Boric promet un canvi a Xile en assumir la presidència
L’exlíder de les lluites estudiantils liderarà la renovació de l’esquerra al país sud-americà amb només 36 anys d’edat
Les primeres reformes anunciades, de caire social, busquen enfortir l’estat
Gabriel Boric va assumir ahir la presidència de Xile. Amb 36 anys, qui va ser un dels líders de les revoltes estudiantils del 2018 arriba a La Moneda com a referent d’una nova esquerra. Criat en democràcia, Boric va prometre acabar la lògica neoliberal heretada de la dictadura, arran del malestar social que ha convertit Xile en un polvorí social.
“Sàpiguen que donarem el millor de nosaltres per estar a l’altura del desafiament que tenim com a país”, va dir Boric a l’escalinata del Congrés a la ciutat de Valparaíso, a 100 quilòmetres a l’oest del Santiago. Acabava de posar-se la banda presidencial, envoltat de la seva família i companys de ruta, i un centenar de convidats internacionals.
Boric va guanyar la segona volta electoral del desembre passat amb gairebé el 55% dels vots, davant l’ultradretà José Antonio Kast. Va triomfar amb promeses de canvis estructurals, un redisseny de l’Estat que obre les portes a les minories, redueix la desigualtat i garanteix la gratuïtat de serveis tan bàsics com la salut i l’educació, avui controlats pel sector privat. Ha construït per a aquest propòsit un gabinet de gent jove, forjada en la lluita estudiantil com ell, i profundament feminista.
El seu gabinet està format per deu homes i catorze dones, totes elles en carteres de primera línia, com ara Interior, Exteriors, Salut i Defensa, un càrrec que va reservar per a Maya Fernández, neta de l’expresident socialista Salvador Allende. Al mateix temps, Boric ha nomenat per a Hisenda Mario Marcel, un socialista moderat respectat tant per l’esquerra com per la dreta que ha promès respectar l’equilibri fiscal del país. Marcel és fill de pares catalans exiliats a Xile durant la Guerra Civil i parla català.
La primera mesura del nou govern serà una reforma tributària que garanteixi més ingressos a l’Estat, necessaris per finançar des de l’Estat una ampliació de la gratuïtat de l’educació, com exigeix bona part de l’electorat que el va secundar.
Venen, tot i això, temps difícils. L’economia xilena està en declivi, amb una inflació en alça i amenaçada per les pujades dels preus del petroli i el gas arran de la guerra a Ucraïna.
Nova Constitució
A més, haurà de bregar amb un procés constituent ja en marxa. A principis de juliol, s’espera que una convenció lliuri una nova Constitució que enterri l’heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet. Al setembre, Boric haurà de sotmetre el text a un referèndum vinculant.
Sigui quin sigui el resultat, afrontarà un gran desafiament. Si guanya l’aprovació de la nova Carta Magna, tindrà tres anys per ajustar tota l’estructura institucional del país al model que surti del text. Si perd, haurà tingut una greu derrota política i estarà en risc la governabilitat futura.
