Política

Primera pena de presó contra l’exlíder birmana Suu Kyi

Quatre anys de condemna per incitació a la dissidència, i té pendents altres acusacions que sumen penes màximes d’un segle

L’ONU denuncia un “judici arreglat i secret davant un tribunal controlat per militars”

Un tribunal de Nay Pyi Taw, la capital de Birmània, va condemnar ahir a quatre anys de presó la líder derrocada i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, en el primer d’una sèrie de veredictes que haurà d’afrontar l’exconsellera d’estat i que podrien portar-la a la cadena perpètua. La sentència va declarar-la culpable dels càrrecs d’incitació a la dissidència i trencament de les normes per prevenir la covid-19, durant la campanya per a les eleccions del 2020.

Aquesta és la primera resolució judicial que Aung San Suu Kyi haurà d’afrontar les properes setmanes ja que se li han imputat gairebé una dotzena de càrrecs que sumen condemnes màximes combinades de més de cent anys de presó. Les penes principals són l’acusació de diversos càrrecs de corrupció, cadascun amb una pena màxima de presó de 15 anys: incitació, importació i possessió il·legal de walkie-talkies i també per trencar la llei de secrets oficials de l’era colonial, cosa que comporta una sentència màxima de 14 anys de presó.

El tribunal també va imposar la mateixa condemna, per càrrecs idèntics, al president deposat, Win Myint; i una pena de dos anys de presó per a Myo Aung, exgovernador de Nay Pyi Taw. El tribunal no ha precisat a quina presó seran enviats els detinguts, que durant el procés han estat aïllats pels militars i han tingut un accés limitat als advocats. La sentència també implica la inhabilitació política dels detinguts en l’hipotètic cas que la junta militar colpista celebri eleccions, cosa que ha promès però sense fixar cap data.

La reacció de la comunitat internacional no s’ha fet esperar i l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, la xilena Michelle Bachelet, va exigir l’immediat alliberament de la política de 76 anys. Bachelet va acusar les autoritats d’organitzar “un judici arreglat amb un procediment secret davant un tribunal controlat per militars” i motivat políticament.

Per la seva banda, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, Josep Borrell, va assegurar que la condemna representa “un nou pas en el desmantellament de l’estat de dret i una nova violació flagrant de drets humans” al país asiàtic. “La Unió Europea reitera les seves crides urgents per a l’alliberament immediat i incondicional de tots els presos polítics, així com de tots els detinguts arbitràriament des del cop d’estat”, va afirmar el responsable de la diplomàcia europea.

Al llarg d’aquests deu mesos des del cop d’estat militar de l’1 de febrer passat, almenys 1.303 persones han mort arran de la brutal repressió exercida per policies i soldats. Les tropes han disparat a matar contra manifestants pacífics, segons els comunicats diaris de l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics, que també xifra en més de 10.000 els opositors prodemòcrates detinguts.

L’exèrcit justifica el cop d’estat per un presumpte frau massiu durant les eleccions generals del novembre del 2020 –el resultat de les quals ha estat anul·lat–, en què el partit de la Nobel de la pau va arrasar, com ja ho va fer el 2015, amb l’aval d’observadors internacionals.

LA XIFRA

1.303
persones
han mort a causa de la brutal repressió de la junta militar colpista de Myanmar.

Tres manifestants més morts

Malgrat la duresa de la repressió, molts birmans continuen protestant. Aquest diumenge, van morir almenys tres persones a Rangun a mans de la policia dirigida per la junta militar birmana contra una manifestació que reclamava la fi del govern colpista i la tornada de la democràcia. Desenes de persones van participar en una protesta llampec pels carrers de l’antiga capital birmana quan les autoritats van començar a disparar de manera indiscriminada contra els assistents, segons mitjans locals. En un vídeo publicat pel portal Khit Thit Media, es veia com un vehicle de les forces de l’ordre carregava i atropellava diversos participants en la manifestació, alguns dels quals van quedar estesos sobre l’asfalt mentre els militars desplegaven un dispositiu. Almenys un periodista que cobria la manifestació va resultar ferit, i com a mínim set persones van ser arrestades. Tot i que les manifestacions contra el règim dictatorial s’han anat apagant a l’antiga capital arran de la brutal repressió policial i militar, continuen produint-se protestes de manera espontània i sense grans convocatòries per evitar la resposta de les autoritats. El cop d’estat militar del primer de febrer va sumir Birmània en una profunda crisi social i econòmica, i va obrir una espiral de violència amb la participació de milícies civils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia