La llarga agonia del requetè

Quan el pare Manel Gasch va ser escollit abat de Montserrat, el setembre de l’any passat, es va trobar sobre la taula una patata calenta. Quan l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va ser nomenat director del Memorial Democràtic, també el setembre passat, es va trobar amb la mateixa patata calenta: el monument al requetè jacent malferit. Feia anys que l’escultura, situada al davant de la cripta on hi ha enterrats 319 requetès del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, estava en el punt de mira. El 2018, a instàncies del PSC, el Parlament en va acordar la retirada, mentre que l’abadia preferia contextualitzar-lo.

Però el requetè era un problema. La pressió es va intensificar el 18 de juliol passat, quan l’organització Acció per la Independència va mostrar un vídeo de l’assalt a la cripta, amb la crema de diversos estendards i escuts dels requetès coincidint amb el 85è aniversari del cop d’estat de Franco. Al cap d’un mes de les respectives preses de possessió de Gasch i Villatoro, el Parlament va tornar a aprovar la retirada del monument, igualment a iniciativa socialista, i una negociació que s’havia iniciat feia anys entre la Generalitat i l’abadia va quedar desencallada discretament amb els nous protagonistes.

Segons fonts coneixedores de les converses, l’entesa amb Villatoro, que en el passat ha participat en jornades d’estudi sobre religió organitzades per l’abadia i és coautor de l’epistolari Amb Déu o sense (Fragmenta), va ser total.

La decisió última, però, depenia de l’abat, que ha resolt l’assumpte amb determinació i ha girat full. Dit i fet, el dia escollit per a la retirada va ser dilluns de la setmana passada. L’indret, a la plaça dels Apòstols, queda molt recollit; una discreció que l’abadia ha preferit mantenir en tot moment per no exacerbar extremistes que han posat el crit al cel des que El Punt Avui va publicar divendres que el monument ja no hi era, des de l’exministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, a les pàgines de La Razón, fins a diputats del partit ultra Vox a les xarxes socials.

L’obra no es destruirà. Ha quedat aparcada a l’ombra, fora de l’exposició pública, en dependències montserratines, juntament amb la placa que l’acompanyava (“Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939”).Fa tres anys ja es va substituir la placa per eliminar-ne la simbologia de l’època. Els familiars podran continuar celebrant misses a la cripta, que és un espai privat tancat.

Des de la Direcció General de Memòria Democràtica, Toni Font es congratula de la retirada d’un dels dos últims elements simbòlics del franquisme que quedaven a Catalunya, juntament amb el monument de Tortosa, que actualment és en mans de la justícia. El conjunt escultòric de Montserrat, inaugurat el 1961, el van pagar les famílies dels requetès.

El pare Hilari Raguer, que va formar part, com a historiador, de la comissió a la qual el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va encarregar un dictamen sobre el Valle de los Caídos, recordava l’agost del 2018 a La Vanguardia que les famílies dels requetès caiguts van rebutjar ser enterrats a Cuelgamuros i que molts dels requetès no s’identificaven amb cap de les dues Espanyes, malgrat que el Terç de Montserrat, paramilitars del carlisme, molt devots, va lluitar indefectiblement al bàndol de Franco. “Els de la cripta de Montserrat no havien volgut la guerra”, defensava Raguer, que recollia com van ser “caçats com conills”. “Franco els va utilitzar de carn de canó” al front d’Aragó i a l’Ebre, rememorava el monjo. El dictador en persona va visitar el monument el 1966. Més de mig segle més tard, el requetè malferit ja no mira la Moreneta.