ERC colla el PSOE pel 6% del català
Rufián força una cimera amb Bolaños i Montero per refer la llei de l’audiovisual i que afecti Netflix
Calviño s’enroca en el dictat de la UE i posa en risc els comptes al Senat i la legislatura
Podem albira el vot en contra i Junts vol un front comú
La cimera va ser telemàtica, entre Barcelona, Madrid i Sevilla
L’ofensa a ERC per haver deixat en paper mullat la quota del 6% del català a Netflix és un terratrèmol imprevist que amenaça ara els pressupostos del 2022 al Senat i la legislatura, però ahir el president Pedro Sánchez i la vicepresidenta Nadia Calviño van evidenciar que a l’hora dels afronts tant se val ser un soci que et salva les lleis i votacions al Congrés com ser un soci de coalició que seu amb tu cada Consell de Ministres a La Moncloa. “Ara som més a prop del no que del sí. El PSOE ha negociat amb un partit de l’oposició, ERC, i no amb Unides Podem”, va revelar el president de Podem al Congrés, Jaume Asens. L’endemà de l’enuig, ERC va collar el PSOE: Gabriel Rufián va forçar –amb Marta Vilalta i Josep Maria Jové– una cimera telemàtica vespertina de dues hores i mitja de durada amb els ministres Félix Bolaños (Presidència) i María Jesús Montero (Hisenda) i els socialistes Adriana Lastra i Héctor Gómez per refer els ponts dinamitats per Calviño i corregir la llei de l’audiovisual perquè la quota de català, basc i gallec afecti totes les plataformes –també les internacionals Netflix, HBO i Amazon Prime Video– i no només les que tenen seu a Espanya. ERC va traslladar al PSOE el seu “desacord” i va confiar a “treballar les esmenes per blindar el català perquè no hi hagi equívocs”.
La cimera telemàtica de teràpia es va fer amb una connexió entre Barcelona (Vilalta i Jové), Madrid (Rufián i, a part, Bolaños, Lastra i Gómez) i Sevilla (Montero) i amb l’absència sonora de Calviño, assenyalada pels presents en to irònic com la causant de la cita d’urgència i qui hauria de guardar silenci.
El PSOE admet esmenes
La cita telemàtica era el colofó a una marató de trucades i intercanvis de missatges –amb Rufián i Lastra com a bombers de l’incendi de Calviño– des de dimarts a la tarda, quan Economia donava per impossible l’acord del 6% a Netflix adduint que la UE no ho permet i s’imposa el principi de país d’origen. Els republicans sortien de la cita amb “el compromís del PSOE de treballar les esmenes”.
Esmenes contra la UE
El problema és que Calviño s’aferra al dictat de la Comissió Europea –no ho fa així amb el castellà– com a mur al català que no es pot derrocar a través d’esmenes al Congrés. “No podem fer res en la llei de l’audiovisual que contradigui la directiva comunitària”, insistia. Dit això, Calviño –gallega d’A Corunya– hi feia un matís: “Estem absolutament decidits a tenir una bona llei audiovisual que impulsi el sector [...] i que també protegeixi les llengües cooficials, perquè som un govern compromès amb la pluralitat del nostre país i considerem que l’existència de l’espanyol i de la resta de llengües cooficials és una de les nostres riqueses.”
Més conciliadora va ser la ministra Montero (Hisenda), que veia com el que era un pur tràmit dels pressupostos al Senat ara s’enverinava per l’amenaça d’ERC de vetar els comptes i que tornin al Congrés el 28 de desembre amb la intriga renovada de si ERC els votaria. “Jo no interpreto el que diu ERC com una amenaça, ho visc com un impuls per seguir parlant, i quan comenci el tràmit de les esmenes les atendrem”, diu Montero.
Intriga al Senat
Al Senat, on ERC no ha presentat cap vet –sí que ho ha fet Junts amb Josep Lluís Cleries–, la correlació no és la del Congrés, però ERC és igualment clau: en un hemicicle de 265 senadors, el PSOE (114) necessita també ERC (14) i Bildu (2) –a més de l’esquerra confederal (6) i el PNB (10)– per arribar a la frontera dels 133 que fixa la majoria absoluta i derrotar el PP (100), Cs (3) i Junts (5), entre altres.
A Junts, la diputada al Congrés Pilar Calvo exigia a ERC sumar-se al seu vet al Senat i “condicionar el sí als pressupostos al respecte als acords”. Calvo invocava una sentència del TJUE del març del 2009 que obre la porta a quotes pel català en contra del que sosté Calviño. “Patim a les nostres carns la deslleialtat del PSOE”, lamentava Asens.