Torna l’àtom

L’escalada del preu del gas natural i l’avenç imparable del canvi climàtic han portat França a contemplar una nova (o vella) solució: potenciar l’energia nuclear, amb una inversió de 1.000 milions d’euros al final de la dècada per modernitzar-ne les instal·lacions, segons ha anunciat aquesta setmana el president Macron. Es tracta d’un gir important en la política energètica del país, el segon productor mundial d’electricitat amb origen nuclear –al darrere dels EUA i al davant de la Xina– que, després del xoc provocat per la catàstrofe de Fukushima (2011), s’havia compromès a reduir la seva forta dependència d’aquesta font controvertida i a la diversificació.

En arribar a la presidència, el 2017, el mateix Macron va anunciar la intenció de tancar 14 reactors i reduir el pes de la nuclear en el mix energètic (el combinat de fonts d’aprovisionament del país) del 75% al 50%, el 2035. Però ara el panorama s’ha complicat. La volatilitat dels preus del gas –un factor que encareix les factures elèctriques de famílies i empreses i que amenaça la recuperació postpandèmia– ha donat arguments als defensors de l’àtom. Al·leguen que, a diferència de les renovables, és una energia disponible i predictible i que allibera molt menys CO2 a l’atmosfera, i deixen en un segon pla problemes com ara el tractament dels residus radioactius o el cost de la construcció i el desmantellament de les instal·lacions.

El debat es reobre en plena precampanya de les eleccions presidencials, que se celebraran d’aquí sis mesos. La majoria de potencials rivals de Macron –incloent-hi el polemista ultradretà i xenòfob Éric Zemmour, que encara no ha oficialitzat la seva candidatura– són ferms partidaris d’augmentar les inversions en l’energia nuclear i d’aturar els plans de tancament de centrals. Bertrand, Pécresse i Barnier, els tres noms més ben situats per representar la dreta conservadora, hi veuen una alternativa fiable per evitar els preus disparats del gas, una garantia de sobirania energètica i un sector industrial competitiu i amb capacitat de generar ocupació.

També pesa en l’argumentari les noves alarmes que han sorgit en vigílies de l’obertura de la conferència de Glasgow sobre el canvi climàtic, la COP26, sobre les dificultats per alentir l’escalfament del planeta. “Si la reducció de les emissions de CO2 suscita consens, les modalitats per aconseguir-ho s’han de definir, també a França. Es tracta de determinar quina combinació energètica permetrà fer la transició més eficaç per afrontar l’emergència absoluta que representa la lluita contra el canvi climàtic”, sosté Le Monde en un editorial. El diari francès descarta “fórmules màgiques” i recepta “pragmatisme”. “L’única certesa és la necessitat d’aturar les inversions en energies fòssils. A partir d’aquí, es tracta d’arbitrar entre solucions imperfectes”.