Política

L’escàndol de la pederàstia sistèmica esquitxa Ratzinger

Un informe independent atribueix “inacció” al papa emèrit davant els abusos a menors quan era arquebisbe de Munic

Documenten centenars de casos a la seva arxidiòcesi, quatre dels quals, sota la seva responsabilitat

El terme més emprat per l’equip d’advocats que ha investigat els casos de pederàstia a l’Església catòlica bavaresa és el d’“abusos i maltractaments sistèmics” des del 1945 al 2019. El següent terme esfereïdor és de “balanç dels horrors”, com a resum dels resultats de la seva tasca. Quatre d’aquests casos afecten directament l’ara papa emèrit, Benet XVI, en els seus temps com a cardenal Joseph Ratzinger a l’arxidiòcesi de Munic, entre el 1977 i el 1982.

L’informe li atribueix “inacció” en aquests casos de pederàstia, el més destacat del qual –revelat per la premsa alemanya uns dies abans de la publicació de l’informe– és el d’un rector identificat com a Peter H., a qui van traslladar de la diòcesi d’Essen, a l’oest, a la seva el 1980, per sospites de pederàstia. Va continuar exercint i cometent el mateix delicte des de Munic, sense conseqüències pel que fa a l’àmbit eclesiàstic, tot i que posteriorment va ser condemnat.

Les sospites sobre Ratzinger venen d’abans de la presentació d’aquest informe. En mitjans alemanys s’havia parlat d’encobriment de casos de pederàstia i fins i tot atribuït a la seva “feblesa” davant d’aquests abusos la seva decisió de retirar-se com a papa el 2013, vuit anys després de ser elegit successor de Joan Pau II.

L’informe no només carrega contra Ratzinger. Els mals comportaments “sistèmics” s’estenen als seus predecessors i també successors a Munic, inclòs el cardenal Reinhard Marx, l’actual titular. Marx, que havia encarregat la investigació a l’equip d’advocats, va oferir la seva dimissió l’any passat al papa Francesc com a gest davant de l’abast de l’escàndol palesat en un informe preliminar. Francesc va rebutjar la petició de Marx, considerat un renovador entre l’Església catòlica alemanya.

Ara la qüestió ha tornat a la teulada de l’arxidiòcesi de la capital de Baviera. És el land més catòlic en un país on el pes entre les dues religions dominants està molt equilibrat –uns 22 milions de catòlics per 20 milions de protestants–, però on els escàndols de pederàstia han precipitat una caiguda de creients entre les principals famílies cristianes.

Els quatre casos sota la jerarquia de Ratzinger s’inclouen entre els de les 497 víctimes documentades per l’informe, amb un total de 235 presumptes autors de diferents graus de pederàstia o maltractaments físics.

Els seus autors parteixen de la base que n’hi ha moltes més, algunes de relativament recents. “Són casos que surten a la llum molts anys després, quan les víctimes es decideixen a parlar, de vegades per superar la vergonya i el trauma”, segons Martin Pusch, un dels advocats de l’equip investigador. Molts casos són impossibles de portar davant la justícia. Almenys 42 d’aquests presumptes pederastes podrien acabar processats, ja que l’equip de Pusch ha traslladat a la fiscalia la documentació relativa a aquests religiosos, tots ells vius i encara en actiu.

És un escàndol d’abusos “sistèmics”, que esquitxa moltes jerarquies de l’Església catòlica bavaresa. Però només un té rellevància internacional i aquest porta el cognom de Ratzinger. El papa Benet XVI va ser elegit el 2005 enmig d’una forta discussió interna. Dins de la santa seu se’l veia com un representant de l’ortodòxia, representant de la Congregació de la Fe. De defensor de la moralitat ha passat a quedar sota la sospita de l’encobriment davant dels abusos sexuals a nens o adolescents.

LES XIFRES

74
anys
d’“abusos i maltractaments sistèmics” hi va haver a Baviera entre els anys 1945 i 2019.
497
víctimes
ha documentat l’informe a càrrec de 235 presumptes autors d’actes de pederàstia i abusos.

Benet XVI ho nega i Marx demana perdó

Benet XVI ha rebutjat la seva responsabilitat en els casos de pederàstia que han esquitxat l’Església catòlica a Alemanya, segons van explicar els autors de l’informe, que abans de presentar-lo van demanar una reacció a l’ara papa emèrit. Els investigadors consideren poc o gens creïbles les explicacions de Ratzinger, que afirma no haver sabut res dels casos que se li atribueixen.

Molt diferent ha estat la reacció del cardenal Reinhard Marx, actual responsable de l’arxidiòcesi. Si fa un any, abans de presentar-se l’informe de l’equip d’advocats que ell mateix havia encarregat, va demanar la dimissió al papa Francesc, ahir va declarar-se profundament “avergonyit”. El cardenal es va comprometre a fer una anàlisi minuciosa de l’informe, de 1.700 pàgines, on els seus autors també li atribueixen “inacció” i “manca d’atenció a les víctimes dels abusos comesos sota la seva suposada vigilància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul