El TC conclou que la presó permanent revisable és una pena “proporcionada” i no vulnera el principi de reinserció social

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública la sentència avançada el passat 6 d’octubre on va desestimar –per vuit vots a tres- el recurs d’inconstitucionalitat que el PSOE, CiU, IU, PNB i UPyD havien presentat l’any 2015 contra la presó permanent revisable. La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Encarna Roca, conclou que la presó permanent revisable no és una pena desproporcionada” i no vulnera els principis de reeducació i reinserció social proclamats a la Constitució. Per contra, el vot particular de tres magistrats conclou que és un exemple de “regressió” que “empobreix el sistema jurídic democràtic” i que constitueix una “anomalia històrica” que s’allunya dels “principis liberals” en el compliment de condemnes.

Els magistrats han trigat sis anys a resoldre el recurs contra diversos apartats de la Llei orgànica 1/2015 de modificació del Codi Penal que va introduir la presó permanent revisable. Conclouen que la mesura no vulnera el dret a la llibertat personal de l’article 17.1 de la Constitució, ni el dret a la legalitat penal de l’article 25.1 de la Constitució.

Al seu entendre, el compliment en un centre penitenciari de penes durant 25 anys –i 28, 30 i 35 en els casos especials de pluralitat de condemnes, terrorisme i organització criminal- constitueix una resposta penal que no excedeix de manera manifesta el que es preveu en altres supòsits de delinqüència greu.

A més, segons els magistrats, tampoc es vulneren els principis de reeducació i reinserció social que consten a l’article 25.2 de la Constitució perquè el compliment es verifica d’acord als paràmetres de la Llei Penitenciària i la seva normativa de desenvolupament. Per a TC, es compleixen els estàndards europeus sobre el tractament que cal dispensar als condemnats a penes perpètues o de llarga durada.

En aquest sentit, consideren que la pena de presó permanent no vulnera el dret fonamental a no patir tracte inhumà que consta a l’article 15 de la Constitució, perquè la mesura pot ser revisada després del compliment d’un període mínim de 25 anys.

En tot cas, els magistrats introdueixen una interpretació obligada de diversos preceptes de la llei. En concret, alertes que un cop concedida la llibertat provisional només es podrà revocar si es torna a delinquir o infringir les prohibicions i regles de conducta establertes a la interlocutòria de llibertat condicional.

A més, la revocació de la llibertat provisional no pot impedir que el condemnat pugui obtenir en el futur una nova revisió de la pena, perquè denegar definitivament qualsevol expectativa de llibertat és incompatible amb la Constitució.

Tres magistrats en contra

Juntament amb la sentència s’ha fet públic el vot particular dels magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i Maria Luisa Balaguer. Consideren que la presó permanent revisable és inconstitucional perquè establir penes de presó indeterminades contravé els articles 9,3, 10.1, 15, 17.1, 25.1, i 25.2 de la Constitució.

Segons aquests magistrats, la presó permanent revisable no casa amb el principi constitucional de reinserció i vulnera el dret a la llibertat, a la legalitat sancionadora, a la seguretat jurídica i a la reinserció social.

La Constitució, apunten, prohibeix penes de presó temporalment indeterminades, i això xoca frontalment amb la presó permanent. La mesura, diuen, és un element objectiu d’empobriment del sistema jurídic democràtic espanyol i un exemple de regressió civilitzadora.