans rocs a la faixa per pressionar: la unitat d’acció, la mobilització cívica “persistent” i la dependència que en té el PSOE. “Tenim molta més força al Congrés del que alguns voldrien, i no podem renunciar a utilitzar-la”, proclamava. Caldrà veure si es tradueix en cap aproximació vers el front unitari que Junts reclama a Madrid, cap al qual ERC s’ha mostrat poc inclinada fins ara.
Cal “superar inèrcies”
Més enllà de refermar l’aposta pel diàleg, el president va voler marcar distàncies respecte als governs que l’han precedit presentant-se com el representant d’una “nova generació”, i va fer una crida a “fer-ho diferent” i a “treure’s de sobre velles inèrcies” que segons ell frenen la nova manera de governar que vol implantar, cosa que va admetre que no es farà d’un dia per l’altre ni estarà mancada de “resistències” internes. “Per primera vegada en molts anys, no hi ha les cares de sempre al capdavant de la Generalitat, i això es notarà”, deia.
En qualsevol cas, quatre mesos després de ser investit, Aragonès va proclamar que la transformació del país “ja està en marxa”, ja que ha començat a implementar el programa de “canvis profunds” en el vessant social, feminista, verd i democràtic. Per això va repassar extensament el pla de govern que es va aprovar la setmana passada, i va aprofitar per fer alguns anuncis que segons ell exemplifiquen el canvi de tarannà. Primer, va avançar que, a partir del curs vinent, P-2 ja serà de franc per a tots els infants, com a primera fase del pla cap a la plena gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys. En segon lloc, va anunciar l’aprovació “durant l’octubre” del nou decret llei per al desplegament d’energies renovables, “per fer el salt endavant en la transició de manera consensuada amb el territori”. En aquest sentit, també veu la modificació legal com una oportunitat per implantar-les fugint de l’actual model “oligopolístic i extractivista”.
En tercer lloc, va revelar que el projecte de llei de pressupostos que prepara per al 2022 permetrà mobilitzar uns 3.500 milions més que l’últim que es va aprovar, afegint-hi recursos del mecanisme de recuperació i resiliència i dels fons React. Segons fonts consultades d’Economia, la idea inicial és que el govern aprovi el projecte de llei, a fi de dur-lo al Parlament, durant la segona quinzena d’octubre. Aragonès, de fet, va destacar l’oportunitat que suposen els fons europeus per canviar el model econòmic, i va reivindicar la necessitat de gestionar directament tota la part que pertoqui a Catalunya. “Reclamem un paper real en la gestió i consolidació dels fons, però el govern espanyol és lluny d’aquest camí”, lamentava, i avisava que és un “greu error”.
Més enllà d’això, Aragonès no va defugir cap de les qüestions que han generat més controvèrsia en els últims mesos. Va defensar, així, la candidatura als Jocs d’hivern del 2030, que veu com una oportunitat en el marc d’un altre dels seus grans reptes, la lluita contra el despoblament, sempre que es facin en un marc “ecològic, social i econòmic sostenible”. Va recordar, així, el compromís d’impulsar una consulta entre els pobles del Pirineu afectats. “La farem, i serà l’any vinent”, corroborava ahir.
Quant a l’ampliació del Prat, el president lamenta la “política d’ultimàtums” de l’Estat, que ha impedit consensuar el projecte de manera detallada entre les administracions implicades. És per això que va reiterar la petició de connectar amb alta velocitat els tres grans aeroports del país i de gestionar totes les infraestructures ara en mans de l’Estat.
Aragonès, que va reconèixer errors en la gestió de la Covid al principi de la cinquena onada i arran de la pèrdua de 70.000 vacunes, va dir que “no tornarà a passar”, i va fer una crida a la vacunació. També va recordar el pla pilot per a la implantació de la renda bàsica universal, i les mesures en estudi per potenciar l’equitat menstrual. Pel que fa a la llei estatal de l’audiovisual, va dir que era una “estocada” al català tal com estava plantejada, i confia ara a esmenar-la després d’haver-la pogut “aturar”. En paral·lel, tramitarà la modificació de la llei pròpia i vol potenciar la llengua. A més, va defensar l’acció exterior, va parlar d’implantar un model propi de seguretat, basat més en la intermediació, i de justícia, perquè jutges i funcionaris estiguin més “arrelats” a Catalunya. Així mateix, va reclamar convertir la comissaria de la Via Laietana de Barcelona en un centre d’interpretació de la memòria i de denúncia del franquisme. Va ser l’únic moment en què va ser aplaudit.
La CUP proposa un referèndum aquesta legislatura
Tot i que les propostes de resolució dels grups, que es votaran demà, no es presentaran fins a aquest vespre, la CUP ja va avançar ahir les seves quinze, entre les quals destaca la que advoca per celebrar un altre referèndum d’autodeterminació abans que acabi aquesta legislatura, com a “pla B” en vista de l’atzucac que segons ells comportarà el fracàs de la taula de diàleg. “Un referèndum permet construir un marc polític de tensió amb l’Estat, de reorganització de l’independentisme i de mobilització interna i internacional”, argumentava el diputat Carles Riera, que creu que s’ha d’aprofitar el context polític internacional, que podria ser favorable amb un nou referèndum previst a Escòcia el 2023. Segons ell, s’hauria de fixar des d’ara aquest nou horitzó a Catalunya, que seria “l’embat” que ja recull el seu pacte amb ERC, perquè l’independentisme es posés a treballar conjuntament “per generar les condicions per fer-lo, i que el resultat sigui efectiu”. Tot i que no el va posar directament com a condició, Riera també va advertir que “tot condiciona” per a l’aprovació del pressupost, del qual ja va avisar que ara es veuen “molt lluny”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja va dir a Catalunya Ràdio que “no veu factible” un altre referèndum en el context actual.
