El Parlament tomba una moció de Cs que exigia complir el 25% de castellà

El Parlament català ha tombat una moció de Cs que, entre d’altres punts, exigia “no fer de l’educació una eina ideològica al servei d’una construcció identitària nacionalista” i reclamava al Govern explicacions sobre el compliment de la sentència del 25% de castellà a les aules.

La moció de Cs sobre “un any de mal govern” ha estat tombada íntegrament, però ha provocat un dur encreuament dialèctic al seu debat a la Cambra, amb retrets creuats entre Cs, Vox i PP, d’una banda, i la resta de partits de l’hemicicle, per una altra, que han criticat l’actitud de la formació taronja i la moció presentada.

El text de Cs pretenia posar l’accent en alguns dels seus punts en la sentència sobre el castellà a l’escola, en incidir que “les resolucions judicials han de ser complertes fidelment per tots” i, en aquest sentit, exigia explicacions al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, sobre les actuacions dutes a terme per complir aquesta sentència. Uns punts sobre l’ús de llengües a les escoles que han comptat amb 50 vots a favor de PSC-Units, Cs, Vox i el PP, però que no han prosperat enfront dels 80 vots en contra d’ERC, JxCat, la CUP i els comuns; no obstant això, en d’altres punts de la moció, Cs amb prou feines ha recaptat el suport del PP o de Vox.

La moció també demanava tancar delegacions del Govern a l’exterior, “despolititzar” Tv3 i Catalunya Ràdio, aclarir els “foscos contactes” de responsables de la Generalitat amb el govern rus, “represtigiar” el cos dels Mossos d’Esquadra, abandonar la “tolerància” cap al fenomen okupa, eliminar impostos propis o impulsar un pla de reducció de llistes d’espera en sanitat.

També pretenia “condemnar les maniobres de l’expresident fugit Carles Puigdemont per erigir-se en líder d’una administració paral·lela a la Generalitat”, desautoritzar el Consell per la República o fins i tot instar al “diàleg” entre partits independentistes, als quals demanava reconèixer que el procés independentista va ser “una equivocació” i havien per això “de demanar perdó als catalans”.

Nacho Martín Blanco (Cs) ha acusat l’independentisme de representar “el pitjor nacionalisme racista i xenòfob” i ser “el principal escull per a la normalització de Catalunya”, i ha carregat contra el PSC pel seu acord amb ERC, JxCat i comuns per “sortejar” la sentència per un 25% de castellà a l’escola.

Des del PSC-Units, Raúl Moreno ha admès que l’any de govern “no ha estat bé”, però ha retret a Cs el seu to “amarg, insolent i aspre” i el seu “sectarisme”, que “no ajuda a tancar la fractura social que s’ha produït a Catalunya, sinó que contribueix a ella”.

“Els seus atacs reafirmen el bon treball del Govern, ha dit la republicana Meritxell Serret, que ha retret el “llenguatge de confrontació” i les “proclames populistes i catastrofistes” de Cs, mentre que Josep Rius (JxCat) ha titllat la moció de “plat reescalfat en microones amb els seus hits caducats” i ha atribuït a Cs “haver provocat una fractura democràtica a Catalunya”.

Malgrat compartir una visió “crítica” i “negativa” del primer any de Govern, la CUP i els comuns han censurat Ciutadans: Dolors Sabater (CUP) ha titllat “de barriada” una moció que expressa “un menyspreu a la llibertat ideològica i al sentiment català”; i David Cid (En Comú Podem) l’ha titllat de moció “frankestein”, amb propostes “invotables” per part d’un Cs “crossa” de Vox.

En contraposició, Joan Garriga (Vox) ha apostat per “il·legalitzar el separatisme” i “revertir” el model autonòmic, i Lorena Roldán (PPC) ha criticat durament el PSC per la seva “traïció” en alinear-se amb l’independentisme per aprovar la llei sobre el català a l’escola.