Bèlgica descarta l’extradició de Valtònyc definitivament
El Tribunal d’Apel·lació de Gant rebutja entregar el cantant per injúries a la corona després de reexaminar el cas
La fiscalia belga decideix no recórrer contra la sentència i dona l’afer per tancat
Punt final al periple judicial del raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, a Bèlgica per l’extradició. La justícia belga ha descartat definitivament entregar el cantant, després que el Tribunal d’Apel·lació de Gant rebutgés ahir la seva extradició a l’Estat espanyol, que el reclama des de fa quatre anys per complir una condemna de tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces. La justícia belga tenia 24 hores per recórrer contra la decisió, però, a diferència de les ocasions anteriors, ara ha decidit no fer-ho.
Després que una instància superior, el Tribunal de Cassació, acceptés en part un recurs de la fiscalia belga, la petició d’extradir el cantant va tornar al Tribunal d’Apel·lació, que ha hagut de reexaminar el cas per reconfirmar el no a l’entrega de Valtònyc. Aquest cop sí, la decisió del tribunal serveix per arxivar definitivament l’extradició.
En aquest cas, el Tribunal d’Apel·lació només havia d’analitzar l’extradició del cantant a l’Estat pel delicte d’injúries a la corona, l’únic qüestionat pel Tribunal de Cassació. L’entrega per enaltiment del terrorisme i amenaces ja havia quedat descartada anteriorment. Cassació sí que havia criticat que Apel·lació només hagués buscat l’equivalència del delicte d’injúries a la corona, cosa necessària per acceptar l’extradició, amb la llei belga del 1847 que es refereix a aquesta mateixa acusació, tombada arran del cas Valtònyc.
Segons Cassació, el Tribunal d’Apel·lació hauria d’haver analitzat també en la seva primera decisió articles del Codi Penal belga que penalitzen els insults contra funcionaris públics i figures constitucionals, així com els delictes de difamació i injúries en general. Però fins i tot ampliant l’abast de l’anàlisi, el tribunal no ha vist tampoc ara motius per extradir el cantant per les lletres de les seves cançons.
“Era un dia molt dur, perquè no sabíem què podia passar. Vaig decidir venir aquí per una qüestió de drets fonamentals i al final així ha estat. He defensat la llibertat d’expressió tot el que he pogut des que tinc 18 anys, quan va començar tot això, i ara tinc ganes de començar a viure”, va assegurar Valtònyc, visiblement emocionat, un cop notificada la sentència del tribunal.
No hi ha recurs
Amb la sentència d’ahir, la justícia belga ha hagut de rebutjar fins a tres cops l’extradició de Valtònyc perquè es tanqui el cas. La fiscalia belga va optar per no elevar de nou la qüestió al Tribunal de Cassació. Fonts de la defensa de Valtònyc ja assenyalaven que el més probable era que la fiscalia no presentés cap recurs: tindria poc recorregut, perquè ja es va demanar revisar una vegada el cas.
Segons els advocats, elevar el cas a la instància superior, que només pot revisar qüestions formals, possiblement hauria portat el tribunal de Gant a confirmar un tercer cop el rebuig a entregar el cantant. Amb la negativa a recórrer contra la sentència, el cas ja es dona per tancat i Valtònyc ha posat punt final a un dur periple judicial a Bèlgica.
“Mai m’he sentit sol”, va assegurar el cantant a les portes del tribunal de Gant, on ha hagut de comparèixer en nombroses ocasions durant quatre anys per lluitar contra l’extradició a l’Estat. Emocionat després de conèixer la decisió del tribunal, el raper va admetre que tenia por de ser oblidat.
“La gran por d’un exiliat és que t’oblidin”, va reconèixer el cantant, tot recordant els obstacles que ha hagut d’anar superant en el procés. La victòria judicial de Valtònyc és a Bèlgica. Fins que no prescriguin els delictes pels quals va ser condemnat no podrà retornar a l’Estat i, si va a un altre país, podria afrontar també un procés d’extradició. Això sí, amb el precedent del rebuig a entregar-lo per part de Bèlgica.
Amb el triomf judicial contra l’extradició, Valtònyc no va voler oblidar ahir els que estan “patint” l’empresonament a l’Estat espanyol per les seves cançons, com és el cas de Pablo Hasél. El raper va prometre continuar amb la “militància política” perquè cap ciutadà visqui el que ell ha viscut, però sense deixar de banda “començar a viure”.
El periple judicial fins a l’arxivament de l’extradició
Valtònyc va ser condemnat per l’Audiencia Nacional l’any 2017 pel contingut de les seves cançons i es va exiliar a Bèlgica el maig del 2018. Des d’aleshores, la justícia espanyola ha intentat, sense èxit, extradir-lo i el raper ha hagut d’afrontar un complex procés judicial per evitar ser entregat a l’Estat. El periple s’ha allargat quatre anys, en part per la pandèmia i perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va elevar el cas, primer, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, després, al Constitucional belga abans de pronunciar-se amb la primera sentència. El tribunal va preguntar a Luxemburg si podia acceptar una extradició ràpida per enaltiment del terrorisme, perquè Espanya havia emès l’extradició per reclamar el cantant basant-se en una reforma del Codi Penal posterior al moment en què Valtònyc va cometre el delicte del qual se l’acusava. La justícia europea va concloure que Espanya va utilitzar malament aquest mecanisme. Després, Apel·lació va fer arribar el cas al Constitucional belga per demanar si les injúries a la corona es consideren llibertat d’expressió i es va acabar tombant al país una norma del 1847. Aquest pas frenava la possibilitat d’extradir Valtònyc.