Campdepadrós diu que l’antiga Mesa del Parlament no pretenia desobeir el TC i va actuar “de bona fe”

L’ex secretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha recorregut la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el deixa a punt de judici per suposadament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) en admetre a tràmit el 2019 dues propostes de resolució a favor de l’autodeterminació i contra la monarquia. Campdepadrós assegura que no delinquir perquè “no tenia intenció ni voluntat d’incomplir un mandat judicial, sinó que va actuar de bona fe i absolutament convençut de la rectitud i correcció jurídica de la seva decisió”. La fiscalia i la magistrada instructora acusen a Campdepadrós, l’expresident de la cambra i conseller, Roger Torrent, i altres dos membres, Josep Costa i Adriana Delgado.

En el seu escrit de 32 pàgines, Campdepadrós també argumenta que la proposta de resolució de JxCat, ERC i CUP contra la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O no deia que s’estigués exercint el dret a l’autodeterminació de Catalunya, sinó que “simplement incloïa la proclama política de la defensa en abstracte del dret d’autodeterminació”. Tampoc es reprovava la figura del rei Felip VI, sinó “la institució de la monarquia de forma genèrica”. Per això, els membres de la Mesa, diu l’exsecretari primer, no van percebre que aquests textos incomplissin les resolucions anteriors del TC.

El recurs de l’actual secretari per a l’Administració de Justícia de la Generalitat també assegura que els lletrats del Parlament no van fer “expresses advertències d’il·legalitat” però sí que es va acabar suspenent un punt de la resolució que va ser esmenat posteriorment sense cap advertiment dels lletrats ni cap impugnació per part d’altres partits ni l’Advocacia de l’Estat.

Dies després la CUP va tornar a presentar una moció defensant el dret a l’autodeterminació. Tot i els dubtes, els lletrats de la cambra van dir que seria “excessiu” inadmetre-la perquè el text era “ambigu”.

En el ple del Parlament del 12 de novembre del 2019 es va votar aquesta resolució i es va aprovar. La suspensió del TC va arribar pocs minuts després de la votació, assegura Campdepadrós, i així ho van ratificar els serveis jurídics de la cambra. De fet, el correu electrònic del TC va arribar tard perquè un primer correu pesava massa i el sistema informàtic del tribunal va impedir-ne la sortida.

L’escrit de defensa cita diversa jurisprudència internacional per assegurar que Campdepadrós va actuar convençut que estava obligat a admetre a tràmit les resolucions, i encara considera que el TEDH així ho estableix.

A banda de tot això, al·lega que s’ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva i al dret al jutge ordinari predeterminat, en considerar que la interlocutòria que finalitza la instrucció ha estat dictada per un “tribunal no competent per investigar els fets”, ja que ell no és diputat al Parlament i per tant ja no és aforat. Segons ell, això fa que la magistrada instructora, els magistrats que resolen els recursos i els que facin el judici siguin membres del TSJC i, per tant, tinguin contacte permanent. Campdepadrós admet que així ho dicta la llei espanyola, però esmenta el fet per a un posterior recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que anteriorment ja ha criticat aquesta situació. El cas segueix al TSJC perquè l’expresident del Parlament Roger Torrent segueix sent aforat, ja que ara és conseller d’Empresa i Treball.